La Glòria (VII): Dinar de Glòria que sap a Glòria

Tot el que te un principi te un final, i quan la cercavila arriba a la Filà eres conscient que el ser gloriero s'acaba. El queda una sensació agredolça, per una part el gust encara recent del que has gaudit en aquest dia, per l'altra part el saber que, possiblement mai tornaràs a fer la Glòria.
Pot ser una de les coses que fan més especial aquest acte és això, el que sols es fa una vegada a la vida, per a mi açò li afegeix un punt més a l'escala de les sensacions.
Però continue amb el meu relat: arribats a la Filà, al patiet que fa d'entrada, aplaudiments i regals. Ram de flors per la meua dona i replica en miniatura de l'arma per a mi.
Entrem al dinar i tarde al menys un quart d'hora en arribar a Secretaria per tal de canviar-me. Salutacions i felicitacions per totes parts fan que aquest xixotet recorregut es faja llarg, però molt agradable.
I ja no estic vestit de Navarro, ara si que puc dir que la Glòria s'acabat. I ara a dinar.
EL dinar es agradable, amb bon ambient i bon menjar. La carn esta tendra i sabrosa i les taretes, encara que no massa abundants, correctes.
Encara quedaran moments d'emoció, al final del dinar toquen els regals per part de la família.
Un quadre amb fotos de la meua trajectòria com a Navarro per part de la família política, que és àmpliament comentat per uns i altres.


La veritat és que disset anys donen per a molt i tots hem canviat una barbaritat. Allí es poden veure, ja convenient penjat al piset, esquadres i dianes, carbonatos i processons, i fins i tot, fotos a les que no porte barba i tinc encara un poc de pel al cap.
Per part dels meus pares dos llibre sobre Alcoi amb una emocionant dedicatòria. Des del blog dir que mai perdre les il·lusions que em fan seguir cada any renovant en meu compromís en la Festa, i que per a mi, el esser humà viu de les seues il·lusions i esperances.
Espere poder dir el mateix d'ací uns anys i gaudir de noves experiències, de nous reptes, i poder desenvolupar un càrrec en aquest Filà a la que tant d'estima li tinc.
Annexe a la Gloria: El berenear de Pasqua
Un any més complim en un altra tradició, la de, en acabar el dinar, anar-se'n a casa a fer una sesta i tornar corrent a la Filà per menjar-se la tradicional Mona. Aquest any, i com que Jordi i Nadia han passat el dia en nosaltres, augmentem de nombre en la taula.
Jordi i Almudena es reincorporen també, i es que es nota que ja hi han xiquets i apeteix anar a aquestes coses.

El berenar-sopar es entretingut, en bromes, ous trencats al front, mona en xocolata, però també en sobrassada i llonganissa de pasqua, i per damunt de tot, molt bon rotllo.
Per cer, ací comença un altre capítol que donarà peu a altra història festera: l'intent de Jorde E. de vendre-li a Nadia un lot de productes festers: la possibilitat de que l'amic Jordi P. acabe creuant als Navarros.
La negociació va estar molt dura i, a pesar dels esforços del venedor, en contracte per a firmar damunt de la taula i tot (cal dir que era autocopiant de una nota de Agus), no van quallar les converses. En pròxims posts continuarem amb més informació al respecte.