Passar Nadal i estar ja
pensant en els ensaios. És el que te la Festa. L'ensaio de gener era
per a mi una necessitat. Necessitava desconnectar dels problemes de
la feina, de parlar de ministres i consellers, d'impagaments de
l'administració, possible vagues i demés. Sols Festa i amics. I
així va ser.
Tinc que dir que, de
principi, anar a un ensaio plovent es un emprenyo. Sol acabar
quedant-se el paraigües al qualsevol racó, raó per la qual vaig
decidir deixar-me'l a casa per evitar aquest problema. Conclusió...
va ploure més del que esperava i em vaig banyar prou. I això que
l'amic Jordi P. portava un paraigües del tamany d'una plaça de
bous, Per continuar amb la costum que hem adquirit des del meu canvi
de domicili, vam quedar a les 9 menys quart i vam anar acudint fins
casa de Juan: Jordi P., Xavi, Jordi E. i jo mateix per anar a la Filà
junts. Primers moments de bromes i comentaris especialment
relacionats amb les alergies del meu cunyat i en consultes mèdiques
estranyes del mateix element. Una vegada en la Filà es trobem que
falta lloc, més que res perquè hi han reservades una cinquantena de
cadires pels alacantins de S. Blas, que una vegada més ens visiten.
Per sort el nostre Darrer Tro ens permet sentar-se a eixos llocs i
cabem tots junts: els ja esmentats més Jordi C., Michel i Vicent,
Jordi L. i Esteban.
El sopar molt agradable,
amb les típiques converses, en aquesta vegada centrades en temes
festers d'actualitat com el possible canvi de dates i la pròxima
assemblea, interrompudes constantment per bromes i animalades
diverses. Que si la esquadra de jubilats te un més fotut (el cunyat
que per darrere sembla un més de la quadrilla de Currillo i
companyia) que si sonen pasdobles o no, que mira que cara fa el
primer Tro...
Respecte a la música,
sonen pasdobles, al contrari que al ensaio passat, però després
s'enterem que han estat per petició expressa de Toni T., amb suplica
de genolls al primer Tro. El que ens toca viure!
I per cert, parlant de
Toni T., destacar la conversa d'un hora amb Xavi, en pose de confesió
i amb una temàtica que encara no ha transcendit clarament. Bé, la
Festa es per a tots... ells sabran.
El sopar fluixet, poca
cosa em sembla a mi. Això si, el café no falta.
I després de fer un poc
el cabo, per cert Jordi P. debuta , això si, de cabo moro, se n'anem
cap a casa, altra vegada banyats, per que torna a ploure i, amb el
mega paraigües de Jorsi P, i el micro paraigües de Jordi L. (que
alguns diuen que pareix eixit d'un Kinder) no es suficient per
tapar-nos tots. I el mes que ve més (o no, que crec que l'ensaio es
conjunt i fora de casa)
PD: Parlant del tema de
calendari, dir que la meua opinió al respecte està publicada al
Ciudad del dissabte 28-01-12 i si algú no l'ha pogut llegir, ací
teniu l'enllaç “El Calendari des del Cap i des del Cor”
