Ensaio de Gener

Passar Nadal i estar ja pensant en els ensaios. És el que te la Festa. L'ensaio de gener era per a mi una necessitat. Necessitava desconnectar dels problemes de la feina, de parlar de ministres i consellers, d'impagaments de l'administració, possible vagues i demés. Sols Festa i amics. I així va ser.

Tinc que dir que, de principi, anar a un ensaio plovent es un emprenyo. Sol acabar quedant-se el paraigües al qualsevol racó, raó per la qual vaig decidir deixar-me'l a casa per evitar aquest problema. Conclusió... va ploure més del que esperava i em vaig banyar prou. I això que l'amic Jordi P. portava un paraigües del tamany d'una plaça de bous, Per continuar amb la costum que hem adquirit des del meu canvi de domicili, vam quedar a les 9 menys quart i vam anar acudint fins casa de Juan: Jordi P., Xavi, Jordi E. i jo mateix per anar a la Filà junts. Primers moments de bromes i comentaris especialment relacionats amb les alergies del meu cunyat i en consultes mèdiques estranyes del mateix element. Una vegada en la Filà es trobem que falta lloc, més que res perquè hi han reservades una cinquantena de cadires pels alacantins de S. Blas, que una vegada més ens visiten. Per sort el nostre Darrer Tro ens permet sentar-se a eixos llocs i cabem tots junts: els ja esmentats més Jordi C., Michel i Vicent, Jordi L. i Esteban.

El sopar molt agradable, amb les típiques converses, en aquesta vegada centrades en temes festers d'actualitat com el possible canvi de dates i la pròxima assemblea, interrompudes constantment per bromes i animalades diverses. Que si la esquadra de jubilats te un més fotut (el cunyat que per darrere sembla un més de la quadrilla de Currillo i companyia) que si sonen pasdobles o no, que mira que cara fa el primer Tro...

Respecte a la música, sonen pasdobles, al contrari que al ensaio passat, però després s'enterem que han estat per petició expressa de Toni T., amb suplica de genolls al primer Tro. El que ens toca viure!

I per cert, parlant de Toni T., destacar la conversa d'un hora amb Xavi, en pose de confesió i amb una temàtica que encara no ha transcendit clarament. Bé, la Festa es per a tots... ells sabran.

El sopar fluixet, poca cosa em sembla a mi. Això si, el café no falta.

I després de fer un poc el cabo, per cert Jordi P. debuta , això si, de cabo moro, se n'anem cap a casa, altra vegada banyats, per que torna a ploure i, amb el mega paraigües de Jorsi P, i el micro paraigües de Jordi L. (que alguns diuen que pareix eixit d'un Kinder) no es suficient per tapar-nos tots. I el mes que ve més (o no, que crec que l'ensaio es conjunt i fora de casa)

PD: Parlant del tema de calendari, dir que la meua opinió al respecte està publicada al Ciudad del dissabte 28-01-12 i si algú no l'ha pogut llegir, ací teniu l'enllaç “El Calendari des del Cap i des del Cor”