Desventures d'un Gloriero: On està el meu traje de Navarro?

Fa dos anys, en saber oficialment que era gloriero de l'hospital, vaig decidir que per la Glòria oficial calia ferme túnica, manguitos, capa, cinto i malles noves.
Les sabates les vaig estrenar en previsió que pogueren fer-me mal i el casc va passar la ITV en Santi per a la Gloria de l'Hospital.
Com que saps en un any d'antelació que vas a fer de gloriero, i sabent de l'eficàcia dels artesans d'aquest poble, vaig decidir anar prompte a parlar en Isabel, Maysa, per veure si ella podia fer-me tot el que em feia falta.
Per descomptat que no va haver cap problema i allà pel mes de juliol em vaig deixar encomanat tot el que feia falta menys les malles.
Al mes de novembre vaig passar per "Mallas Francés" per tal d'encomanar-les, més que res per si SS.MM. els Reis d'Orient tenien a bé regalar-me-les.
Satisfet i content vaig pensar que cap allà finals de febrer com a molt tendria el traje a casa. En febrer vaig arreplegar les malles i li les vaig portar a Isabel per que cosira la sobremanega. Broma cap ací, broma cap allà... a vorer si no ho tindre acabat per a la Glòria... Que no et preocupes... Bé, el que sol ser habitual en aquestos casos.
Per fi, cap a S. Josep tinc en traje en casa. Dies després me'l probe i ... que còmode, no pesa gens, però les manegues estan mal cosides. La sobremànega m'arriba quasi al canell i caben dos braços com el meu.
Tornada a veure a Isabel...
- Mira que açò està mal... que fem?
- No et preocupes, portam una malla teua i així que ho mire la modista.
- El dilluns la tens ací.
Passen els dies i jo sense saber res de la malla... Un dia Carolina de casualitat sent el contestador i descobrix que la malla ja està acabada.
Passe un altra vegada per Maysa, arreplegue malla i m'oblide d'ella. Segur que ja està bé.
Al cap d'un parell de dies em pose a preparar les coses per portar al C/ Sta. Rita, trac la malla i, SORPRESA!!, la malla no te cosit el borde de cuiro!!
A tot açò és Divendres Sant, així que fins dissabte matí, dia abans de la Glòria, no puc fer-me en Isabel.
A la fi, i com passa als contes de fades, tot acaba bé. A les deu i mitja, hora d'obertura del comerç, en deu minutets m'ho cusen, i cap a la filà a deixar el traje i els detallets per al dia següent.
Ja en tot preparat puc gaudir d'una cervesa en l'altre gloriero, el senyor Jordi Baudin, que també ha anat a deixar els seus “trastos” i en l'amic Currillo. I a preparar-se per al dia de demà... que segur que serà llarg i emocionant.