Desventures d'un Gloriero: A la recerca del Patxaran Perdut.

Pareix estrany començar una crònica d'una Gloria en la paraula “desventura”, però el que vaig a narrar a continuació es tot allò que m'ha passat abans d'un dia tan especial com el de la Gòria i que narraré en tindre un poc de temps per escriure.
Comencem la història al mes d'octubre, quan després de diversos e-mails i contactes en productors de patxaran, des de Patxaran “La Navarra” es posen en contacte en mi per dir-me que si que és possible aconseguir miniatures de tan preuat licor.
Parle en un tal Mariano, representant de la marca per aquesta zona, que no sols em facilita la comanda, sinó que s'interessa per que és la Filà Navarros i diu que intentarà regalar uns mocadors per la mateixa.
Jo li dic que encara es prompte i que em fa falta per al més de març, que en passar Nadal seguim en contacte.
Passa Nadal, passa gener i no se res de Mariano, així que li truque per telefon i m'apareix una nova veu. Em diu que és Juan Carlos i que Mariano ja no treballa per la Navarra, però que no em preocupe, que farà les gestions i que com a Alcoi te distribuïdor no hi haurà cap problema. Però això de que no hi hauran problemes no te re a veure en el suplici des de febrer fins una setmana abans de la Glòria.
A finals de febrer em diu que el distribuïdor local es posarà en contacte en mi. Així ho fa i en diu que en una setmana el tinc ací. Tres dies després em truca per confirmar preu i que segurament el dilluns li arribarà.
Passa el dilluns, i el dimarts... i el divendres desesperat truque al magatzem: que no em preocupe que dilluns següent arriba.
Però de nou passa el dilluns i no se res del patxaran. Li truque a Juan Carlos i em diu que em contestarà en breu.
I vaja que em contesta: que “La Navarra” no fa enviaments de menys de una palet. Podeu imaginar la meua cara.
Però no et preocupes – em diu – que tenen que enviar un palet de vi a Gandia i si no hi ha cap problema m'ho carregaran allí.
A tot açò estem a 22 de març i em diu que el palet arribarà en un parell de dies i que ell me'l portarà a Alcoi la setmana següent, es a dir , tres o quatre dies abans de la Gloria.
– Ni parlar d'això, li dic jo, en quant arribe a Gandia m'ho dius i jo baixe a arreplegar-lo.
– Cap problema, com a molt dimecres - dijous està allí.
Òbviament ni dimecres ni dijous, al final el divendres 26 a les 13:30 hores en confirma que al patxaran està en Gandia.
Baixem Carolina i jo eixa mateixa vesprada a Gandia i trobem relativament fàcil el magatzem.
– Bona vesprada, venim a arreplegar el patxaran.
– El patxaran? Quin patxaran?
– Unes botelletes de miniatura.
– A, si... però, qui es vostè?
– Es que el paquet no va al meu no...
Trucada de nou a al representant, més complicacions i a la fi patxaran cap a casa.
Per rematar la història: menys mal que tinc a Michel que en temps record em va fer unes fantàstiques etiquetes que van estar pegades en temps record i el dissabte, poques hores abans de la Glòria, van ser depositades a la Filà.


Però no acaben ací les histories... pròximament un altre capítol de “Desventures d'un Gloriero”, aquesta vegada en un altre clàssic: On està el meu traje de Navarro?