Cada acte te les seues singularitats, els seus moments, les seues sensacions. Els moments d'arrancà són màgics, especials, tenen un caràcter que si un no els ha viscut no es fàcil que els entenga.
I la Glòria no és una excepció. La gent als dos costats del carrer, pendent de tots els moviments, esperant amb ansia i amb un fort esperit crític el moment que el Sergent baixe el arma... La llum del sol, l'alegria a la cara dels festers, i per damunt de tot, la música, la interpretació magistral per part de la Primitiva de Mi Barcelona.
Sonen els primers compassos i s'eriça la pell. El Sergent evoluciona, per a mi en falta de gest, de transmetre al public sensacions, però amb decisió. Puja la música, baixa la llança i s'alcen a una les armes dels 14 cristians. La Glòria ha arrancat, la Festa ha arrancat.
Mires i casi no veus, busques en la mirada als teus fills, a la teua dona, als teus pares. Mirades que s'encontren i somriure als llavis. El Gloriero dels Navarros baixa pel carrer Major.
A la placeta del Fossar reunió de Navarros com sempre, aplaudiments i bromes.
- Pareixes el clauer del Tomasina!! - Que tenim que fer si un és xicotet?!.
Arribem al Casal. El temps passa ràpid, fotos en la familia i tornar a arrancar per tal de recorrer el deteriorats carrers de l'antic centre d'Alcoi, que per unes hores (i no com a la Diana), torna a recobrar la vida.
Carrer S. Blai i girem cap a S. Jordi. Altre moment màgic, en fila d'un, davant de l'església del Patró, presentant armes, rendint homenatge al sentit últim i principal de la festa, demanant un any més, i aquest des d'una posició privilegiada, que ens guie, que ens cuide i que ens ajude com a festers i com a persones. I recordant als que no estan, als que ens han llegat aquesta Festa tan gran i que es fan molt presents en aquestos moments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada