La Glòria (III): Esmorzar i cercavila abans de l'arrancà.

Tots sabeu que soc home de bons esmorzars i que el de la Glòria (junt en el del dia de l'entrà) és un dels millors de l'any: ous fregits, cansalada i llom adobat, embotit, creïlles fregides, tonyina de sorra (que no es diu així per que alterne molt), “espencao del terreno” i vinet en casera. Un autentic luxe rematat pels fantàstics pastissets de boniato que porta Agus.
Doncs bé, enguany quasi ni els probe. No se si pels nervis, per la matinada o ves tu a saber perquè, però no tenia gens de fam. Així i tot alguna coseta vaig menjar però no el que és habitual en mi. El que pareix va gaudir d'aquest fantàstic esmorzar va ser Michel, com bé va confessar després.
No es que esmorzarem ràpid ni lent, però anava fent-se hora de vestir-se i el Primer Tro no pareixia tindre pressa. Recordant l'any anterior, en el que Luis va estar pendent dels dos glorieros tot el temps, la veritat és que a Jordi i a mi ens estranyava un tant que no ens diguera res. De totes maneres i per si de cas, vam rematar l'esmorzar en dos pastissets i un cafè i vam enfilar cap a dins a vestir-se.
Una vegada més bromes i pessics, comentaris poc afortunats sobre tios en malles, i uns pocs nervis més.
I ja vestits de Navarros cap a fora a repartir detallets.

No cal remarcar molt més dels detalls ja que vaig dedicar un post sencer a ells, sol que vaig tindre una colla poc efectiva de ajudants, que van anar abandonat-me en pos d'un cafenet, que bona falta feia. Per que quede constància i que quan d'ací un any Jordi B. vulga recordar quants detallets te que fer, sols dir que a nivell de filà en vaig repartir uns 120, més alguns compromisos més que van caure al dinar d'amics que no havien acudit al esmorzar. Sobre aquest últim tema, es nota la joventut d'alguns, que per la nit acaben a les tantes i pels matins no saben el que és un esmorzar.
Remarcar ací el detall de la Filà, de convidar a algun dels meus amics que encara no son Navarros (i que espere que ho siguen prompte, encara que siguen com a soci, com el senyor doctor) a gaudir dels ous i les creïlles.
Vestits i contents, i ajudats per lleials escuders portant capes i cascos, intentem eixir de la Filà.
– Espereu que falta la traca.
– Com que falta la traca?
– Si, es que resulta que estava massa prop de la dels Vascos i al botar-li foc han rebentat les dos.
Si es que el que no ens passe a nosaltres!!

Per fi sona la traca i comença la música. I plens d'emocions carrer País Valencià cap amunt, comentant, xarrant i gaudint del moment.

Al arribar als autobusos, que estan convenientment preparats per als glorieros de l'hospital, forta abraçada amb Jordi B., i seguint a un més que despistat Primer Tro, enfilem cap a l'Ajuntament.
Allí hi ha un considerable rebombori, ple de festers, acompanyants i els corresponents “xupopteros” que solen aparèixer en aquest tipus d'actes.
Ala, a maquillar-te – em diu, i desapareix.
– Primer als moros que arriben tard, diu la “afamada” maquilladora Mari Rosa.
Doncs haver arribat tu abans a organitzar aquest desastre ! Pense jo. I es que els que vau fer esquadra en mi sabeu perquè li tinc tanta estima.
De totes formes deixe passar al Benimerí, un altre bon element, l'amic Gabi Solbes, i espere pacientment que em maquillen.
Jo reconec que em costa estar en aquest tipus de situacions, però tindre que pujar a fer el “paripé” a la zona de despatxos de alcaldia, a veure gent bevent com desesperats i sentir bobades, és per mi un autèntic esforç.
Així que ho fem curtet i baixem al vestíbul onde manera immediata ens trauen al carrer i ens posen en formació seguint el pertinent ordre... (continuarà)