Per tal de contar les meues impressions respecte a la Glòria vaig a seqüenciar-la en diversos moments: els Xiulitets; esmorzar i cercavila abans de l'arrancà; des del moment de l'arrancà fins l'església de S. Jordi; País Valencià fins el partidor; Sant Nicolau i per últim, el dinar de Glòria.
Perquè aquesta separació en tants fragments, molt fàcil, el format del blog fa que els articles massa llargs pareguen una botifarra en conter d'un text, més encara si s'adjunten fotos. A més a més crec que es important diferenciar certs moments, que, al menys a mi, em transmetent sensacions molt diferents.
Per rematar aquesta presentació un altra prèvia, la de la nit del dissabte. Soc una persona que controla prou bé els nervis, però reconec que, conforme anava passant la vesprada, si que anava notant un cert xiuxiueig a la panxa.
Vam aprofitar la vesprada per fer un mini-trasllat al piso del C/ Sta. Rita on vam muntar el quartell general i que va servir en certa mida d'inauguració oficiosa de la reforma del mateix.
Per sort un bon sopar amb els amics Jordi i Nadia va servir per relaxar-me un poc i per tranquil·litzar un poc al meu fill, que més bé pareixia ell el Gloriero que jo. No vull ni pensar en el dia que siga ell el glorieret!
Per descomptat que després de sopar, per cert molt bé a las Tasqueta del C/ Sta. Rita, se'n vam anar a dormir, que al dia següent el pesat del meu cunyat tenia que arreplegar-me (vaja, encara que continue pensant que si ell dormia al pis de dalt no feia molta falt aquedar en arreplegar-se sinó més bé veure's a l'entrada) a les 7 del matí per anar al “Mamella” a fer-se el tradicional herberet i el cafenet de costum.
Després d'alguns moments de xiquets descontrolats, silenci i a intentar dormir (que encara que siga de manera subconscient, els nervis sempre fan que un no puga dormir igual que una nit qualsevol).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada