El dinar des frares

Hi ha coses inherents a la Festa en general i d'altes pròpies de cada Filà.
Hi ha filaes que funcionen per montepios, altres per penyes i d'altres que, com la nostra, no hi ha cap organització clara.
Així i tot, si que hi ha dos penyes a la filà, que encara que no influeixen al funcionament de la mateixa, si que es fan presents en moment determinats.
Una és el montepio dels festerets, que formen part del grup de l'anterior Alferes, i que habitualment sols es sabia d'ells en festes, bé perquè demanaven una entradeta, bé perquè organitzen la participació de la Filà a la retreta.
L'altra Penya, la dels Frares, te més història. Fa un poc més de 25 anys un grup de festers, en xiquets xicotets, van decidir fer el que ara va a anomenar-se una “roponà”. Van tindre la genial idea de vestir-se de frares i llogar dos burretes, pujar damunt d'elles a dos xicotets navarros, que ara ja estan un poc més crescudets, i nomenar un “Pare Prior”, l'amic Ernesto, per dirigir convenientment la congregació.
Actualment la Penya ha crescut, Juan i Jordi, els dos xiquets Navarros de fa veintipico anys ja trauen xiquets a l'entrada i, un any d'aquestos, tindrem que plantejar-se repetir l'experiència i traure-los, damunt de burretes, en una nova versió dels frares.
Jo vaig tindre la sort de ser acollit per aquesta fantàstica gent fa molts anys, si no recorde mal, el mateix any que vaig creuar als Navarros, de la qual cosa sempre estaré agraït. Des d'eixe moment en que em vaig convertir en “novicio” he estat un més de la Penya i en ells he compartit actes e il·lusions, esquadres i fins i tot una Capitania en un del frares com a Capità. I per molts anys que siga endavant...
Respecte al dinar d'enguany, sols remarcar que, apart del bon ambient que sols haver, vam tindre una interessant conversa amb el “novicio” Sergio (Cap de música de la Banda de Beniatjar) sobre les diferents peces que podíem utilitzar per arrancar l'entrada de cristians, arribant a dues conclusions: que som molt clàssics en els nostres gustos (o que ja fa anys que no es fan marxes cristianes com Déu mana) i que les possibilitats queden reduïdes a tres peces: Tino Herrera (descartada per no tindre el corresponent permís de la Filà Cids, que es la “propietària”), Als Cristians (peça triada per l'arrancà) i El Barranc del Sinc (per deixar descansar al pobre Ambaixador Cristià, i que no se perquè acabarà sonant a l'entrada).