Dia de trons

Mai plou a gust de tots, i si el dia de l'entrà solem queixar-se si plou o fa fred, el dia de l'alardo, jo particularment, em queixe si fa calor. I per desgracia en sol fer.
No faré cap comentari sobre la pólvora i el disparo ja que vaig dedicar un post anterior a aquest tema i no vull ser repetitiu.
Sols el record de la típica foto a la “Casa de la Cultura” que adjunte a continuació.

Si que vull comentar dos fets curiosos, un al dinar i l'altre el sopar.
Respecte al dinar, el tradicional i reparador “caldo en pilota” poc que dir, però si que van haver unes quantes coses curioses.
Primer es va nomenar a l'esquadra de negres del mig, un grup inconnex de persones que després d'altes i baixes la veritat es que pocs sabien qui eren.
Entre ells el primer tro, que no sabem com s'ho arreglarà la directiva l'any que ve, bé, ells sabran.
La segon cosa és el ja constant moviment de “candidatos” per fer càrrec: uns més descarats i altres a l'ombra.
Jo no vaig a amagar la meua il·lusió per fer càrrec, de fet crec que ja és un tema de domini públic, però no em pareix bé que es parle d'aquestes coses en un any de “càrrec” com es el Mig. L'esquadra deu ser la protagonista, i l'any que ve ja veurem. I ho dic perquè al nomenar un dels esquadreros, el conegut Pegolí, van sonar alguns crits de “Visca l'Alferes!”
Posteriorment a festes vaig parlar del tema amb el Primer Tro, i crec que pensem el mateix, es massa prompte per parlar de càrrecs, però a aquest pas em veig presentant candidatura oficial l'any que ve. De nou repetiré la frase que més utilitze a aquest blog: el temps dirà.
Respecte al sopar, al que varem tornar després d'anys d'absència per tindre xiquets xicotets, un fet destacable. Supose que recordeu les converses iniciades entre el Majoral Remugó i Jordi Pastor (millor dit en la seua Representant Legal, Nadia) per tal de convèncer-lo per creuar pels Navarros.
Bé, aquesta nit les negociacions van continuar a bon ritme (la nit anterior, en perruques posades ja va haver un acostament de postures) i per fi Jordi P. Va proposar un ultimàtum: si em traeu ara mateix els paper per fer-me Navarro els signe.
Jordi E., eficient per damunt de tot, i després d'afegir un lot de mostretes de cremes, va anar a secretaria i va traure els papers.
Damunt de la taula, per fer més pressió un llibre regal de Dani (de Ca'l Dani) titulat ·No hay huevos”. A Jordi sols li quedaven dues opcions; ser considerat un gallina o signar. I ho va fer, va signar i, a falta de ser acceptat per l'assemblea, es va convertir en membre de la Filà. Així que, si tot va bé, l'any que ve tindrem un fester més, un altre Jordi, i per descomptat un altre possible cavaller. Ah! I per descomptat que també tindrem una Navarra més, ja que Nadia també pensa vestir-se l'any que ve (corren rumors sense confirmar que Carmina i Yolanda poden també decidir-se per el disseny femení, a veure si en tornar del estiu tenim més noticies).
Acaba així l'any fester i comença un de nou. Què ens portarà? Ja ho veurem, però de ben segur que Festa, amics i bons ratos junts.