22 d'Abril... Maleïda pluja.

Silenci... Passa algú pel carrer... de fons un soroll que no identifique... Quin hora serà?
Per fi sona el despertador. Minuts antes he sentit baixar algú per l'escala, i pel soroll que feia no dubte que és el cunyat que va a Missa.
Enguany, per obra i gràcia del President de l'ASJ, la Diana comença a les 5:45, crec que açò mereix comentari apart, i per tant la Missa comença a les 5. Després de molt pegar-li voltes he decidit alçar-me per l'arrancà de Diana i no a la Missa, que si no el dia es fa massa llarg.
M'alce i intente localitzar el soroll que em preocupa, puje la persiana i, efectivament, els pitjors del meus pressentiments s'acompleixen: està plovent, i el soroll és la pluja sobre la lona del Bar Victor.
Que faig?, em vist de Navarro i me'n vaig o no..? Cada vegada plou més, pose Radio Alcoy i no diuen res. Jo crec que no arrancarà la Diana, seria una barbaritat... però a les 5:45 comença a sonar la música. No m'ho puc creure, en l'aigua que cau!! Continue indecís, què faig? Al final, sobre les 6:30 no puc més, em vist i, posant-me l'impermeable, que previsorament m'havia comprat el dia abans, isc al carrer. Plou. La Diana discorres en normalitat a pesar de la climatologia. Baixe S. Francessc i País Valencià, on trobe als Navarros. De seguida critiques per part del cunyat: on estaves?, que barbaritat! Jordi i jo t'hem posat falta!
Per a que donar explicacions, plou i jo tinc esquadra, i no era qüestió de llançar a la brossa el traje nou.
Acompanyem la Diana dels Navarros fins el Partidor, on pareix que al menys deixa de ploure.
Es curiós, no se si per la pluja o perquè enguany hi ha una successió de casualitats estranyes, però Juan es traga el recorregut sencer perquè a la plaça un fester ha aparegut en una capa que no li arribaven les cadenes al cinto, i al Partidor falten festers. Si arribe a portar capa encara faig un tram de carbonato.
No puc entendre com, havent-nos vist passar per davant de sa casa han calculat tan mal i han arribat tard. Per poc, però tard. En quant Jordi arranca es col·loquen els que faltaven i cap a baix.
Com sempre anem a esmorzar a la Filà un bon reconstituent a base de ous, embotit, creïlles i cansalada, que ens prepara per al llarg dia que tenim per davant. No deixem de mirar les finestres, pareix que la gent torna a obrir els paraigües. Per una volta que em toca esquadra i encara me la desgraciarà el temps.
Eixim de la filà Juan i jo, i xino xano enfilem cap al partidor entre una fina pluja que para i torna per moments. Passem per la plaça d'Espanya i aprofite per comprar-li un sac de confeti per a la carrossa de les xiquetes a unes gitanes que remuguen també per temps que els desgracia el negoci.
Ja no plou, però els núvols asusten prou. Poc a poc pugem, es senten comentaris sobre el temps, però un any més es sent un ambient festiu, la gent es prepara per l'entrada de Cristians, veus Aragonesos, Alcodians, Maseros i molts Andalusos, que enguany tenen Capità.
El nostre objectiu és buscar un raconet resguardat per veure el Capità.
Igual plou que para... quina tensió!
Quasi en el partidor, a raó d'un comentari que no se si faig jo o Juan sobre que no pararà de ploure, un home ens mira i solemnement ens diu: a les dotze canvia la lluna i deixa de ploure.
Juan i jo es quedem parats. - No s'ho creeu? Ja veureu com tinc raó.
Això esperem - li dic jo. Diga'm on estarà, perquè si te raó li tinc que pegar una abraçada.
Jo vaig d'ací cap allà – em contesta ell.
Més raó que un sant: a les dotze deixa de plore i no ho torna a fer en totes les festes. La pena es que no el vam tornar a veure per agrair-li la predicció.
El capità dels Contrabandistes no és gens lluïdor, queda fosc, sense massa gràcia i en un boato poc original. Però bé, suposem que serà per la crisis.
L'espera fins que arranquem els navarros es fa llarga. Tenim la carrossa de les xiquetes controlada, i esperem baix dels soportals del col·legi S. Vicent fins que el Primer Tro ens mana posar-se en formació.
Cadascun al seu lloc, els esquadreros ja estem maquillats i en ganes de sentir la música, les parelles de davant, el banderí, el boatet i les carrosses del més xicotes... L'entrà dels Navarros està a punt de començar.