El dia de Sant Jordi

Deia una directora meua que en aquest poble quan una cosa es fa dos voltes ja es tradició. Això espere jo que em passe, ja que enguany, per segon vegada, he aprofitat el matí del dia de S. Jordi per passejar pels carrers del centre en el meu fill. Per als que no el coneguen, Jordi te 5 anys, millor dit, compleix 5 anys el dia de avui. Faig l'aclariment perquè pot parèixer que te més edat i no vull donar lloc a malentesos.
Dona gust passejar en ell, xerrar, contar-li coses sobre les festes i sobre S. Jordi. Ell escolta amb atenció, fa preguntes, demana quantitats ingents d'informació, supose que interioritza el que creu més interessant, processa dades que després reflexa als seus dibuixos, és un autèntic pou sense fons que vol rebre informació.

Però també gaudeix d'arreplegar caramels a les diferents cercaviles, de compartir “gusanitos” amb el seu amic Adrian i, ja en tota la família, de la pròpia cercavila de la Filà. I això que fa calor i hi han moments de crisis, amb típics plors de cansament. Però s'anima prompte, dinem a la Filà i això per ell ja es més que un premi.
I per la vesprada un altre acte que distingeix aquestes festes meues: el cop de la Processó.
Pot ser hi ha gent que pensa que soc “masoca”. Dur el cop (amb corresponent ram de flors) que pesa un desgavell, i en capa i casco, es quasi com fer promesa. Però a mi em feia il·lusió, i més encara portar a Jordi i a Jorge Colomina portant-me la capa. I d'ací uns anys, si pot ser, pense repetir però amb Jordi i Núria portant-me-la.
I per rematar el retorn a un altra tradició, el pujar a casa Luis per veure arribar a S. Jordi. Allí es parla de càrrecs, pareix que a Luis estan embolicant-lo per fer d'Alferes dels Miqueros... però pareix que no està per la labor...
Un últim detall d'aquest dia, millor dit, d'aquesta nit. Com pareix que hi ha superàvit, ens reparteixen al sopar unes “fantàstiques” perruques que causen sensació. Però millor que descriure-les, tanque el post en una xicoteta galeria d'imàtgens per la posteritat...