Els preparatius.

Al igual que en un post anterior parlava de litúrgies, crec que és de llei parlar del que representen els preparatius per la Festa.
Recorde quan vaig començar a ser Navarro, els preparatius es basaven en que ma mare prepararà el traje i en comprar els detallets del dia de S. Jordi. Es clar que també calia arreplegar els tiquets dels corresponents dinars i la pólvora, però la veritat es que no suposava un plus d'esforç.
Ara, en dos xiquets i un piso en el centre els preparatius es multipliquen per mil.
Respecte als detallets enguany van haver novetats: per primera volta vam decidir ajuntar esforços (i diners) i comprar un sol detall per les dones per cada una de les nostre parelles. Michel i jo vam ser els encarregats de decidir el que, tasca força difícil, que va ser una polsera que a la fi pareix que va agradar prou. Comentant el tema en el Majoral Remugó recordàvem en molta enyorança la tenda de Jaume Olcina (pare). Que temps aquells en els que anàvem a Regal Idea i no sols ens aconsellava, sinó que també ens advertia del que havien comprat els altres per evitar repeticions!
Ara la cosa s'havia complicat i no era fàcil decidir el que comprar, a més a més, que el nombre de gent que som va creixent i per tant el pressupost s'ampliava any a any. L'idea pareix que ha agradat, així que supose que de cara al any que ve continuarem en ella... sols espere que hi haja un valent que em substituïsca al front d'aquesta complicada feina!
Més preparatius, el menjar per a Festes. Clar, abans jo solia menjar pràcticament sempre a la Filà, però en els xiquets no sempre es fàcil i, al menys per al dia de l'Entrada cal portar dinar.
I també cal esmorzar, així que el dia dels Músics, o el dia 20, segons com caiga, acaba convertint-se en un tràfec cap al centre carregat de productes del més variat.
I això que per evitar el tràfic dels últims dies ja he fet mil viatges amb productes bàsics: llet, coca-cola i refrescos diversos, licors habituals, i per descomptat alguna botella de Cafè (Pastor, que si algú vol Cerol que el compre!), també amb productes ja preparats i congelats per el dia de l'Entrada.
També he anat fent viatges de roba, bolquers per la xiqueta, i mil coses del més inimaginable.
Un altra cosa que ja ha esdevingut en tradició per mi és encarregar els dolços per l'esmorzar a Rebosteria Gràcia, al mercat de S. Roc: magdalenes de xocolata, croissants (amb i sense xocolata), fartons, i unes ensaïmades farcides de xocolata que son per a caure de cul. La comanda es complementa en articles salats, be per esmorzar o bé per dinar, quiche, cocotets de tomaca, tonyina i ceba i alguna tartaleta de verdures.
Pareix que el 21 al matí ja està tot preparat, i partim cap al piso. Encara portem les coses d'última hora i algun trasto dels xiquets. Deixem el cotxe al pàrquing de l'EPSA i a gaudir dels dies de Festa.
Prèviament hem encomanat un pollastre a Los Pollos per dinar sense fer res al pis, ja que encara no tenim la cuina en condicions. Jordi i Núria gaudeixen del pis, escales amunt i abaix, dinen bé i encara tenim temps d'anar a pegar una volteta i comprar impermeables, que les previsions no son massa bones...
I els preparatius deixen pas a la realitat, la Festa ja està ací, un any d'espera i ja s'acosta, i els tres dies passaran volant i deixaran pas al camí de tornada de tos els preparatius... però açò es tema d'un altre xicotet post...