La Glòria Infantil

Upss! Amb les presses se m'havia colat el post de la Glòria Infantil... així que fora de lloc.. però ací va...
Aquest blog no deu de convertir-se en una repetició de fets que passen quasi tots els anys, ni tampoc en una crònica festera, que eixa feina ja la vaig fer en el seu dia per la Filà. I la veritat és que hi ha actes que generen poques coses “noticiables” i la Glòria Infantil es un d'aquests actes.
No hi ha “viacrucis” d'herbero, no hi ha arrancà a la Plaça, ni tampoc “xiulitets”, no hi ha el mateix ambient que a la Glòria dels majors, tot es diferent.
Però també hi ha coses que li donen un encant especial. En primer lloc el rememorar un fet que va passar ja fa anys, quan encare érem solters, quan encara en els preparatius de les festes s'incloïa la compra de caramels per al dia del Patró. No entraré en detalls, no seria elegant, però els que podeu llegir açò em comprendreu de seguida. Cada any, el dia de la Glòria Infantil li recordem a algú unes ulleres de sol que ocultaven les poques hores de son, un somriure en la cara i, per damunt de tot, una olor ben particular: la de xiclets de poma verda. I no serà que no han passat anys, però sempre ho recordem en certa nostàlgia, els anys han passat, i tot canvia, i pot ser els que més hem canviat, quasi sense adonar-se'n, som nosaltres.
I es que l'altra cosa que ha canviat en la meua vida, especialment en aquest dia, es tindre un fill que, i de veritat que no faig jo de més per que siga així, és més fester que el Cavall de S. Jordi.
I des de fa dos anys anar a la Glòria Infantil te un punt més d'interès, que es anar amb Jordi. Encara que li costa alçar-se, no remuga per que sap on va: a la seua Filà i això per ell ja es un motiu extra de motivació. A més a més, i per sort, ara està començant a relacionar-se en altres xiquets de la Filà, especialment en Adrián, el net de Santi Valor, el que fa que encara vulga anar en més il·lusió.
Primer li costa fer-se en la gent, de ben segur que preferiria sentar-se en son pare, però poc a poc es fa, i després traure-lo d'allí costa Déu i ajuda. Cal anar convencent-lo i explicant-li que es un Glorieret, que fa, com es comporta i, no se si serà massa prompte, preguntant-li si a ell li farà il·lusió... Ell diu que si, però encara falta i mai se sap cap on poden anar les coses.
Un altre detall del meu fill en eixe dia, referint-me encara al esmorzar (si eixe a base de xocolata i rebosteria que tant agrada als xiquets... i als no tant xiquets), es que si bé li pot costar sentar-se en la taula dels xiquets, ell, en la seua prodigiosa memòria, sap que el seu amic Adriàn (i no em referisc al net de Santi, sinó a Adrián Espí) estarà en eixa taula. Es digne de veure el carinyo que li te a Adriàn i a Currillo, cosa de la que no podeu imaginar com m'alegre, per que es una manera més d'aprendre que es la Festa i com es pot viure la mateixa. Espere que siga sempre capaç d'escoltar als major i aprendre d'ells que significa esta Festa que és la que jo conec i reconec.
I clar, si parlem de Glorierets parlem de S. Jordiet... i clar, Jordi diu que si que li fa il·lusió, i a son pare li cau la baba... Però també li preocupa a son pare il·lusionar-lo massa i que desprès no isca... que és la cosa més fàcil.
I és que no es fàcil buscar l'equilibre en els sentiments festers i els fills. Però seguirem treballant i parlant en ell, perquè si vol ser S. Jordiet (i ho desitja ell i no sols son pare), al menys es mereix tenir l'oportunitat de intentar-ho, i isca o no, gaudir de aquesta experiència.
I per als que puguen criticar-me que sols parle del xic perquè soc un fester retrogrado, masclista i no se quantes coses més (a banda d'un lladre d'esquadres), sols dir-los que en la mateixa il·lusió que vaig en el meu fill el dia de la Glòria Infantil, ho faré en la meua filla. I sinó temps al temps...
PD: Si, Remugó, seré el Càrrec de la Tolerància i el Respecte (o alguna cosa així).