La Primera Diana

La primera diana, la que dóna inici a la festa, la que, en teoria, desperta a Alcoi.
Es difícil explicar en paraules el sentiment que en alguns ens desperta aquest acte. Te un flaire especial, un sentiment, una manera de veure i viure la Festa.
És eixe acte que quan era xicotet i em quedava a dormir en casa dels meus “abuelitos” ma tia Elvi sempre deia d'alçar-se i, clar, jo sempre m'adormia.
És eixe acte que quan m'alçava (i es curiós com funciona la memòria, que de vegades associa situacions viscudes a olors o sons) després de sentir l'oloreta de cafè en la cuineta de casa dels meus “abuelos” i esmorzar bé (que jo sempre he estat prou menjador) me'n anava en el meu “abuelito” Eduardo a buscar confeti per l'Entrà. I encara alguns pas-dobles en porten a eixa situació, veig el carrer S. Nicolau, les cadires ben posades i la gitana amb un cabàs ple de sacs de confeti preparat per el llarg dia de l'entrà.
És eixe acte que, ja com fester, vaig poder gaudir, durant molts anys després d'anar a la Missa del Fester, acompanyat a la Filà esperant que algun any en tocara per roda.
És eixe acte que, per fi, en la primera ocasió que vaig poder fer-la per roda, i sense tocar-me ni esperar-ho, vaig poder arrancar de cabo als sons del pas-doble “Turista”
Una experiència que algun dia narraré en tranquil·litat, una mescla d'il·lusió, por, responsabilitat i nervis.
Després en han vingut altres, un altra de cabo arrancà en el pas-doble “Krouger”, “carbonatos” i dianes d'amics i companys.
Però enguany hi ha alguna cosa diferent i que va fer de la Diana del 2009 alguna cosa diferent.
Enguany el que tenia els nervis, la “por”, la responsabilitat era el meu amic Jordi.
Un cabo excepcional, en les idees clares, en el pas-doble memoritzat, però en eixe estrany sentit de la responsabilitat que fa que moments abans de l'arrancà et tremolen les cames.
Els moments d'abans abraços, puros, les capes arreglades, el casco ben centrat, i els records de la no tan llunyana capitania en la cara seria, i blanca com la paret, de Jordi, ens acompanyen. Per sort quasi mitja diana està formada per amics, molts d'ells cavallers, i això, unit de manera inevitable al ambient propi de l'acte, fa que un any més puga gaudir d'un acte que, a pesar de la matinada, continua tenint els seus incondicionals.
Dianeros a formar!!
PD: Per cert, l'arrancà de Jordi fantàstica, el home de la xapa de l'Associació impresentable, el recorregut pels carres de la zona del Casal, depriment... Però així i tot: M'ENCANTA FER DIANA!!