Torna a aparèixer una pregunta recurrent: I ara què? Jordi i jo baixem del bus i es trobem en mig de la Plaça de Dins, sense saber molt bé que fer: busquem a la Filà o tenim que anar al Ajuntament?
En eixe moment en trobe a Reyes, Nando i Rafa Blanes... i entre bromes i, en mig de la gent, apareix el directiu de l'Associació i ens diu: - Va, aneu a l'Ajuntament.
Muntem a la zona dels despatxos de l'Ajuntament i allí es trobem a una quantitat enorme de gent bevent com a cosacos, la majoria d'ells polítics, que es veu que aprofiten que la beguda es debades. Allí ningú sap que hi ha que fer, i a la plaça ja ressonen els sons dels pasdobles que anuncien que la Glòria està a punt d'acabar. De nou es preguntem: que fem? Intente trucar per telefon a la meua dona, però en el soroll del carrer resulta impossible. Per fi, farts d'estar per allí pegant voltes sense trellat decidim anar a buscar a la Filà. Es ben estrany que cap directiu es preocupe de nosaltres, però com ja deia a la primera part, la Glòria de l'Hospital no existeix per ningú, de fet tot es una il·lusió.
Eixint de l'ajuntament trobem al primer tro que diu que venia a buscar-nos... en fí, acaba la mascletada i en cercavila cap a la filà. Es un dels moments més agradables del matí: amb la meua dona i els meus fills, gaudint d'uns instants de tranquil·litat.
Per fí arribem a la Filà on, un any més, hi han rams de flors per les dones dels glorieros i un bon dinar on, per damunt de tot, destaca el bon ambient i la conversa amb els amics.
I l'any que ve... GLORIERO de veritat... a vorer com canvia l'experiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada