La glòria surrealista – Tercera part

Més i més extrany a cada minut que passa, el autobús enfila per el carrer Entença, no pugem per on tots creiem, per la piscina, sinó que tirem pel túnel del salt. Una volta excessivament llarga per tan poc temps. El “còmode” disseny de Navarro comença a pesar i el calor a fer-se sentir. Voltes i més voltes, pujades impossibles i al final, un munt de cotxes aparcats a la vorera de la carretera. A 200 metres del Preventori l'autobús s'atura i fem intenció de baixar. No baixeu encara - diu algú. Pareix que a una persona prou major li ha agafat un “yuyu”. Baixa un gloriero, el dels Cids, que diuen que es metge. L'autobús parat, tots pendents i el pobre home tirat, primer damunt d'un cotxe i després al terra. Per fi algú li diu al conductor que avance i així al menys podran atendre'l tranquil·lament i sense fum de gasoil.
Aparquem en un lloc reservat i baixem. Primera impressió: quanta gent! Segon impressió: quanat desorganització! (Per cert, mentre, el cabo navaixer, queixant-se de que els pasdobles no son adequats pa ell).
Arranquen el moros ben apretadets i després nosaltres. Per fi el cabo solta el tros i un aragonès agafa la seua llança i tira cap endavant els escassos metres que hi han entre on arranquem i on acabem.
De totes formes cal dir que és més del que m'esperava. Bon ambient, gent, amics i familiars que s'acosten a aplaudir i gaudir d'aquest extrany raconet de la festa.
Entrem al final del recorregut a les instal·lacions del Preventori on es repeteixen les mateixes escenes que al “Hogar”. Regalets als malalts i formaetes, incloent alguna que altra marxa mora.
Ara un altre refresquet, que fa falta en tanta calor. I per primera volta al matí, alguna cosa organitzada: primer entrem els festers i, quan ja hem pres alguna cosa, la resta de la gent.
Jordi B. pot entrar i aprofita per contar-me la seua estada infantil al Preventori i con en eixa època era una cosa del més habitual. Curiosa experiència (la de Jordi a l'infantesa i la meua d'avui). Per finalitzar l'acte, foto, com no, de Solroca, per immortalitzar el moment i autobús, ara si pel lloc lògic, cap al carrer S. Tomàs.
CONTINUARÀ