La glòria surrealista – Segona part

La glòria surrealista – Segona part
Al final resulta que era veritat i que aquesta glòria existeix! L'autobús circula pels carrers deserts d'Alcoi, als quals, de volta en quan, es veu un home (en la majoría de casos) o dona ben mudats que van cap al centre històric per veure la Glória (la de veritat, la que segur que existeix)
A l'autobús, i a apesar de l'aire condicionat, es nota la calor, i més si vas vestit de Navarro. Estem com a sardines... tant costaria un autobús més? Es preguntem més d'un. Mentre algun músic interpreta melodies distragudament, arribem al “Hogar S. José”.
Baixem i ens mirem uns a altres. I ara què? Pareix que cal entrar... i entrem. Aneu preparant-se, els moros davants, el contrabandista, que faja el cabo (senyor quina creu, este agafa la navalla i ja no la solta en el que queda de dia). Va, la música avant.
Hi ha gent, molta més de la que jo m'imaginava i més tenint en conter que esta glòria no apareix per enlloc. Formem, arranquem i tirem cap a dins del “Hogar”, de tres en fondo, pels corredors i en la música a l'esquena interpretant pasdobles més bé fluixets. Pels corredors veus gent, que s'asoma, continuem seguint als moros, però sense saber molt bé ni perquè ni on, fins que arribem a una sala on hi han dones majors assegudes alrededor de la mateixa,. Pren i reparteix, em diu una persona donant-me un paquetet.
Deixem de formar i repartim el detallets. Hi ha molta gent a la sala, els familiars i convidats també han entrat i es produeix una certa situació caòtica. Ningú sap el que fer, formem o no? - pregunta algú – Si, si.. poseu-se allí... Però, i la música?
Enmig del enrenou han desaparegut alguns glorieros. Així que no podem formar. On estaran?
Tot te una explicació, han anat al sala on estan els malts que no poden menejar-se i ahí no cabem tots.
Després de un ratet de desconcert tornem a formar pels corredors fins la sala dels homens. Es torna a repetir la desorganització, repartim detallets i formem un poc. Pareix que comença ha haver-hi presa. Passeu per ací i preneu alguna cosa – diu algú. Dos resfresquets i alguna cervesa que no dona temps ni a acabar-se i a fer-se la foto amb les mongetes. I ràpid, ràpid al autobús que arribem tard...
CONTINUARÀ