La Glòria surrealista o la Glòria de l'Hospital.

En la meua filà hi ha costum que, per tal de fer de gloriero, cal fer un any abans l'anomenada glòria de l'hospital.
En principi pareix que es un acte més de la Festa, però res més lluny de la realitat. Es un acte fantasma, que fins que no l'has fet no acabes de creure't que es de veritat.
Comença la història en el nomenament, que en el meu cas es demora al llarg de tres anys d'esperances frustrades. Segur que et toca enguany! - et diuen amics i coneguts. Però sorpresa!! No, enguany no, Fulanito canvia d'idea a última hora i la demana. Any següent, més del mateix. Gabi, que no demane gloriero, no et preocupes que la fas tu... Però arriba la junta de Rams i... Per motius familiars (i en més raó que un Sant) el fester en questio demana gloriero...
I per fi, enguany, quasi sense voler creure que podia tocar-me, em trobe nomenat Gloriero de l'Hospital.
Primer problema: què es fa en aquest acte? La contestació de la majoria de gent és: crec que, pense que, em pareix que... però ningú et concreta res. Al principi fa gràcia, però comença a entrar-te una extranya sensació d'irrealitat.
Per sort tinc grans amics i de seguida Jordi B. s'ofereix a acompanyar-me i tirar-me una maneta en eixe dia tan especial.
Però el problema continua, queda menys d'una setmana i no se ni recorregut, ni horari, ni res de res. Soles se que tinc que estar en la Filà eixe mateix dia sobre les 8 del matí per esmorzar i vestir-me.
Preguntant, preguntant vaig esbrinant coses:
Primer es va al Hogar S. José i després al Preventori.
Ens porten en bus i sols pot anar un acompanyat pel gloriero: el abans nomenant Jordi.
De la Filà eixim els dos glorieros, Rafa i jo mateix, acompanyats per la banda de música en un matí fresquet i net, que promet calor a migdia. Arribem al carrer S. LLorenç i, efectivament i com estava previst, estan 3 autobusos esperant. En dos d'ells posa un cartell: Ajuntament, en l'altre: Creuats i Aragonesos.
Es extrany, un autobús per dos filaes i dos autobusos per a 26 filaes i banda de música. Deu d'haver algun tipo d'explicació, jo no la se, i els que estan al meu alrededor tampoc. Jordi i jo s'asentem i comentem les diverses jugades que es presenten al nostre alrededor:
- Festers en 4 o 5 acompanyants.
- El directiu atarantat de l'associació que va buscant glorieros i marcant-los a un paper.
- El gloriero que arriba tard (que curiós, sempre de les mateixes filaes)
- Un altra volta la sensació de que ningú sap que va a pasar.
La meua conclusió es clara... la glòria de l'Hospital no existeix, es tot mentira, es una prova pels que l'any següent volem gaudir de la Glòria oficial al carrer. De ben segur que ara es dedicaran a pegar-nos voltetes per Alcoi en autobús fins l'una i mitja o dos.
Que siga el que S. Jordi vullga...
CONTINUARÀ