Como tots els anys, el dia de l'entrà s'allarga. Encara que l'edat i el tindre fills no perdona i cada any que passa em costa més aguantar fins tard. A més a més el pujar tres voltes al partidor (Diana, Entrà Cristiana i Entrà Mora) em va deixar baldat. Així que, just abans de gitar-me, m'assalta el dubte existencial de sempre: Demà faig segon diana? Enguany no tinc obligació, així que decidisc deixar-ho a la sort. Si Jordi es desperta i te ganes de fer-la... anirem a la segon diana.
La veritat és que el tindre un pis al centre té molts avantatges, però te l'inconvenient que la música (o els trons, o els bufats, o el de la trompeta... però això és un altra història que deu ser contada en altra ocasió) et pot despertar matinet.
I com no podia ser d'altra manera, a las vuit i pocs minuts, tots desperts. I per suposat, Jordi despert i en ganes de Segon Diana.
Doncs, si cal fer-la, la farem en alegria: dos ensaïmades de xocolata (de les que fa Vicent de “Dulces Gracia del Mercat de S. Roc), un gotet de llet i al carrer.
I la veritat es que canvia del cel a la terra de fer una Segon Diana per obligació a fer-la amb el teu fill.
Jordi gaudeix com el que és, com un xiquet. Forma, fa el cabo, saluda... No puc evitar que em caiga la baba (i ja van ni se sap les voltes des del dia 21).
Per rematar la situació, a mitjan Carrer S. Nicolau ens espera Núria que es torna boja d'alegria en veure el seu germà fent el cabo.
En conclusió, un acte redó i que crec que em tocarà fer al menys uns 10 anys més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada