Encara no m’ho crec (I)

He tardat en reobrir el blog per un sol motiu, estic en un nuvol.

Han estat mols anys d’il·lusions per fer un càrrec a la Filà, de projectar el que faria, de pensar i imaginar mil idees, de sommiar en que un dia açò es poguera fer realitat, però també han hagut dies roïns, rumors, comentaris desagradables, mil candidats o cap... i ara resulta que es així, que soc l’Alferes de la Filà Navarros del 2017.

I em costa encara fer-me a la idea. Si algú diu, per allí va l’Alferes, encara pense en Santi. Quan em donen la enhorabona, em sent estrany. Però sí, soc jo...

Anem per parts, com he arribat a aquest punt?

Once upon a time... un amic va decidir que volia ser Capità Cristià... i jo vaig ser un del seus cavallers. I va passar la capitania i, eixe estiu, parlant en la meua dona, vam pensar: I si fem un montepio per fer càrrec d’ací 14 anys? I si no és un càrrec ja veurem per a que gastem els diners.

Van passar els anys i la idea va anar prenent forma. Moltes xarrades als “Kijonencos” amb el senyor Espí, cada estiu com es tradició, van fer que em plantejara si fer Alferes o Capità. Però tot eren idees e il·lusions, res de concret.

I un any abans del mig van començar els rumors: que si hi havia candidats per a Capità i Alferes pa tirar-se’ls pel damunt del cap, que si ho tenia impossible, que on anava, que era prompte, que si açò i que si allò...

Calia deixar passar el temps, al menys fins que acabara l’esquadra del Mig. I ací va ser quan vaig començar a dubtar seriosament entre Alferes i Capità.

Hi havia un candidat molt fort a Alferes, el Pegolí, que a més a més, va ser mig anomenat al discurset de Tono el dia dels Trons, i per Capitans sonaven tres candidats. Què fer? Reflexionar i decidir que era això que realment volia fer. I vaig tornar a la meua idea original. Volia ser Alferes.

I a partir d’aquest moment el projecte va anar prenent forma. I per això alguns vam començar un montepio, anomenat “Això ho pague jo!” ja en una idea clara de fer una càrrec (o anar-se’n de viatge a la Patagonia si fallava el tema). Jordi Espí, Jordi Pastor, Antonio i Xavi en menor medida, i recientment Jordi Constans, es van significar com a possibles cavallers.

Passava el temps i augmentaven els rumors: que si uns que si altres, que si triem ja càrrecs o s’esperem a l’any d’abans, que si la crisis que si ara puc ara no puc.

I un bon dia el nostre darrer tro llança en una junta la noticia: “En maig o setembre anomenem càrrecs!”

I en eixe moment es quan, de veritat, posem en marxa tot el procés que devia portar-nos al dia de l’elecció de càrrecs.

Per a començar el Pegolí ha caigut de la llista de candidats a Alferes. Javier Bañó no es pronuncia sobre el que vol fer, i Jose V. Jornet comença a postular-se a Capità. Corren rumors que Andres Hernández no es presenta.

I en aleshores es quan decidisc convocar als que vull que siguen els meus cavallers. El 23 de març, 1 mes abans de S. Jordi, quedem a la Filà per parlar del tema. No em cansaré de repetir que ser Alferes per a mi, sense els meus amics, no te cap sentit.

Em senc rescolçat, acollit i em fan que la meua il·lusió per fer càrrec vaja avant. Es impossible repetir les paraules allí escoltades, tot va ser meravellós, fantàstic... Si voleu recordar el pots, ací va l’enllaç i ara si que la proposta es concreta. No vull ser càrrec, vull ser Alferes!

I continua passant el temps, i amb ell augmenten els rumors i els comentaris malintencionats, no se molt bé perquè.

A maig no es parla de càrrecs, a pesar que hi ha una conversa en la que em diuen que encara que no es triaran a maig, en aquesta junta es confirmarà quan es farà. Creixen els nervis entre els meus cavallers i jo mateix.

Nosaltres, de totes formes, continuem a la nostra. Paciència i tranquil·litat. Passa l’estiu i arriba setembre. Sense noticies... Es convoca la junta de Mig Any... i no apareix res.

Converses amb gent de la directiva... Hi ha intenció de fer l’elecció a novembre.

I a la junta, rapideta com últimament, en Precs i preguntes, Jordi E. fa la pregunta clau: Quan es trien càrrecs?

I Alberto contesta: el 24 de novembre.

Un altre procés es posa en marxa. Cal prendre decisions. Com plantejem el projecte, que fem, que no fem. Els nervis a flor de pell, la il·lusió també. Mils de minuts en cridades telefòniques, quedem més del normal en la Filà, per a coses intranscendents on les converses acaben sempre en un “ja xarrarem”.

I arriba el mig any. Com diria Hamlet: “fer o no fer, eixa es la qüestió!” i decidisc fer. Fer una simple xapeta que alça tot tipus de comentaris, per a bé i per a mal, segur. I eixim a formar (en la filà, que no hi ha entradeta) tots els cavallers, i la gent parla i comenta, i critica i alaba, que de tot ha d’haver.

Fins i tot, de repent, ixen candidats de baix de les pedres, fins 4 més em comenta el darrer tro. I a Jaime li diuen que no fem tonteries... però això es un altra història que pot ser algun dia contem.

I clar, tots estem nerviosos, i preocupats i, fins i tot, cabrejats. Però també cal dir que, com algun cavaller va dir, hi ha una conjunció astral, i les coses van rodant per a bé.

El dia 18 d’octubre arriba la convocatòria de la junta. Ara si que va de bo.

El estatut marca que cal presentar candidatura 15 dies abans de la elecció. Torne al meu dilema: que faig, que no faig. Cal preparar diversos plans: si estic d’únic candidat, si em som més... Tinc nervis, però prou controlats. La feina prèvia d’alguns cavallers dona els seu fruits i un dels candidats a Capità també s’interessa per la meua situació. De sobte tot es bon rotllo.

I a més a més, tinc uns amics que valen un mon. Michel em prepara una carpeta espectacular per presentar el projecte, Jordi Espí, el cunyat i el meu germà m’acompanyen a la Filà a entregar el projecte. Jordi B. està, com no pot ser menys a la Filà.

Plou, trona, bé, més bé S. Jordi ens envia les seues salutacions mitjançant un “rayo segador”. Ara si que estic nerviós. José V. Jornet ha presentat la candidatura la setmana d’abans. Javier la presenta el mateix dia. I Jordi Espí també. El molt ****** presenta la mateixa carta que jo! Al menys em serveix per pillar-me les coses en més tranquil·litat i alegria. Realment es Xavi el que està per a que li coste un mal.

Sobre les 22 hores presente la meua candidatura. Alberto al·lucina. Els altres sols han presentat una carta, jo un projecte, perfectament maquetat.

Passa lentament el temps, entre plats de morro i washapps de la resta de cavallers, absents per diferents motius.

A les 12 la cosa queda clara. Soc l’únic candidat. I això que a les 12 menys 5 es sent una porta i a Xavi està a punt de agafar-li un infart!

Queden 15 dies de nervis i, una vegada més, de prudència...

(Continuarà)

WebRep

Calificación general

Este sitio no tiene calificación

(no hay votos suficientes)

Tancament temporal del blog

Per motius aliens a mi, i per tal  que els comentaris que pogueren apareixer no siguen malinterpretats i utilitzats en contra meua, i donant per sentat que no se qui entra i fa lectura d'aquest blog, clausure el mateix fins el dia 24 de novembre.
Gracies per la vostra comprensió

Una xicoteta disculpa

Ho se, vaig dir que escriuria les entrades pendents i no ho he fet. Pense que alguna culpa te el que les pasades festes foren un tant normal, sense fets especialment  significatius per a mi. I escriure per escriure, més quan maig es un mes complicat per mi, em costa prou. Es veritat que van passar coses noves, el fet més destacat va se la incorporació a la Filà de Xavi i de Antonio i la sol·licitud d’ingrés del germà de Jordi Pastor, Juan Andres i de Carlos, i com no, la primera entrada de Jordi, Nadia i Maaike, però la resta va ser prou habitual.

Queda pendent una entrada sobre les meues impressions a l’elecció del S. Jordiet, però el “burro” em va durar prou i no he tingut massa ganes de reflectir-ho per escrit. De totes formes, al contrari de les entrades de Festes, que ja les done per perdudes i que mai escriuré, aquesta si que algun dia la reflectiré.

Promet a partir de ja tornar a publicar habitualment sobre temes de Festa i de la possible Alferesia. De fet en breu modificaré la portada per tal de canviar i definir els anys que en ella apareixen.

Perdoneu la falta d’entrades i com es sol dir el 22 d’abril (o el 21, o ves tu a saber quan): Avant l’entrà!!

No ha pogut ser

Frustrat. Molt frustrat. Es el que tenen els concursos, 11 xiquets fotuts i 1 content. Per sort tinc un fill que val un món i que s'ho ha pillat millor que son pare. L'any que ve ho tornarem a intentar i, no ho dubteu ni un minut, continuaré pensant que S. Jordi fa el millor i que triarà el S. Jordiet que més convinga.

També he de dir que, encara que en un primer moment no sabia qui era el xiquet, en saber-ho m'he alegrat. Conec la seua història i coneixia a son pare i crec que, com tots els altres, s'ho mereixia.

Repetisc, l'any que ve més i Visca S. Jordi!!!!

PD: Breu crònica d'aquest dia pròximament

Junta de Maig i ensaio

Bé, com podreu comprovar, continue deixant-me entrades per escriure, més que res degut a que hi ha aconteixements que mereixen ser contats a l'instant. I la junta de Maig s'ho mereix.

I perquè s'ho mereix, perquè com sol ser habitual últimament la mateixa ha estat fregant l'esperpèntic.

En primer lloc dir, un any més, que la crònica d'Adrian va estar fantàstica, justa de temps i amb tocs literaris i emotius. Després els comptes, que com que trauen superàvit, doncs ningú es queixa.

I comença el surrealisme.

El Primer Tro recorda que dos Navarros es presenten a Majorals. Ximo pren la paraula i crida a Jordi E. Cara de circumstancies. No sap que dir, Pareixen dos humoristes del Club de la Comèdia.

Alberto proposa fer un ensaio conjunt amb la banda de Beniatjar al seu poble. Ja tenen mirat el bus i tot el que faria falta. No m'ho puc creure, si fins i tot es plantegen dos autobusos, quan en el posterior ensaio no som més de un centenar... Pitjor serà després, quan el propi Cap de música de la banda ens confesse que ell no sap res de tot açò... Si es que últimament es fa tot igual, sense pensar ni preguntar.

Bé, pense jo, ara es parlarà de quan es triaran els càrrecs, com em van comentar Primer i Darrer Tro fa tres setmanes. O tal volta dirà que enguany presentem a Jordi com a S. Jordiet.

Ni una cosa ni l'altra. Senyors, a beure... i junta acabada.

Alberto, no has dit que presentem S. Jordiet!! - Ai! Se m'ha oblidat.

-I de la elecció de càrrecs.. - Res, res.. ja vos diré alguna cosa.

I jo en un cabreo que no veges. Més pel S. Jordiet que per l'altre assumpte, però cabrejat. Ja veurem com acaba açò.

I després ensaio. Molt poca gent, es nota que es juga la final de la Copa del Rei (que a la fi guanyarà el Barça).

I mentres, bromes sobre si he presentat a Jordi a S. Jordiet, sobre els majorals o sobre els coneixements tecnològics del Cunyat. I converses d'amagat i suposicions i més suposicions... Si no es trien prompte els càrrecs morirem d'un atac de nervis.

Per cert, cal remarcar que a nivell gastronòmic causa sensació, especialment en el senyor Espí, el tros de carn del sopar i per part del cunyat un espectacular gelat volador.

I la setmana que ve... igual més o igual es quedem com estem. Com solem dir... Ja xarrarem!

I sinó.. fins la Dinà... on pot ser fins i tot juguem a Padel!

Ja està!

Si, ho se, dec un munt de posts: les glòries, les entradetes, els dies de festes... però el que acabe de fer crec que es mereix una entrada, curteta, al blog.

Ja es oficial, Jordi ja està presentat per poder ser designat com a S. Jordiet. Acabe de vindre de la Filà de parlar amb el primer i darrer tro i entregar la carta en que faig aquesta sol·licitud. Ara sols cal que S. Jordi ens acompanye i decidisca fer caure la boleta que porte el número de Jordi.

Alberto a promés fer-la arribar a l'ASJ el mateix dilluns. I a esperar... el pròxim 7 de juny sabrem la resposta.

Trofeu Filaes 2012

Si, torne a jugar a petanca... Bé, el que es diu jugar jugue poc, però m'ho passe bé. I es que, per mi, el més important d'aquest trofeu e l'ambientet que es fa. I això a pesar de que algun equips s'empenyen en jugar-lo com si fos la Champions!

Un any més comencem prompte, a les 8 passa el Currillo per mi i per Juan, això si, després d'haver arreplegat a Jordi E. i al debutant en l'equip, Xavi. Aparquem i de cap a fer-se un café al Bar Julia, ja que enguany, diuen que per por a les inclemències meteorològiques, juguem al parc del Romeral.

Per descomptat que, degut al terreny de joc, sorgeixen comentaris de per que s'utilitzava antigament aquest descampat (per veure les estreles, es clar).

Al Julia es trobem en Roberto i Julian, en la qual cosa l'equip està al complet. Fa fred i el café calentet s'agraeix, al igual que l'herberet que porta, un any més, l'amic Currillo.

Ens ha tocat un grup difícil, així que anem relaxaets, a més a més, jugar dissabte no ens apanya massa.

No contaré partida per partida, es faria açò massa llarg, però destacar que estem a punt de guanyar-li als Cordoneros i que, en la partida decisiva ens furten el resultat. Es ja per la vesprada, penúltima partida, amb possibilitats de classificar-se i amb empat en el marcador. Comença la que serà la partida definitiva. Pareix que sona el xiulet que marca el final, però com els de la Llana fa rato que emprenyen en un altre xiulet no fem cas. De sobte apareix l'arbitre. S'enfada, diu que la partida no val. Nosaltres diem que estava començada abans de tocar el xiulet, ells diuen que no. Al final, com que son els muntanyesos, i ells saben de que va açò, ens la donen com a empatada, el que farà que no es classifiquem. Com diria Mouriño: Por què???? Una veritable injustícia.

Del esmorzar i dinar poc que contar, molt bon ambient i bon rotllo. I partida de cotos entre les parelles Julian/Currillo i Jordi/Juan, amb victòria polèmica (degut a un momio) per part dels segons, i que ens dona tema de conversa per a tota la vesprada (i dies següents)

Imatge del debutant, ací representant el ritual d'aparellament de la gralla

Tocant les boles

Dinar dels Flares 2012

Una vegada més diumenge de Rams, una vegada més, dinar del flares i van, si no recorde mal i segons Currillo, 31 anys.

Per a mi aquest dinar es una tradició més associada a la Festa, des de que aquest grup de fantàstiques persones em va acollir allà per l'any 93.

La tipologia i quantitat de flares ha anat canviat al llarg dels anys, així com el lloc on es celebra aquest tradicional dinar. Recorde aquells dinars a la piscina municipal, normalment amb un fred que pelava, del principi, amb un grup més bé reduït de persones i després d'anar al concert de la “Primi”, els caramels de Setmana Santa que repartia Adrián, les dones que venien a fer-se el café, la tarta... El lloc a canviat, ara normalment ho fem a la Filà, però les costums no: el dinar, la música de festes, les marxes de processó, l'assaig de processó, la tarta (encomanada per Ximo) i algun que altre novici.

Respecte a la gent, després d'una anys de molt novici i de vindre molta gent al dinar, la cosa s'ha tornat a estabilitzar, som més o menys els de sempre, amb alguna nova incorporació. I això és, possiblement l'únic fet destacat d'aquest dinar, la incorporació d'un nou novici, l'amic Jordi P., que compleix amb el ritual d'estacar-se quasi mig litre de café com a símbol d'incorporació a aquesta penya.

I pel que resta poc que destacar, diverses converses, sobre música, festa i presumptes càrrecs, fins que, també un any més, arriben les dones i els xiquets. I poc més... a continuar que queden 7 dies per que els amics Jordi E. i Juan siguen glorieros.

Ensaio de març

Sempre per aquestes dates em passa el mateix, se m'acumulen les coses que cal escriure. Així que anem allà, i vaig deixant-me coses fetes.

Aquest ensaio sempre te alguna cosa especial, pot ser la proximitat de les Festes li done un caire més esperat, l'agafes en més ganes, en un desig enorme de gaudir ja de la Trilogia.

Com passa últimament, alguns quedem a l'Alameda per anar junts cap a la Filà: Jordi P., Jordi E. i Juan, amb la notable absència de Xavi, que està de Camí de Santiago. La resta acudeixen per si mateix a la Filà. I es que en aquest ensaio quasi fem el pleno: menys Xavi i Jordi J., el dos per feina, la resta acudim tots, incloent a Jordi V., que feia molt de temps que no veiem.

Aconseguim seure's tots junts, cosa també difícil últimament i així aprofitar per poder xarrar una mica.

Pareix que arribem a l'ensaio en fam, o el menjar ix molt poc a poc, perquè fins i tot s'acabem l'oli del plat de capellans que tenim davant. L Banda sona com sempre (mal que li pese a alguns) interpretant més peces del que sol ser habitual, i nosaltres alçant-se a formar també més del que sol ser habitual.

I abans de que es faça tard, una trucadeta de telèfon al cunyat per fer-li les dents llargues. Ens diu que està bé, es clavem un poc en ell i diu que per ells ja es tard, que van a tancar ja les llums de l'alberg i que anava ja a apagar el mòbil... cosa que després demostrarem que no es real.

I entre marxa i marxa (o pasdoble), els viciosos decideixen eixir a fumar. Els no fumadors hem guanyat en salud, en no tragar fum a la Filà, però no guanyem per a constipats, sempre en les portes obertes i gent entrant e eixint.

I quan tornen de fumar, roglet i a parlar del càrrec. Primer en Jordi V. al que li comunique la meua intenció clara de presentar-me a càrrec u la meua il·lusió per contar en ell com a cavaller. Li done les meues raons per no convocar-lo al sopar. S'afegeixen a la conversa Ximo i Alfi, així com algun cavaller més, com el senyor Constans. Parlem d'il·lusions i de diners, de plaços i de noticies que ells encara no saben. La conclusió està clara: puc contar en ells, es un projecte a llarg plaç, i ens interessa que la Filà trie càrrec el més prompte possible per poder fer un montepio llarg.

Clar, moltes més mirades de les que ens pensem estan pendents de la conversa, i això portarà a un altra conversa molt interessant un poc més abans.

Però no tot es xarrar, beure i formar, també cal comprovar si el cunyat te apagat el mòbil. I no, no el te apagat: Jordi P. Jordi E. i Juan així ho comproven. Després ens contarà Xavi que, com que te com a música de trucada l'himne del CD Alcoyano, mig alberg ha acabat cantat “La moral del Deportivo...”. I es que pareix mentira que no ens conega!

I anem a l'altra conversa de la nit. Esteban A. hem pregunta: - que féieu ahí parlant, que tots t'escoltaven tant atentament?

Per a què amagar-se – pense jo. Bé, Esteban, es que em presente a Alferes.

I això quan es tria – Pregunta ell.

Això ho sabrà el teu germà.

I entra en escena Tono.

Parlem de tot un poc, però per damunt de tot, de quan cal triar als càrrecs. Com ja vaig comentar en alguna entrada anterior, la Directiva sap que hi a una proposta de un candidat de endarrerir l'elecció. Jo li comente a Tono les meues idees al respecte. Que crec que no es una decisió dels candidats, sinó de la Junta Directiva i que, per les particularitats del moment econòmic i dels meus cavallers, ho veig més factible tot en un montepio a llarg plaç.

Parlem també de diners i de les idees de Tono sobre qui te més possibilitats o menys. Acaba la conversa amb una frase de Tono prou significativa: en setembre triem els càrrecs. Espere que tinga raó!

I mentre parlàvem, a banda d'eixir els bocates, va acostant-se gent que pregunta que passa: Natxo Cortell, Agustín A. .. gent que quan sap de que va la cosa, em dona el seu suport. La veritat es que les sensacions son bones.

I continuem menjant, bevent i xarrant. I formant, fins i tot amb marxa mora que jo no solc prodigar-me massa. En eixes estem quan l'altre Esteban, passant-me el sable moro em diu: ara si que ho tens fàcil, faràs el que voldràs! Òbviament no estic d'acord en ell... és la Filà la que decidirà i no soc l'únic candidat.

I en acabar l'ensaio, camí a casa, el comentari habitual amb el resum de les millors jugades.

Per acabar aquesta entrada dir que hi han fotos del ensaio, gracies a Jordi V., però mai han arribata a estar publicades i no les tinc... un altre ensaio serà.

I diumenge, Flares....

Sense paraules...

Gracies a l'amic Michel!!!

Junta de Rams (una setmana abans de Rams)

Perdoneu-me però últimament no m'aclarisc. La Junta de Gener la fan en febrer, la de Rams una setmana abans, es que no hi ha qui sàpiga per on pegar. Intentes organitzar-te i, de sobte, tens Junta.

I no dic que no es puga fer abans, que per reglament no hi ha cap problema, però si no vas a fer una junta en les dates habituals, al menys envia el saluda un poc abans i no apurant el limit de temps per fer-ho. Si son 8 dies, s'envia 9 o 10 dies abans i au. Doncs no, no em pareix seriós.

Però no sols es quan es fa, també l'horari és un poc fora del que ve a ser normal. 18 h. en primera convocatòria i 18:30 h. en segon. Perquè? Perquè hi ha ensaio de glorierets. No se si el dissabte abans de Rams hi ha o no ensaio, però crec que millor no saber-ho, que sinó serà pitjor. I per acabar-ho de adobar, hi han dos juntes, Ordinària i Extraordinària.

Abans de començar la junta observe com Javier parla en José Vte. Jornet, imagine que de la possibilitat d'allargar l'elecció de càrrecs. Així és, quan es donen conte que estic mirant Javie m'ho diu: Gabi estava comentant-li el tema de l'elecció. José deixa entreveure (o m'ho sembla a mi) que li dona prou igual, a la qual cosa comente jo que a mi m'agradaria fer-ho ja. Al final quedem en que ja ho xarrarem més avant. Ja vorem com acaba tot.

Que puc dir de les juntes? El que últimament dic, la sensació que em queda es de descontrol total, i això que en acabar el primer Tro em comenta que en altres filaes aquesta junta fa por i hi han problemes, i que la nostra es una bassa d'oli. Si nosaltres som una bassa d'oli, no vull saber com son les altres.

Començaré per les coses bones. Després de passar llista als jubilats (cal dir que no fa falta fer-ho), es tria Gloriero de l'Hospital al nostre amic Juan Colomina “Currillet”, al que li desitge el millor en aquest “peculiar”, per no descriure d'altra forma, acte fester.

Tornem a començar la llista per tal de triar actes. Jordi E. demana cabo arrancà d'esquadra, també li desitgem el millor, especialment tenint en compte que, com li diu el propi Jose Vicente Jornet, farà aquesta esquadra amb “la peste”, es a dir, tot el clan familiar.

Dels nostres, a banda de que Juan també farà esquadra, poc més. La veritat es que estem tots a la cola i poc ens pot tocar. Xavi ho intenta, demanant el banderí de la processó de la vesprada, però també el demana Toni “El Pelat” i te millor número, així que es queda sense.

Ara anem a les coses estranyes. Primer el cabo Diana. Torna a ser Ximo (pare) cosa poc habitual, ja que normalment, per deferència cap als altres festers, ningú repeteix cabo diana dos anys seguits. Per descomptat que te tot el dret del mon, però a mi no em pareix elegant.

La segon si que es de conte, o de riure, o de plorar, la veritat es que no ho se. Algú, no recorde el nom, demana esquadra i pregunta si li tocarà al seu germà. Li diuen que això es difícil de saber.

Es continua passant llista. S'acaben els llocs d'esquadra i, el mateix fester, pregunta si ara pot dir que no vol esquadra i fer diana. Es forma un xicotet guirigall. Alguns directius no entenen el que està demanant, altres s'ho prenen a broma, uns altres intenten explicar-ho. Una escena del més surrealista. Al final ho arreglen tornant a passar llista des del fester en qüestió i au.

La junta dona poc més de si, sols l'obligació de anar el dia de l'entrada en uniforme complet, que no hi han palanquins (bé, hi ha un comú) i que pareix que enguany haurà poc problema amb la pólvora, encara que caldrà anar amb peus de plom com l'any passat.

I sobre la junta extraordinària poc que dir. La majoria dels articles estan prou clars, encara que a mi els referits als temes econòmics no m'acaben de convéncer. En un reconte per a mi excessivament ràpid ens diuen que més del 75 % està d'acord i cap a casa. No dubte del proces, ni de la directiva, però de vegades les formes son molt importants.

I després de la Junta, cerveseta per comentar les millor jugades.

I com açò ja es un no parar, el divendres ensaio.

Sopar de presumptes cavallers que acaba en "Sopar de cavallers"

Bé, jo crec que ja puc dir que açò és oficial. El títol del blog no deixava cap dubte, les meues il·lusions estan clares i s'acosten cada vegada més. Si encara algú no se n'havia adonat en aquest títol posa uns anys: 2013-2014. Bé, el 2013 està ja ací i el motiu d'il·lusió va acostant-se: presentar al meu fill Jordi a S. Jordiet. Però açò no toca avui, avui el motiu d'aquesta entrada és un altre,na aniga relacionat amb els altres anys que apareixen a la capçalera: 2017-2018.

Que hi haurà en aquestos anys, serà la fin del mon assenyalada per alguna antiga civilització o alguna secta? Doncs no, aquests anys marquen els pròxims càrrecs de la meua Filà, els Navarros.

I perquè tinc il·lusió? Doncs perquè, després de molt de pensar, de molt de patir, de mil i una càbales, de fer més números que el Ministre d'Economia, he decidit intentar tirar avant en un càrrec.

El proces ha inclòs nombroses converses amb la família i amb amics, nits sense dormir i molts, molts dubtes, però, com ja es deixava entreveure a l'última entrada, he decidit començar la segon part del proces.

I aquesta segona part, possiblement la més important per a mi, era saber si els meus amics i companys estaven amb mi i, tots junts, intentàvem posar en marxa aquest projecte. I que millor manera de saber-ho que convocant un sopar?

Així que em vaig posar mans a l'obra i vaig enviar una convocatòria per mig del mail, a modo de les citacions que antigament eren entregades pels missatgers. Quan i on? Els astres m'ho van posar fàcil: divendres 23 de març, a un més del dia de S. Jordi i, per descomptat a la Filà. No vull, acabe com acabe açò, que comence en mal peu, lluny de casa i en una data sense significat.

El següent tema es a qui convocar. La llista no es gaire llarga, però tots son bons, i espere que lleials, cavallers. Així confirmen la seua assistència: Jordi P., Jordi E., Jordi B., Jordi C., Pablo, Jaume, Michel i Xavi. Queden disculpats d'assistir per ser la data del seu aniversari Luis i Vicent, encara que el primer te a bé fer-se una cervesa prèvia on demostra la seua il·lusió i ganes de fer una entrada cristiana amb tots nosaltres, i Antonio que, des de Madrid te complicat vindre.

Queden pel camí per diversos motius Ximo, Alfi i Jordi J., als que esperem recuperar prompte i poder contar en ells per aquest projecte.

Cal esmentar també a altre bon cavaller, Rafael Peidro “Cabolo”, que per motius econòmics no pot ni plantejar-se aquestos temes, però que, en cas de canviar les tornes, serà un més de nosaltres (sempre al costat del meu cunyat Xavi).

I arriba el dia. Nervis, si, nervis. Estic nerviós. Crec que serà alguna cosa important per a la meua vida el que passarà avui.

Es veiem 21:30 a la Filà, encara que alguns anem arreplegant-se al llarg de l'itinerari cap a la Filà. De fet contem entre les nostres files amb Forrest Gump, que com a la pel·lícula espera pacientment sentat al seu banquet. En arribar salutacions ací i allà, la gent comença a mirar. Que van a fer estos? Deuen pensar...

El sopar va bé, amb abundat morro (del de menjar) i molt de café des del principi. Bromes sobre el València, acudits contats pel venedor de l'ONCE, i Remugons que no paren de preguntar que per a que s'hem ajuntat a sopar.

I arriba el moment de la veritat, el motiu de ajuntar-se. Senyors, sabeu la meua il·lusió de fer càrrec, sabeu que fa anys que vaig començar aquest projecte, especialment en el tema econòmic, tinc idees i m'agradaria saber si conte amb vosaltres. Com a fester sabeu qui soc i el que pense, un càrrec no el fa una persona, el fa un grup d'amics, així m'ho va demostrar l'experiència del Capità representat per Jordi E. i així m'agradaria que fora.

Tots escolten atentament, amb alguna broma que altra. Des de la taula de cotos ens miren atentament, des de la d'escoti també. No cal dir que el que jo vulga fer càrrec a passat a ser alguna cosa més oficial.

I arribat aquest moment, on la gent en la que confie per a ser cavaller es conscient que ja m'he definit per quin càrrec fer, toca el torn de que cadascun dels “presumptes” cavallers es definisca.

Es reserva el torn de paraula el Capità (en la reserva) Jordi E. Es el primer en donar-me tot el seu suport i ser conscient que, en part, te ell la culpa d'aquest situació, ja que, allà per l'any 90-91 em va convèncer per entrar a aquesta Filà.

A continuació van prenent tots el torn de paraula. Resumir ací tot el que es va dir es difícil i seria possiblement massa llarg per un blog, sol dir que van ser tot paraules de recolzament, d'afecte i de, com va dir Jordi B., “clavar-se de pleno en un bon fregao”.

No tinc suficients paraules per expressar el que vaig sentir, com s'ha confirmat una cosa que sempre he pensat: tinc uns grans amics! De veritat que gràcies a tots vosaltres, per estar al meu costat, però per damunt de tot pel que vau dir.

I a partir d'aquí, conversa sobre que devem fer a partir d'ara, alguns parlen de projectes de boato, altres de diners i les converses van creuant-se. Com diu l'amic Constans: açò ja fa olor!

La il·lusió es nota en l'ambient. Si vos tinc que ser sincer: Soc Feliç!

I ara a esperar, perquè açò no ha fet més que començar.

PD: Faig ara un salt en el temps fins el divendres anterior, on quedem Jordi C. I jo per a fer-se una cervesa i aprofitar per posar montepio. S'acosta Javier B. I em pregunta: 

- Tu vols fer càrrec, no?

-Si - li conteste jo.

- Bé, es que a mi em pareix una barbaritat triar càrrec tan prompte.

- No se Javi, es una cosa que no havia pensat – conteste jo.

- Es que jo pense que deuríem esperar encara dos o trea anys més.

- Ufff... això no es molt?

- No necessàriament, podríem quedar algun dia els tres que pareix que volem ser càrrec...

- Per mi sense problema.. i ja ho xarrem tranquil·lament.

Bé, després de consultar-ho en els meus cavallers (ara ja no son presumptes), la conclusió és que preferim que es trie ja. Cal començar les coses en temps, fer un montepio en calma i gaudir intensament dels anys abans del càrrec. De totes formes, ja vorem com acaba açò, si es trien els càrrecs en maig o setembre o d'ací dos o tres anys. A saber... I demà, Junta!

PD2: Si voleu saber quin càrrec, pregunteu als cavallers... que no sabem qui llig el blog jejeje

I ara què?

Ha passat un mes des de la junta de gener i les coses relacionades amb les meues il·lusions han anat evolucionant.

En un primer moment la il·lusió per desenvolupar un càrrec, amb tot el que açò comporta, pot per damunt de tot. La teua ment estava bloquejada. La impressió de sentir en boca del primer Tro que anava a triar-se el càrrec a maig (o a setembre), la conversa prèvia amb el senyor Jordi Constans, els ànims de alguns amics en acabar la Junta i fer-se una cervesa al Buy... tot portava al optimisme i a tirar-se de cap.

Per acabar-ho de arredonir, després de la cervesa vaig anar a sopar a casa d'uns amics, la família Paredes, i amb dos colps de café i el bon ambient tot es veia fàcil i clar.

Però el dia després comencen a sorgir els dubtes. No estaré clavant-me en un “fregao” massa gran. Fer un càrrec es cosa de gent en diners, d'empresaris, o, en el cas contrari, de gent de Festa, que han mamat la Filà des que van naixer.

Fer el càrrec, a més a més, comporta altres obligacions: sopars, quedar be en uns i altres, saber guanyar-se a la gent i ser, en moltes ocasions, el centre d'atenció. I encara que molta gent puga pensar el contrari, a mi això em pesa prou i no m'agrada massa.

Cada vegada ho veig més negre, i encara que un blog no es lloc on airejar els meus comptes, els diners son el que més em para.

Si tinguera que parlar sols d'il·lusió pròpia i de la meua família, d'idees per desenvolupar el Càrrec, d'amics que també estarien en mi amb molta il·lusió, de projectes i inclús de dissenys de boatos, no tindria cap dubte. Però al meu cap sorgeixen altres dubtes, altres problemes, coses que, en molts moments, em fan estar quasi més convençut de deixar-ho estar que de tirar endavant.

Però cal seguir un proces, tinc que pensar amb el cap, deixant poc marge al que em diu el cor.

La meua ment fa una llista de pros i contres, pregunte a familiars i amics, faig comptes, intente posar-me en el millor i en el pitjor dels casos. En resum, estic un parell de setmanes dormint mal i en el cap entre el si i el no.

La meua dona em diu que tirem avant. Se que a ella li fa il·lusió eixir de favorita, i al meu fill, sense saber molt bé que es açò del fer càrrec, sols del que sent a casa s'il·lusiona. I els diners? Amb esta punyetera crisis no hi ha que puga fer plans. Però Carolina ho veu clar. Segur que tot ix bé.

La família també em diu que tire endavant, que es una bona oportunitat i sabes que a mi la Festa em tira molt.

Més reunions: aquesta vegada amb el Capità en el retiro (com es defineix ell). Números i més números, diners i més diners. Així i tot comence a veure-ho més clar. Son molts diners, però pareix assumible (si les coses van normals).

I un sopar: per circumstancies que no venen al cas, en compte d'anar al assaig de febrer, que es als Vascos, se'n anem uns quants a sopar. Més converses, més dades alentadores. Més il·lusions. Pareix que un possible candidat a Alferes s'ha passat a mitja fulla.

Així que cal prendre una decisió, i, per desgracia, encara que en el beneplàcit de la meua dona, la decisió sols puc prendre-la jo. I si el resultat de la mateixa es un si, també caldrà definir-se i deixar de parlar de “Càrrec” per passar a dir “Alferes” o “Capità”

I com ja sabeu els que llegiu aquest blog, la decisió es que si, que tirarem avant i que siga el que S. Jordi vulga!

La decisió sobre si Alferes o Capità... en un pròxim post.

Junta de gener... en febrer

Pareix que últimament les juntes no son sempre en les dates a les que estàvem acostumats, així que la coneguda com a Junta Extraordinària de Gener aquest any ha estat la primera setmana de febrer. Imagine que l'intenció del Primer Tro era tindre ben calentet el que s'haguera dit a la Junta de Gener de l'ASJ. Així que, en un fred que pela, vaig anar disposat a sentir el que tingueren a bé dir-mos sobre el tema econòmic a la Filà.

Abans de la junta, però, vaig tenir una xicoteta reunió amb el senyor Jordi C. per parlar de temes relacionats amb la temàtica d'aquest Blog i que, de moment, estan considerants com “Top Secret”, però que, si S. Jordi vol, algun dia veuran la llum...

La junta, com les darreres, en formato expres, una horeta i junta solucionada. La veritat es que sols hi havien dos punts a l'ordre del dia, l'econòmic i la proposta de sancions.

Respecte a l'economia, un poc lo de sempre, apretant-se el cinturó i poc més. S'accepten, sense massa problemes per a la meua sorpresa, dos peticions meues:que els dies de la Glòria, Glòria Infantil i S. Jordi hi hagen cuidadores per als xiquets i la possibilitat de fer l'Entraeta del Berenar conjunta en altres filaes per estalviar i per donar oportunitat als xiquets de gaudir d'almenys una entradeta.

Sobre el tema de sancions, es torna a acceptar que es sanciones a tots el que, no havent posat diners no hagen donat senyals de vida.

I després, encara que tots sabem que en una Extraordinària no es poden fer precs i preguntes, ixen diversos temes.

Un es que un fester demana que el fer Gloriero Infantil es faça per sorteig entre tots els xiquets del mateix any, la qual cosa, com podeu imaginar, a mi no em convenç, sinó, per que serveix l'antiguitat? Està clar que es farà la proposta, així que caldrà buscar vots per tombar-ho.

Més coses, el Remugó es queixa, per a mi en raó, dels ensaios conjunts. Les contestacions, com solen ser habituals últimament: cal ser amigables, amb veïns d'escala i missa, que no perjudiquen a la Banda i al conserge, que tampoc passa res que siguen de plantaillo... en resum: tot bonico! I el Remugó, cabrejat.

Un altra, i eixa si que m'afecta directament, és que el Primer Tro diu que l'intenció de la Junta Directiva es triar els càrrecs a Maig (o a setembre, ves tu a saber). I això ho diu mentre em mira i diu: “Per a que els que vulgau fer alguna cosa neu espavilant”. Doncs això cladrà fer, espavilar. De totes formes sobre aquest tema hi haurà post apart.

Després, per acabar, ens diu al que pensem baixar en palanquí que passem a parlar en ell: En resum, que enguany l'ASJ a limitat a un palanquí per Filà i que cal buscar solucions. Jo ja l'he buscada Maaike baixa al braç de pares i tios.

I per acabar, cervesa Spiga al Buy Café, on comentem, com sol ser habitual, les millors jugades de la junta... I en poder, entrada especial del Blog amb el títol: “I ara que?”

Ensaio de Gener

Passar Nadal i estar ja pensant en els ensaios. És el que te la Festa. L'ensaio de gener era per a mi una necessitat. Necessitava desconnectar dels problemes de la feina, de parlar de ministres i consellers, d'impagaments de l'administració, possible vagues i demés. Sols Festa i amics. I així va ser.

Tinc que dir que, de principi, anar a un ensaio plovent es un emprenyo. Sol acabar quedant-se el paraigües al qualsevol racó, raó per la qual vaig decidir deixar-me'l a casa per evitar aquest problema. Conclusió... va ploure més del que esperava i em vaig banyar prou. I això que l'amic Jordi P. portava un paraigües del tamany d'una plaça de bous, Per continuar amb la costum que hem adquirit des del meu canvi de domicili, vam quedar a les 9 menys quart i vam anar acudint fins casa de Juan: Jordi P., Xavi, Jordi E. i jo mateix per anar a la Filà junts. Primers moments de bromes i comentaris especialment relacionats amb les alergies del meu cunyat i en consultes mèdiques estranyes del mateix element. Una vegada en la Filà es trobem que falta lloc, més que res perquè hi han reservades una cinquantena de cadires pels alacantins de S. Blas, que una vegada més ens visiten. Per sort el nostre Darrer Tro ens permet sentar-se a eixos llocs i cabem tots junts: els ja esmentats més Jordi C., Michel i Vicent, Jordi L. i Esteban.

El sopar molt agradable, amb les típiques converses, en aquesta vegada centrades en temes festers d'actualitat com el possible canvi de dates i la pròxima assemblea, interrompudes constantment per bromes i animalades diverses. Que si la esquadra de jubilats te un més fotut (el cunyat que per darrere sembla un més de la quadrilla de Currillo i companyia) que si sonen pasdobles o no, que mira que cara fa el primer Tro...

Respecte a la música, sonen pasdobles, al contrari que al ensaio passat, però després s'enterem que han estat per petició expressa de Toni T., amb suplica de genolls al primer Tro. El que ens toca viure!

I per cert, parlant de Toni T., destacar la conversa d'un hora amb Xavi, en pose de confesió i amb una temàtica que encara no ha transcendit clarament. Bé, la Festa es per a tots... ells sabran.

El sopar fluixet, poca cosa em sembla a mi. Això si, el café no falta.

I després de fer un poc el cabo, per cert Jordi P. debuta , això si, de cabo moro, se n'anem cap a casa, altra vegada banyats, per que torna a ploure i, amb el mega paraigües de Jorsi P, i el micro paraigües de Jordi L. (que alguns diuen que pareix eixit d'un Kinder) no es suficient per tapar-nos tots. I el mes que ve més (o no, que crec que l'ensaio es conjunt i fora de casa)

PD: Parlant del tema de calendari, dir que la meua opinió al respecte està publicada al Ciudad del dissabte 28-01-12 i si algú no l'ha pogut llegir, ací teniu l'enllaç “El Calendari des del Cap i des del Cor”