Ensaio de març

Sempre per aquestes dates em passa el mateix, se m'acumulen les coses que cal escriure. Així que anem allà, i vaig deixant-me coses fetes.

Aquest ensaio sempre te alguna cosa especial, pot ser la proximitat de les Festes li done un caire més esperat, l'agafes en més ganes, en un desig enorme de gaudir ja de la Trilogia.

Com passa últimament, alguns quedem a l'Alameda per anar junts cap a la Filà: Jordi P., Jordi E. i Juan, amb la notable absència de Xavi, que està de Camí de Santiago. La resta acudeixen per si mateix a la Filà. I es que en aquest ensaio quasi fem el pleno: menys Xavi i Jordi J., el dos per feina, la resta acudim tots, incloent a Jordi V., que feia molt de temps que no veiem.

Aconseguim seure's tots junts, cosa també difícil últimament i així aprofitar per poder xarrar una mica.

Pareix que arribem a l'ensaio en fam, o el menjar ix molt poc a poc, perquè fins i tot s'acabem l'oli del plat de capellans que tenim davant. L Banda sona com sempre (mal que li pese a alguns) interpretant més peces del que sol ser habitual, i nosaltres alçant-se a formar també més del que sol ser habitual.

I abans de que es faça tard, una trucadeta de telèfon al cunyat per fer-li les dents llargues. Ens diu que està bé, es clavem un poc en ell i diu que per ells ja es tard, que van a tancar ja les llums de l'alberg i que anava ja a apagar el mòbil... cosa que després demostrarem que no es real.

I entre marxa i marxa (o pasdoble), els viciosos decideixen eixir a fumar. Els no fumadors hem guanyat en salud, en no tragar fum a la Filà, però no guanyem per a constipats, sempre en les portes obertes i gent entrant e eixint.

I quan tornen de fumar, roglet i a parlar del càrrec. Primer en Jordi V. al que li comunique la meua intenció clara de presentar-me a càrrec u la meua il·lusió per contar en ell com a cavaller. Li done les meues raons per no convocar-lo al sopar. S'afegeixen a la conversa Ximo i Alfi, així com algun cavaller més, com el senyor Constans. Parlem d'il·lusions i de diners, de plaços i de noticies que ells encara no saben. La conclusió està clara: puc contar en ells, es un projecte a llarg plaç, i ens interessa que la Filà trie càrrec el més prompte possible per poder fer un montepio llarg.

Clar, moltes més mirades de les que ens pensem estan pendents de la conversa, i això portarà a un altra conversa molt interessant un poc més abans.

Però no tot es xarrar, beure i formar, també cal comprovar si el cunyat te apagat el mòbil. I no, no el te apagat: Jordi P. Jordi E. i Juan així ho comproven. Després ens contarà Xavi que, com que te com a música de trucada l'himne del CD Alcoyano, mig alberg ha acabat cantat “La moral del Deportivo...”. I es que pareix mentira que no ens conega!

I anem a l'altra conversa de la nit. Esteban A. hem pregunta: - que féieu ahí parlant, que tots t'escoltaven tant atentament?

Per a què amagar-se – pense jo. Bé, Esteban, es que em presente a Alferes.

I això quan es tria – Pregunta ell.

Això ho sabrà el teu germà.

I entra en escena Tono.

Parlem de tot un poc, però per damunt de tot, de quan cal triar als càrrecs. Com ja vaig comentar en alguna entrada anterior, la Directiva sap que hi a una proposta de un candidat de endarrerir l'elecció. Jo li comente a Tono les meues idees al respecte. Que crec que no es una decisió dels candidats, sinó de la Junta Directiva i que, per les particularitats del moment econòmic i dels meus cavallers, ho veig més factible tot en un montepio a llarg plaç.

Parlem també de diners i de les idees de Tono sobre qui te més possibilitats o menys. Acaba la conversa amb una frase de Tono prou significativa: en setembre triem els càrrecs. Espere que tinga raó!

I mentre parlàvem, a banda d'eixir els bocates, va acostant-se gent que pregunta que passa: Natxo Cortell, Agustín A. .. gent que quan sap de que va la cosa, em dona el seu suport. La veritat es que les sensacions son bones.

I continuem menjant, bevent i xarrant. I formant, fins i tot amb marxa mora que jo no solc prodigar-me massa. En eixes estem quan l'altre Esteban, passant-me el sable moro em diu: ara si que ho tens fàcil, faràs el que voldràs! Òbviament no estic d'acord en ell... és la Filà la que decidirà i no soc l'únic candidat.

I en acabar l'ensaio, camí a casa, el comentari habitual amb el resum de les millors jugades.

Per acabar aquesta entrada dir que hi han fotos del ensaio, gracies a Jordi V., però mai han arribata a estar publicades i no les tinc... un altre ensaio serà.

I diumenge, Flares....