Una vegada més diumenge
de Rams, una vegada més, dinar del flares i van, si no recorde mal i
segons Currillo, 31 anys.
Per a mi aquest dinar es
una tradició més associada a la Festa, des de que aquest grup de
fantàstiques persones em va acollir allà per l'any 93.
La tipologia i quantitat
de flares ha anat canviat al llarg dels anys, així com el lloc on es
celebra aquest tradicional dinar. Recorde aquells dinars a la
piscina municipal, normalment amb un fred que pelava, del principi,
amb un grup més bé reduït de persones i després d'anar al concert
de la “Primi”, els caramels de Setmana Santa que repartia Adrián,
les dones que venien a fer-se el café, la tarta... El lloc a
canviat, ara normalment ho fem a la Filà, però les costums no: el
dinar, la música de festes, les marxes de processó, l'assaig de
processó, la tarta (encomanada per Ximo) i algun que altre novici.
Respecte a la gent,
després d'una anys de molt novici i de vindre molta gent al dinar,
la cosa s'ha tornat a estabilitzar, som més o menys els de sempre,
amb alguna nova incorporació. I això és, possiblement l'únic fet
destacat d'aquest dinar, la incorporació d'un nou novici, l'amic
Jordi P., que compleix amb el ritual d'estacar-se quasi mig litre de
café com a símbol d'incorporació a aquesta penya.
I pel que resta poc que
destacar, diverses converses, sobre música, festa i presumptes
càrrecs, fins que, també un any més, arriben les dones i els
xiquets. I poc més... a continuar que queden 7 dies per que els
amics Jordi E. i Juan siguen glorieros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada