Junta de Maig i ensaio

Bé, com podreu comprovar, continue deixant-me entrades per escriure, més que res degut a que hi ha aconteixements que mereixen ser contats a l'instant. I la junta de Maig s'ho mereix.

I perquè s'ho mereix, perquè com sol ser habitual últimament la mateixa ha estat fregant l'esperpèntic.

En primer lloc dir, un any més, que la crònica d'Adrian va estar fantàstica, justa de temps i amb tocs literaris i emotius. Després els comptes, que com que trauen superàvit, doncs ningú es queixa.

I comença el surrealisme.

El Primer Tro recorda que dos Navarros es presenten a Majorals. Ximo pren la paraula i crida a Jordi E. Cara de circumstancies. No sap que dir, Pareixen dos humoristes del Club de la Comèdia.

Alberto proposa fer un ensaio conjunt amb la banda de Beniatjar al seu poble. Ja tenen mirat el bus i tot el que faria falta. No m'ho puc creure, si fins i tot es plantegen dos autobusos, quan en el posterior ensaio no som més de un centenar... Pitjor serà després, quan el propi Cap de música de la banda ens confesse que ell no sap res de tot açò... Si es que últimament es fa tot igual, sense pensar ni preguntar.

Bé, pense jo, ara es parlarà de quan es triaran els càrrecs, com em van comentar Primer i Darrer Tro fa tres setmanes. O tal volta dirà que enguany presentem a Jordi com a S. Jordiet.

Ni una cosa ni l'altra. Senyors, a beure... i junta acabada.

Alberto, no has dit que presentem S. Jordiet!! - Ai! Se m'ha oblidat.

-I de la elecció de càrrecs.. - Res, res.. ja vos diré alguna cosa.

I jo en un cabreo que no veges. Més pel S. Jordiet que per l'altre assumpte, però cabrejat. Ja veurem com acaba açò.

I després ensaio. Molt poca gent, es nota que es juga la final de la Copa del Rei (que a la fi guanyarà el Barça).

I mentres, bromes sobre si he presentat a Jordi a S. Jordiet, sobre els majorals o sobre els coneixements tecnològics del Cunyat. I converses d'amagat i suposicions i més suposicions... Si no es trien prompte els càrrecs morirem d'un atac de nervis.

Per cert, cal remarcar que a nivell gastronòmic causa sensació, especialment en el senyor Espí, el tros de carn del sopar i per part del cunyat un espectacular gelat volador.

I la setmana que ve... igual més o igual es quedem com estem. Com solem dir... Ja xarrarem!

I sinó.. fins la Dinà... on pot ser fins i tot juguem a Padel!