L'ensaio de Nadal 2011

Per mi, l'ensaio de Nadal sempre ha estat especial. I enguany també: l'ambient, la rifa, que les festes estan properes... tot ajuda. Enguany, a més a més, Sancha es va dedicar a dir que calia tornar a les tradicions i sortejar un pollastre. Per sort la cosa va acabar com devia, sortejant caixes i botelles, que molts ja sabem com acabava l'animalet al C/ Casablanca.

Coses que contar, un poc les de sempre: des del canvi de domicili vaig acompanyat a la Filà: Jorde E., el Cunyat i Juan m'arrepleguen i així el camí es fa més lleuger.

A les 9, mentre anàvem ja pel Centre Comercial, em truca Jordi L. No tardeu que açò està a tope. I es que, a pesar dels sopars d'empresa, la Filà està a tope.

Dels nostres falten molts: Jordi P. (a València esperant a un “volgut” familiar de Nadia), Jaume (de sopar d'empresa), Antonio (cansat després de una dura setmana de feina), Michel i Vicent (sense senyals d'ells) i els Juarez (desapareguts en combat).

Això si, assistim els fixes: Jordi C. i Jordi L. i Esteban el de Montaverner, i, encara que no a la nostra taula Ximo, amb un convidat de luxe, el meu company de feina Toni.

Ara bé, i que conste que Jordi L. estava de testimoni, la conversa entre el Cunyat i Esteban, per a suïcidar-se. Entre els dos de “poble” ens donen per un tub: si es que un de Montaverner i del Madrid i l'altre, de Carcaixent i del València, ajuntant-los no en fem un. Menys mal que el tema futbolero acaba prompte i no arriba la sang al riu.

La música espectacular: quaranta i pico músics en ganes de tocar i de fer-ho, com sempre, bé. El repertori com sempre, amb un poquet de tot per que la gent no s'enfade.

Destacar la companyia a la nostra taula de la família Florencio: Natxo, Humberto i Paco. Tot un luxe compartir conversa amb ells.

El sopar estrany, encara que a mi em va agradar molt. No pot dir el mateix el Remugó, que quasi no va sopar. Botifarra d'arròs, una especie de rollet de ternera i albòndigues de bechamel, carn en salsa o uns llagostins ensartats. I del plat principal, el sopar típic d'aquest dia: Sardina, ou i bajoca, això si, en aquesta vegada acompanyat d'un bon plat d'embotit. A la fi, un bon sopar, acabat com no pot ser menys, i gracies al bon gust d'Agus, per uns exquisits pastissos de boniato.

Respecte a la rifa, aquest any es va fer massa tard, i com que no va vindre Antonio, que com nouvingut que era, ens haguera donat sort, no va caure res de res a la nostra taula.

I per últim, la frase que defineix el que actualment és l'estil de direcció de la Filà. Va ser la frase de acomiadament del Primer Tro. Després d'acabar el sorteig va dir, i cite textualment, “La Directiva vos desitja: que vos follen a tots!” Crec que açò no mereix cap comentari més.

I després cerveseta al Friends i cap a casa. Un any més s'acosta el Nadal i esperem, que per variar un poc, ens toque la Loteria.