Novembre: Missa i ensaio

Com és tradicional a la Filà, a novembre hi a missa de difunts a S. Jordi i, posteriorment, ensaio.
Però enguany al nostre benvolgut Primer Tro se li va ocórrer la brillant idea de que, com la missa es conjunta amb el Cordoneros, l'ensaio també podia fer-se conjunt. Més avant valoraré aquest assumpte, però anem a pams.
Per començar destacar la presencia a la missa i posterior ensaio de l'amic Jordi P., pare recent i primerenc que va vindre, entre altres coses, a negociar am D. Ismael la data del bateig de la seua filla Maaike. I destacar l'absència, una vegada més del ja quasi fester (fins que un no es vist no es fester) Xavi. Perquè? Doncs un poc pel de sempre. Com no hi havia al seu cole cap persona capaç d'anar-se'n de convivència en uns xavals, el van enganxar a ell. I clar, després de tres dies fora de casa... no anava a vindre d'ensaio. Bé, si que podia, però les conseqüències hagueren es tat dramàtiques. A la missa si que va vindre, i va llegir i tot, perquè ja se sap, que hi han certs oficis que mai es perden, però després a casa... i nosaltres a la Filà.
Sobre que es facen ensaios conjunts, com els que em coneixeu ja sabeu, no es que em faja gens de gràcia. I això que aquest era en el Cordoneros, on, a més del meu germà, tinc molts i bons amics.
Però no li trobe massa sentit, i més sols per compartir una missa, a la que anem quatre gats (contant les dos filaes i que sempre hi ha més cordoneros que navarros).
I el que encara m'agrada menys és la manera de fer les coses del meu Primer Tro. Si vols fer un ensaio conjunt, proposa-ho en la junta d'abans del Mig Any i deixa que siguen els festers els que decidisquen. Pareix que últimament les coses es fan perquè al Primer Tro li pareixen bé i eixe és el sentir de “tota la Fila”.
La veritat es que aquest últim comentari ja em cansa. Pot ser si que algunes de les decisions son compartides per una majoria de la Filà, però no per tota. I jo crec que tots tenim dret, al menys, a opinar i decidir entre tots el que volem. O al menys el que ve a dir-se el “dret al pataleo”
Si l'amic Remugó ho autoritza, en breu desclassificarem un papers al respecte del perquè es va fer així aquest ensaio i la resposta del mateix Remugó.
Pel que fa a l'ensaio, bon ambient, molta gent (si no fórem molta gent juntant dos filaes, i més una tant nombrosa com els Cordoneros, malament) i molt menjar. Això si, i aquesta es un altra de les raons per les que no m'agraden els ensaios conjunts, tot de plantat.
El Cordoneros flipant en el menjar, per quantitat i qualitat, i es que Agus sap fer-ho bé i, al Cèsar el que es del Cèsar, és dels pocs detalls que sap cuidar Alberto.
Curiosa la disposició de les taules, en angle sobre la paret de les finestres, per deixar lloc per formar. I curiosa la distribució dels festes: taules de Navarros, banda de música i taules de Cordoneros. Si es que per molt que vulguen els Primers Trons, al final la gent tampoc es mescla tant.
La banda de Beniatjar, com sempre, molt bé. Tocant peces al gust de Directius de les dues filaes i temes dels que tant agraden ara. Això si, per rematar un “Any d'Alferes” que va fer que alguns tingueren la pell de gallina.
En el plànol individual, una molt grata experiència de formar amb el meu germà dos marxes, una mora i un altra de cristiana. Va estar la primera volta a la meua vida, i espere que no l'última. També el retrobament en amics Cordoneros que feia anys que no veia i d'altre en els que tinc més relació, com el meu company Roberto. I alguna absència, com Pepe Toni, al que m'haguera encantat tornar a saludar.
A la nostra taula, amb un poc els de sempre i també amb les absències habituals, molt bon rotllo i converses variades. I la broma de la nit, especialment cada vegada que eixíem a formar, on està la meua cadira?
Per tancar la nit un gin-tònic pagat pel pare de la criatura, de nosequina ginebra, que estava de luxe, i mira que jo no soc de beguda blanca, i que els entesos diuen que és de les millors (Agus no deixa de sorprendrem).
I per acabar, i després de que el cambrer de torn ens convidara a anar-se'n per poder tancar, la recuperació d'un clàssic: a les 3 de la matinada, a uns 10º C, plantà de 1 hora de xarreta al cantó de S. Roc. És el que te recuperar eixir de festa amb Jordi P. (sumant-li a Jordi E.): ho hem fet sempre i ho continuarem fent: xarrar, xarrar i més xarrar...