Mig any 2011

Son les 4 i pico de la matinada, plou, el pont de Sant Jordi està ple de cotxes mal aparcats, de fons sona música que possiblement ve des de la plaça de Correus. Torne a casa, el dia ha estat llarg i intens. La pluja m'ajuda a posar en ordre el meus records del dia... a reflexionar breument sobre el que ha estat el dia del Mig Any.

Comencem la festa prompte: a les 12:45 van apareixent per casa alguns dels “presumptes” cavallers. Arriben primer dos dels Jordis, Constans i Lazaro, seguits al moment per Jaume. No tardaran en arribar Jordi E. amb Xavi i Juan. Tarden més degut a que Jordi, en el compliment dels seus deures, ha eixit de festa per la nit. Te certa ressaca i prompte reclama un omeoprazol. Aprofitem el encara bon temps per gaudir d'unes cerveses a la terrassa, acompanyades d'un típic vermut de filà: papes, cacaus, tramussos i olives. La coneguda mariscada que tantes voltes vam demanar al local del C/Casablanca.

Apareixen de seguida les converses sobre Festa: que si un ensaio conjunt amb els Cordoneros, que si el discurs del President del dia abans, “cotilleos” festers variats, tot açò ben barrejat amb bromes i barbaritats diverses. El temps passa volant i sobre les 13:30 passades truca Esteban dient que ja està a Alcoi. Ximo ha causat baixa per culpa d'una infecció, de Juarez no sabem res i Alfi envia uns quants sms en els que ens confirma que no arriba al dinar. Fallen un quants però continuem sent 8.

Es posem en marxa cap a la Tareta en un temps nuvolós que no promet res de bo. Arribem, es sentem i demanen. Morro, braves, sangueta i bona cosa de café. Ja hi som tots, i coneixem als de les taules d'alrededor: estan Luis i Paco, i un altra taula amb Navarros. Estem en família.

Aprofita el Cunyat per trucar a Jordi P.: tot està igual, així que si no hi ha novetats, el dijous que ve ja tindrem a Maaike entre nosaltres

Però no ha passat ni mig hora i comença a plovisquejar. Una pluja que va a més i que ens obliga a refugiar-se al meu piso del C/ Sta. Rita. Menys mal que hi ha confiança i van avisant-mos quan estan les tares i anem baixant per elles.

Al piset l'ambient es immillorable: més bromes, més Festa i un Jordi E. desmanotat que porta tot el dia tirant coses: primer unes papes, deprés una gasosa i no se quantes coses més.

Quan eixim ja no plou i decidim anar al Fabula a fer-se el café (tocaet de Bayles, per descomptat). La següent parada deu ser al pis del germà de Esteban, però decidim passar primer per la Glorieta. Allí ja estan els meus fills i la meua dona, en la qual cosa del projecte de última copa canvia. Baixem al Tot Mentira a fer-se la primera mentireta de la nit i de les últimes de la temporada.

De camí trobem a Jordi B. Que també s'apunta mentre farda de la seua nova màquina de fotos. Mentira a munt i avall i tornem a la Glorieta. Allí va acudint la gent: Antonio com a nou fester, Currillo i Paco, Jordi V, i mil festers més, de totes les filaes i públic en general. Al menys la pluja ha fet que no hi haja massa pols.

Un any més no guanyem i, contents, que tampoc cal donar-li importància al tema, cap a la Filà. Allí reunim la resta de gent: Ximo, Jorge i Alfi; Michel i Vicent (que em regala un bon puret) i la resta de festers que conformem la Filà. Hi ha bon ambient i molta gent. I com a grup som tants, que tenim que posar-se en dos zones diferents. Els joves per una part i la resta per altre. Al meu costat, Antonio i a l'altre Ricard Baño: peculiar i remugó, com quasi sempre. Enfront tinc a Efren, un altre espècimen digne d'estudi (des del carinyo). L'olla regular, no massa gustosa i caldoseta, però es deixa menjar.

L'esquadra del Mig (si, altra volta l'esquadra) fa sonar Viscains d'Onil i aprofiten per regalar un quadre de la mateix. Jo crec que no és el moment, que eixes coses es fan a una Junta, però no criticarem més. A vore si l'Esquadra acaba ja.

Eixim dotze i mitja, que al final son quasi la 1. La banda al complet, gent al carrer, un bon puro i a gaudir de la Festa. Que al menys una vegada cada sis mesos toca fer de cabo. Arranquem i cap amunt. Apareix Almu amb Claudia, que forma un ratet al braç de son pare, que no tarda en abandonar-mos. Aiiii, quina vellea faràs!!!

Continuem formant, un 90 % del temps amb els sons de Biscains d'Onil. Pareix que l'esquadra del mig ens perseguirà encara un poc de temps més. Compartim cabo Jaume i jo ja que la resta no vol fer-lo, amb l'excepció d'un xicotet tram on Jordi Colomina l'agafa. I el de sempre, Directius en pressa (i mala sombra) i festers en ganes de que l'entraeta dure el més possible.

Acabem a les dos passades. Alguns més, com Antonio o el Cunyat es retiren. A mi encara em queda corda i passe una bona estona amb amics i amigues dels de sempre, retrobant-me en amics que feia anys que no veia i gaudint d'una nit única a l'any.

Plou i ja va sent hora de tornar a casa... al campanar sonen les 4. D'ací 6 mesos S. Jordi ens espera.
PD: Alguna foto més gracies a l'amic Juan: