Presentació de càrrecs i S. Jordiet

No se perquè, però hui m'apeteix escriure un poc sobre festes. I supose que, és per una part, perquè aquest és un dia que em porta records, i per altra part, per la il·lusió de que aquest dia agafe, en propers anys, un significat encara més gran.

Aquesta nit és la presentació de Càrrecs, recorde els nervis de fa 8 anys, allà pel 2003 per culpa d'aquest mateix acte.

En principi era un dia de feina normal. Vaig anar com sempre al cole i, a mig dia, per no faltar a la costum, i per les mil feines previstes pel dia següent, vaig anar al mercat. De sobte un missatge al mòbil. Remitent: Jordi Espí. Missatge: Alguna cosa pareguda a: “He segrestat una Contestana i estic creuant la frontera, no em busqueu! Encara que òbviament no era veritat, demostrava, en clau d'humor, el nerviosisme que tots sentíem davant del reconeixement oficial com a Capità Cristià del 2004. Val que després del nomenament a la Filà tots sabíem ja qui era el Capità, però aquest acte es com un nou pont de partida, una confirmació que el càrrec va de bo, com diuen a les partides de pilota. Tot el que havíem viscut abans, que va ser molt, soles era un calfament. Ara sí, ara Jordi anava a ser Capità. Per la vesprada, ben mudat, vam assistir a l'acte, que aleshores es celebrava a la Llotja de S. Jordi. Tot van ser emocions, somriures i bon rotllo, sense importar detalls com els discursos de presidents o primers trons. Una il·lusió es feia realitat: la capitania estava a 6 mesos d'eixir al carrer. El sopar, la llarga nit, formar al Circul Industrial, acompanyar a Jordi en eixos emocionants moments va ser un orgull, una experiència inoblidable i, en certa manera, amb un punt d'enveja: qui poguera estar en eixe lloc!

I com ja vaig contar a l'entrada Des del Record al 2009, el dia següent, plovent i rabiant, muntant la nostra peculiar carpa, gaudint dels fruits del nostre esforç, gaudint del que representa ser cavaller d'un gran Capità....

I ara què? Ara amb un President en discursos més polítics que festers, intentant imposar la seu visió de la festa, que per a mi no és l'encertada, amb un primer tro que va a la seua, sense consultar decisions i recolzant únicament la part festiva de la Nostra Festa, que no negue que siga necessària o imprescindible, però que deu anar lligada a la part més formal, que deu de respectar a totes les maneres que els festers tenim de veure-la i de sentir-la. Això és el que tenim i, com diu Tonin, és el que es mereixem. I ja vorem com acaba el discurs d'aquesta nit. Demà Jordi E. ens el contarà en tot luxe de detalls.

I per acabar un desig: d'ací un any (o d'ací dos) espere tindre que assistir a aquest acte, espere que S. Jordi tinga a bé triar al meu fill com a S. Jordiet, que tinga'm un President com cal i que tots els meus amics i la gent que m'aprecia de veritat estiga al meu costat per gaudir d'aquestos moments.

I demà... demà que siga el que Deu vulga!!!