Plantà del Betlem 2011

Un any més complim amb la tradició, un any més, i ja són uns quants, plantem Betlem a la Filà. Encara que crec que cal ser un tant crític i reconeixer que el Betlem en si, que no l'acte de plantar-lo, està anant a menys. Igual és la meua impressió, però cada vegada el veig més xicotet. I això que el nombre d'assistents es manté o, pot ser, cada any és més nombrós.

Abans cada any esperaves a veure que nou element incloïa: que si el castell d'Herodes, que si una Jaima, elements del nostre benvolgut Tirisiti... El que vindria a dir-se una ampliació cada any. Ara no, ara sempre és més o menys el mateix, i es que es nota molt que ja no hi han unes mans que, amb gust i amb il·lusió s'encarreguen d'aquest muntatge.

No entraré ara a contar altra vegada, que si no recorde mal ja ho vaig fer en un post anterior, els fets que van dur a aquesta situació, però les coses fetes per gust, i no per obligació, sempre acaben resultant millor.

Per la resta, com sempre, un 10 per aquest acte: molta gent matinera (nosaltres, que vam anar a peu, vam arribar deu i vint i ja quasi no quedava lloc), dos taulades llargues i una travessada, molts xiquets i molts majors, i, de nou, alguna absència més que destacada. I també com sempre, les xirimites del Rebuig tocant nadaletes.

Els dolços de l'esmorzar impressionants, encara que la dosi del xocolata era pràcticament letal: caracoles, fartons i croissants plens de xocolata, bé desfeta bé dura, remullats dins de gots plens de xocolata calenta. Magdalenes i napolitanes cobertes i alhora plenes de més xocolata... Al menys es vam poder fer un herberet per llevar-se la dolçor!

Després, i també com ve sent habitual, i aprofitant el bon temps que feia, a pegar una volteta, en aquesta ocasió al parc de Cervantes, on els xiquets van gaudir de jugar una bona estona i els majors de xarrar de diverses coses i d'una cervesa fresqueta per baixar la xocolata.

I a continuar menjant, els famosos gaspatxos de Agus i Isa. Uns gaspatxos acompanyats de un bon vermut que fa que eixa nit no calga sopar. Mengem, bevem i xarrem. És el que te anar un dia com aquest a la Filà.

I també, com tots els anys, cal posar una foto. Una foto que, pels que seguiu aquest blog, és ja una tradició i de la que qualsevol comentari sobra. Com diu la dita, una imatge val més que mil paraules.

Destacar també les “porcades” fetes pel cunyat, que fent-se el “gallet” va acabar menjant-se un montadito ple de sobres diverses i una magdalena de xocolata amb gaspatxo i all i oli. Crec que també sobren els comentaris.

Els meus fills, també un any més, van gaudir amb els seus “amics de filà”, fent castells de cadires, jugant amb el castell unflable o fent col·lecció de “boles” a base de traure-li diners a tios i amics.

I un any més, amb el Betlem muntat, a esperar l'assaig de Nadal, que enguany, degut al calendari, tenim ja al damunt!