Mig Any 2010: El dinar

Mig Any 2010: El dinar o com diria algú: Un dinar Mitik

Pese a qui li pese el dinar va anar avant. A la una i mitja estaven a la plaça de dins per començar el dia, que es preveia llarg i divertidet. L'ambient a la plaça brutal, digne del dia de S. Jordi, i damunt no se perquè regalaven amb la cervesa una tapa i una samarreta (que no se qui va acabar regalant a uns xiquets marroquins que hi havien bambant per allí). Jo vaig començar en certa prudencia ja que havia pasat la nit en seriosos problemes estomacals (típic virus 24 hores), però en veure que la cervesa m'entrava bé vaig començar a somriure i a beure en tranquilitat.

Vam ser tots puntuals, menys els que treballaven o estudiaven, per raons obvies, i de seguida es vam posar a xerrar. Calia explicar-li a Jaume i a Jordi L. el perquè de les absències. A partir d'ahí laes converses van anar derivant cap a temes diversos fins les dos i alguns minuts que vam decidir pujar cap a La Tareta.
La primera: millor vore la foto, per quedar-se gelat!



Vam demanar unes cerveses i uns gots (tots menys Ximo que va continuar en el de la plaça de dins) i als poc minuts ja teníem entre nosaltres a Esteban, que va ser rebut amb un fort aplaudiment. De seguida sorgeixen els dubtes: apareixerà Alfi o no? Esperem 5 minuts i sinó demanem ja que hi ha fam.
Alfi no apareix... no apareix.... SI!!! Arriba també acompanyat d'un form aplaudiment. Es palpa el bon ambient i les converses es diversifiquen, es parla de Festa i de feina (es clar, ara tenim un empresari entre nosaltres... o era un autònom?), de dones i d'amics, d'anècdotes d'altres Mig Anys i de personatges que ja no son a la Filà. Per descomptat tot açò acompanyat de les tradicionals fotos dels nostres Solroques particulars: Jaume i Jordi V.
En un moment determinat Jaume te una idea brillant: caldrà trucar-li a Jordi a veure com els va el seu dinar. Però no te gracia que li truque un soles no? Ala... conforme acaba un d eparlar truca un altre. Al final ja no ens agafa el mòbil i l'apaga... pobriu!! Em sap mal, de veritat.. però com bé va dir Jaume... T'ho has guanyat! Això si, de bon rotllo.
El dinar continua entre botelles de Pastor, alguna tareta i uns montaditos, rematat tot en el meu cas, amb un cafenet tocat de Bailyes.

I també, per descomptat, apareix el tema estrela dels últims temps: els futurs Càrrecs
La veritat es que em sorprèn el que vaig sentint: continuen apareixent i confirmant-se candidats, tant per l'Alferes com per al Capità. A aquest pas hi hauran tants com fester som. Hi ha filaes preocupades per perdre individuos i nosaltres cada any som més i, a més a més, no tindrem cap problema en trobar un que faça de càrrec.
La única cosa que hem preocupa és que alguns d'eixos candidats estan jugant brut. Ja van dos vegades que m'arriben comentaris de que estan “tocant” als meus possibles cavallers, dient que hi ha més possibilitats.
A vorer, cadascun és molt lliure de fer el que vulga, però no em pareix correcte anar per darrer fent mal. Si un vol fer Càrrec, que ho diga, que il·lusione als seus, que faja projectes, però sense anar en contra dels que tenen la mateixa il·lusió que ell. I si jo tinc que fer eixe joc brut, la veritat es que mai faré de Alferes o Capità als Navarros.
Per altra part també va eixir a conversa el quan fer l'elecció del Càrrec. L'opinió va ser unànime: el més prompte possible, més que res per que aquestos mal rotllos podrien anar a més i fer mal a la Filà. Jo per la meua part encantat, quant abans sapiem alguna cosa millor, pel projecte en sí i perquè a nivell econòmic també sabria per on tinc que tirar, tant si es que si com si és que no.
I per acabar, perquè estant Jaume no podria ser d'un altra manera, a fer-se'n l'última. Anem els de sempre, els perduts: Jaume, Xavi, Jordi V., Esteban i jo mateix, que la resta tenen que posar-se guapos.
La conversa continua pels mateixos temes i també per temes econòmics, que també son importants per fer un càrrec. Un bon Ron en cola, ben preparat per la cambrera del Fabula (que ens comunica que està embarassada) i a canviar-se per preparar-se per la següent fase: La Glorieta.