Començaré aquest post en una reflexió al voltant de Xavi. Jo comprenc que el meu cunyat te (i fa) poca feina, i creu que mantindre un blog actualitzat es senzill... Doncs no, i més amb dos fills, molta feina del cole, una classe de 26 energúmens, un altre blog que intente actualitzar un parell de voltes a la setmana i un cunyat pesat que envia missatges al mòbil per dir bovades sobre el seu equipet de futbol (no se si serà casualitat, però el dos remugons son del mateix equip). Si a açò li sumem que l'idea de fer el dinar va ser d'ell, però al que escriu li va tocar encarregar-se de tot, la conclusió és que no tinc temps d'escriure al blog.
Feta aquesta consideració passem al dia dels fets. Per començar a fer ambient, vam preparar unes pegatines, amb la ma experta de Jordi P. al Photoshop en les que, com podeu veure apareix Nemesio, el nostre benvolgut amic, caracteritzat per l'ocasió.

També Xavi i Elena van col·laborar amb unes agulletes que representaven els fillets de Nemesio.
El dinar, a la Braseria La Rosaleda, va discórrer entre bromes, acudits i un continuo clavar-se en el abandonador de gossos. Òbviament els hòmens participants vam cuidar que el interfecte begues el menys possible per evitar les conseqüències que en ell sol tindre la beguda (si algú no sap quines son aquestes conseqüències, no te més que veure el post:
Despedida de solter de Xavi)




La veritat que aquest tipus d'ajuntades tenen la seua gràcia i el seu encant. No es que es deguen de fer tots els meso, però de volta en quan s'agraeixen. Reforcen les amistats i, al no tindre als xiquets rondant, dona per bones converses de tot tipus.

El dinar es va allargar en unes mentiretes a la plaça de dins, on desgraciadament jo vaig abandonar la festa. El perquè, una inoportuna migranya de la meua dona ens va fer retirar-se prompte a casa. Se que el cunyat dirà que si som no se que o no se cuantos, però les migranyes son així, apareixen als moments més inoportuns. De totes maneres, més oportunitats hi hauran i, sense voler que sone a amenaça, segur que Carolina es venjarà (si... de Xavi i de no haver pogut gaudir del sopar).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada