Després de canviar-me i en més bon estat de l'esperat, i amb el cunyat, enfilem cap a la Glorieta. Allí estan ja esperant-nos Carolina i els xiquets (Jordi ja en un estat de nervis considerable), els sogres i la cunyada, Nadia i el nou i flamant fester Navarro Jordi P.
Comentaria sobre el dinar, abraçades i besades i cap al lloc reservat de la Filà. Allí ens rep la pancarta de l'esquadra del mig i un bon grapat d'amics i festers.
Al poc arriben també Jordi E. i Juan. Em sap mal tornar al tema, però Jordi E. rep per tots els llocs, especialment quan apareixen Jaume i Jordi L.
No se molt bé com, però sense voler acabe en un plisplai de Pastor en casera en les mans que per no fer-li un lleig al “Remugó” acabe bevent-me sense adonar-me'n. Les dones se'n van i al poc nosaltres també decidim tirar cap a la Filà. Més bromes i bobades fins la Filà on quan entrem pràcticament no hi ha lloc per seure.
Busquem i busquem... i per fí trobem a Michel i Vicent que, a pesar de ser uns gallines i no vindre al dinar, han tingut el detall de guardar lloc. Em sap mal no sentar-me en Jaume i companyia, però es el que te tardar tant en arribar.
I per no parar, i tenint en compte que el senyor Pastor te que posar-se al dia en el referent a café, comencem de nou a fer-se el plisplais.
Una vegada més en reafirme en que m'encanta el Mig Any, l'ambient, la música (la banda de deu), l'olla... tot acompanya. I per damunt de tot els amics.
Tinc la gran sort de tindre en mi a la Filà als meus millors amics i és per això que aquest Mig Any ha estat diferent. Poc a poc les coses a la Filà m'han anat rodant a millor. I no vull que ningú pense que mai ha estat així. Des de sempre, des del mateix moment que vaig entrar als Navarros m'he sentit en mig d'un gran grup d'amics. Ara recorde grans moments de fa ja 18 anys en Luis Lazaro, en Jaume (pare), en Currillo... ensaios memorables, el de Nadal dels xupitos de xocolata, el dels xupitos de litro al Charlies (ja també en Jaume fill), les escales dels aseos del carrer Casablanca, tancar la Filà i baixar S. Nicolau cantant L'Ambaixador Cristià... tot gracies a la fantàstica gent de la meua Filà. Però ara, a tot això, s'ha sumat que Michel, Vicent i Jordi P. també son Navarros. I com deia el desaparegut Andrés Montes: “¡La vida puede ser maravillosa!”
Després de menjar-se una olleta la mar de bona toca la següent fase... l'entraeta.
Formem els amics, Currillo fa el cabo i passa l'arma, Jordi P. i el Cunyat no es decideixen... ho se.. ho he dit mil voltes... m'agrada fer el cabo fins i tot a les entraetes. Gaudisc de la música, de la festa i del puro... I encara falta el millor: arriba el meu fill i s'uneix a la Festa amb la seua espasa que fa llum.
Encara que per ell es pesat aguanta fins la plaça sense problemes.
Sobre el sopar i sobre l'entraeta em falta un comentari: l'esquadra del mig
Quan vam entrar a la Filà vam vorer una taula buida... com ja he dit la Filà estava a tope i vam anar a sentar-se, però, sorpresa! Era una taula reservada per a l'Esquadra del Mig. No em pareix mal, però l'estrany del cas es que hi havien més de dotze places, no se si per el reserva o per els amics, i damunt al final sols hi havia mitja esquadra allí. I a l'entareta? Ni idea, ningú va veure formar als esquadreros. Això si, al Primer Tro si que el vam veure per allí... però com deia un famós llibre.. això és un altra història.
Un últim detall per tancar el post: l'actuació del meu fill. Una de la matinada, Núria morta de son. Carolina diu d'anar-se'n a casa i li ho comuniquem a Jordi.
On anem? - pregunta el xiquet.
On tenim que anar? A casa. No voldràs anar a fer-te'n una per ahí? - conteste jo.
Anem a fer-se'n una papi!
I de ahí no va haver manera de baixar-lo del burro. Vaig tindre que anar a fer-me'n una al Blau (la veritat es que ell es va fer un “agua limón” compartit en Nadia i jo res de res). No vull ni pensar en quant tinga 14 anys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada