La veritat és que quan Jaume i Esteban van dir de fer un dinar pel Mig Any em vaig apuntar de seguida. M'apetia molt tornar a gaudir d'aquesta experiència com ja ho havia fet en anys anteriors, amb la única diferència que seriem més gent. Ja ho havia posat Jaume al facebook, quants més serem millor ho passarem!
Tot pareixia fàcil. Confirmem quants som, reservem pel centro i au. Com que ningú opinava, la tria del lloc va ser cosa meua, i al final hem vaig decidir per La Tareta. Ben situat i en un menú sobre els 20 €.
Aleshores van començar els problemes... algú va decidir que aquest dinar no era el que ell esperava.
Reconec que quasi s'havia convertit en tradició anar-se'n a dinar el dia del Mig Any Jordi, Toni, Juan i jo mateix, però les circumstancies canvien i també cal dir que per diverses causes, que no venen al cas, aquest dinar s'havia fet en altres dates i en més assistents (Jaume va vindre un parell de voltes)
No vull entrar en polèmiques ni en divagar sobre qui te raó o quina era la solució ideal. Sols vull deixar clar que em sap molt mal que Jordi (però també Juan i Toni) no vinguera al dinar i se'n anaren a la seua. I em sap mal perquè son els meus amics i perquè crec que dins una Filà cal fer-se en tots (bé, en quasi tots) i que tots els que anàvem (i vam anar) som i serem amics. I aquestos dinars uneixen mol més que els ensaios i les Festes en sí.
I ,a més a més, crec que cal ser sincer, el que més mal en sap es que Jordi es veguera atrapat entre dos aigües. Saps que per mi mai hi haurà cap problema, vages en qui vages i faces el que faces. En això consisteix l'amistat, mai en condicionar, sinó en donar llibertat.
I una última cosa: a Jaume i a Jordi L. també es va doldre, i si el dol sols pot ser per una cosa, per l'apreci que et tenen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada