Ensaio de març

Sempre per aquestes dates em passa el mateix, se m'acumulen les coses que cal escriure. Així que anem allà, i vaig deixant-me coses fetes.

Aquest ensaio sempre te alguna cosa especial, pot ser la proximitat de les Festes li done un caire més esperat, l'agafes en més ganes, en un desig enorme de gaudir ja de la Trilogia.

Com passa últimament, alguns quedem a l'Alameda per anar junts cap a la Filà: Jordi P., Jordi E. i Juan, amb la notable absència de Xavi, que està de Camí de Santiago. La resta acudeixen per si mateix a la Filà. I es que en aquest ensaio quasi fem el pleno: menys Xavi i Jordi J., el dos per feina, la resta acudim tots, incloent a Jordi V., que feia molt de temps que no veiem.

Aconseguim seure's tots junts, cosa també difícil últimament i així aprofitar per poder xarrar una mica.

Pareix que arribem a l'ensaio en fam, o el menjar ix molt poc a poc, perquè fins i tot s'acabem l'oli del plat de capellans que tenim davant. L Banda sona com sempre (mal que li pese a alguns) interpretant més peces del que sol ser habitual, i nosaltres alçant-se a formar també més del que sol ser habitual.

I abans de que es faça tard, una trucadeta de telèfon al cunyat per fer-li les dents llargues. Ens diu que està bé, es clavem un poc en ell i diu que per ells ja es tard, que van a tancar ja les llums de l'alberg i que anava ja a apagar el mòbil... cosa que després demostrarem que no es real.

I entre marxa i marxa (o pasdoble), els viciosos decideixen eixir a fumar. Els no fumadors hem guanyat en salud, en no tragar fum a la Filà, però no guanyem per a constipats, sempre en les portes obertes i gent entrant e eixint.

I quan tornen de fumar, roglet i a parlar del càrrec. Primer en Jordi V. al que li comunique la meua intenció clara de presentar-me a càrrec u la meua il·lusió per contar en ell com a cavaller. Li done les meues raons per no convocar-lo al sopar. S'afegeixen a la conversa Ximo i Alfi, així com algun cavaller més, com el senyor Constans. Parlem d'il·lusions i de diners, de plaços i de noticies que ells encara no saben. La conclusió està clara: puc contar en ells, es un projecte a llarg plaç, i ens interessa que la Filà trie càrrec el més prompte possible per poder fer un montepio llarg.

Clar, moltes més mirades de les que ens pensem estan pendents de la conversa, i això portarà a un altra conversa molt interessant un poc més abans.

Però no tot es xarrar, beure i formar, també cal comprovar si el cunyat te apagat el mòbil. I no, no el te apagat: Jordi P. Jordi E. i Juan així ho comproven. Després ens contarà Xavi que, com que te com a música de trucada l'himne del CD Alcoyano, mig alberg ha acabat cantat “La moral del Deportivo...”. I es que pareix mentira que no ens conega!

I anem a l'altra conversa de la nit. Esteban A. hem pregunta: - que féieu ahí parlant, que tots t'escoltaven tant atentament?

Per a què amagar-se – pense jo. Bé, Esteban, es que em presente a Alferes.

I això quan es tria – Pregunta ell.

Això ho sabrà el teu germà.

I entra en escena Tono.

Parlem de tot un poc, però per damunt de tot, de quan cal triar als càrrecs. Com ja vaig comentar en alguna entrada anterior, la Directiva sap que hi a una proposta de un candidat de endarrerir l'elecció. Jo li comente a Tono les meues idees al respecte. Que crec que no es una decisió dels candidats, sinó de la Junta Directiva i que, per les particularitats del moment econòmic i dels meus cavallers, ho veig més factible tot en un montepio a llarg plaç.

Parlem també de diners i de les idees de Tono sobre qui te més possibilitats o menys. Acaba la conversa amb una frase de Tono prou significativa: en setembre triem els càrrecs. Espere que tinga raó!

I mentre parlàvem, a banda d'eixir els bocates, va acostant-se gent que pregunta que passa: Natxo Cortell, Agustín A. .. gent que quan sap de que va la cosa, em dona el seu suport. La veritat es que les sensacions son bones.

I continuem menjant, bevent i xarrant. I formant, fins i tot amb marxa mora que jo no solc prodigar-me massa. En eixes estem quan l'altre Esteban, passant-me el sable moro em diu: ara si que ho tens fàcil, faràs el que voldràs! Òbviament no estic d'acord en ell... és la Filà la que decidirà i no soc l'únic candidat.

I en acabar l'ensaio, camí a casa, el comentari habitual amb el resum de les millors jugades.

Per acabar aquesta entrada dir que hi han fotos del ensaio, gracies a Jordi V., però mai han arribata a estar publicades i no les tinc... un altre ensaio serà.

I diumenge, Flares....

Sense paraules...

Gracies a l'amic Michel!!!

Junta de Rams (una setmana abans de Rams)

Perdoneu-me però últimament no m'aclarisc. La Junta de Gener la fan en febrer, la de Rams una setmana abans, es que no hi ha qui sàpiga per on pegar. Intentes organitzar-te i, de sobte, tens Junta.

I no dic que no es puga fer abans, que per reglament no hi ha cap problema, però si no vas a fer una junta en les dates habituals, al menys envia el saluda un poc abans i no apurant el limit de temps per fer-ho. Si son 8 dies, s'envia 9 o 10 dies abans i au. Doncs no, no em pareix seriós.

Però no sols es quan es fa, també l'horari és un poc fora del que ve a ser normal. 18 h. en primera convocatòria i 18:30 h. en segon. Perquè? Perquè hi ha ensaio de glorierets. No se si el dissabte abans de Rams hi ha o no ensaio, però crec que millor no saber-ho, que sinó serà pitjor. I per acabar-ho de adobar, hi han dos juntes, Ordinària i Extraordinària.

Abans de començar la junta observe com Javier parla en José Vte. Jornet, imagine que de la possibilitat d'allargar l'elecció de càrrecs. Així és, quan es donen conte que estic mirant Javie m'ho diu: Gabi estava comentant-li el tema de l'elecció. José deixa entreveure (o m'ho sembla a mi) que li dona prou igual, a la qual cosa comente jo que a mi m'agradaria fer-ho ja. Al final quedem en que ja ho xarrarem més avant. Ja vorem com acaba tot.

Que puc dir de les juntes? El que últimament dic, la sensació que em queda es de descontrol total, i això que en acabar el primer Tro em comenta que en altres filaes aquesta junta fa por i hi han problemes, i que la nostra es una bassa d'oli. Si nosaltres som una bassa d'oli, no vull saber com son les altres.

Començaré per les coses bones. Després de passar llista als jubilats (cal dir que no fa falta fer-ho), es tria Gloriero de l'Hospital al nostre amic Juan Colomina “Currillet”, al que li desitge el millor en aquest “peculiar”, per no descriure d'altra forma, acte fester.

Tornem a començar la llista per tal de triar actes. Jordi E. demana cabo arrancà d'esquadra, també li desitgem el millor, especialment tenint en compte que, com li diu el propi Jose Vicente Jornet, farà aquesta esquadra amb “la peste”, es a dir, tot el clan familiar.

Dels nostres, a banda de que Juan també farà esquadra, poc més. La veritat es que estem tots a la cola i poc ens pot tocar. Xavi ho intenta, demanant el banderí de la processó de la vesprada, però també el demana Toni “El Pelat” i te millor número, així que es queda sense.

Ara anem a les coses estranyes. Primer el cabo Diana. Torna a ser Ximo (pare) cosa poc habitual, ja que normalment, per deferència cap als altres festers, ningú repeteix cabo diana dos anys seguits. Per descomptat que te tot el dret del mon, però a mi no em pareix elegant.

La segon si que es de conte, o de riure, o de plorar, la veritat es que no ho se. Algú, no recorde el nom, demana esquadra i pregunta si li tocarà al seu germà. Li diuen que això es difícil de saber.

Es continua passant llista. S'acaben els llocs d'esquadra i, el mateix fester, pregunta si ara pot dir que no vol esquadra i fer diana. Es forma un xicotet guirigall. Alguns directius no entenen el que està demanant, altres s'ho prenen a broma, uns altres intenten explicar-ho. Una escena del més surrealista. Al final ho arreglen tornant a passar llista des del fester en qüestió i au.

La junta dona poc més de si, sols l'obligació de anar el dia de l'entrada en uniforme complet, que no hi han palanquins (bé, hi ha un comú) i que pareix que enguany haurà poc problema amb la pólvora, encara que caldrà anar amb peus de plom com l'any passat.

I sobre la junta extraordinària poc que dir. La majoria dels articles estan prou clars, encara que a mi els referits als temes econòmics no m'acaben de convéncer. En un reconte per a mi excessivament ràpid ens diuen que més del 75 % està d'acord i cap a casa. No dubte del proces, ni de la directiva, però de vegades les formes son molt importants.

I després de la Junta, cerveseta per comentar les millor jugades.

I com açò ja es un no parar, el divendres ensaio.

Sopar de presumptes cavallers que acaba en "Sopar de cavallers"

Bé, jo crec que ja puc dir que açò és oficial. El títol del blog no deixava cap dubte, les meues il·lusions estan clares i s'acosten cada vegada més. Si encara algú no se n'havia adonat en aquest títol posa uns anys: 2013-2014. Bé, el 2013 està ja ací i el motiu d'il·lusió va acostant-se: presentar al meu fill Jordi a S. Jordiet. Però açò no toca avui, avui el motiu d'aquesta entrada és un altre,na aniga relacionat amb els altres anys que apareixen a la capçalera: 2017-2018.

Que hi haurà en aquestos anys, serà la fin del mon assenyalada per alguna antiga civilització o alguna secta? Doncs no, aquests anys marquen els pròxims càrrecs de la meua Filà, els Navarros.

I perquè tinc il·lusió? Doncs perquè, després de molt de pensar, de molt de patir, de mil i una càbales, de fer més números que el Ministre d'Economia, he decidit intentar tirar avant en un càrrec.

El proces ha inclòs nombroses converses amb la família i amb amics, nits sense dormir i molts, molts dubtes, però, com ja es deixava entreveure a l'última entrada, he decidit començar la segon part del proces.

I aquesta segona part, possiblement la més important per a mi, era saber si els meus amics i companys estaven amb mi i, tots junts, intentàvem posar en marxa aquest projecte. I que millor manera de saber-ho que convocant un sopar?

Així que em vaig posar mans a l'obra i vaig enviar una convocatòria per mig del mail, a modo de les citacions que antigament eren entregades pels missatgers. Quan i on? Els astres m'ho van posar fàcil: divendres 23 de març, a un més del dia de S. Jordi i, per descomptat a la Filà. No vull, acabe com acabe açò, que comence en mal peu, lluny de casa i en una data sense significat.

El següent tema es a qui convocar. La llista no es gaire llarga, però tots son bons, i espere que lleials, cavallers. Així confirmen la seua assistència: Jordi P., Jordi E., Jordi B., Jordi C., Pablo, Jaume, Michel i Xavi. Queden disculpats d'assistir per ser la data del seu aniversari Luis i Vicent, encara que el primer te a bé fer-se una cervesa prèvia on demostra la seua il·lusió i ganes de fer una entrada cristiana amb tots nosaltres, i Antonio que, des de Madrid te complicat vindre.

Queden pel camí per diversos motius Ximo, Alfi i Jordi J., als que esperem recuperar prompte i poder contar en ells per aquest projecte.

Cal esmentar també a altre bon cavaller, Rafael Peidro “Cabolo”, que per motius econòmics no pot ni plantejar-se aquestos temes, però que, en cas de canviar les tornes, serà un més de nosaltres (sempre al costat del meu cunyat Xavi).

I arriba el dia. Nervis, si, nervis. Estic nerviós. Crec que serà alguna cosa important per a la meua vida el que passarà avui.

Es veiem 21:30 a la Filà, encara que alguns anem arreplegant-se al llarg de l'itinerari cap a la Filà. De fet contem entre les nostres files amb Forrest Gump, que com a la pel·lícula espera pacientment sentat al seu banquet. En arribar salutacions ací i allà, la gent comença a mirar. Que van a fer estos? Deuen pensar...

El sopar va bé, amb abundat morro (del de menjar) i molt de café des del principi. Bromes sobre el València, acudits contats pel venedor de l'ONCE, i Remugons que no paren de preguntar que per a que s'hem ajuntat a sopar.

I arriba el moment de la veritat, el motiu de ajuntar-se. Senyors, sabeu la meua il·lusió de fer càrrec, sabeu que fa anys que vaig començar aquest projecte, especialment en el tema econòmic, tinc idees i m'agradaria saber si conte amb vosaltres. Com a fester sabeu qui soc i el que pense, un càrrec no el fa una persona, el fa un grup d'amics, així m'ho va demostrar l'experiència del Capità representat per Jordi E. i així m'agradaria que fora.

Tots escolten atentament, amb alguna broma que altra. Des de la taula de cotos ens miren atentament, des de la d'escoti també. No cal dir que el que jo vulga fer càrrec a passat a ser alguna cosa més oficial.

I arribat aquest moment, on la gent en la que confie per a ser cavaller es conscient que ja m'he definit per quin càrrec fer, toca el torn de que cadascun dels “presumptes” cavallers es definisca.

Es reserva el torn de paraula el Capità (en la reserva) Jordi E. Es el primer en donar-me tot el seu suport i ser conscient que, en part, te ell la culpa d'aquest situació, ja que, allà per l'any 90-91 em va convèncer per entrar a aquesta Filà.

A continuació van prenent tots el torn de paraula. Resumir ací tot el que es va dir es difícil i seria possiblement massa llarg per un blog, sol dir que van ser tot paraules de recolzament, d'afecte i de, com va dir Jordi B., “clavar-se de pleno en un bon fregao”.

No tinc suficients paraules per expressar el que vaig sentir, com s'ha confirmat una cosa que sempre he pensat: tinc uns grans amics! De veritat que gràcies a tots vosaltres, per estar al meu costat, però per damunt de tot pel que vau dir.

I a partir d'aquí, conversa sobre que devem fer a partir d'ara, alguns parlen de projectes de boato, altres de diners i les converses van creuant-se. Com diu l'amic Constans: açò ja fa olor!

La il·lusió es nota en l'ambient. Si vos tinc que ser sincer: Soc Feliç!

I ara a esperar, perquè açò no ha fet més que començar.

PD: Faig ara un salt en el temps fins el divendres anterior, on quedem Jordi C. I jo per a fer-se una cervesa i aprofitar per posar montepio. S'acosta Javier B. I em pregunta: 

- Tu vols fer càrrec, no?

-Si - li conteste jo.

- Bé, es que a mi em pareix una barbaritat triar càrrec tan prompte.

- No se Javi, es una cosa que no havia pensat – conteste jo.

- Es que jo pense que deuríem esperar encara dos o trea anys més.

- Ufff... això no es molt?

- No necessàriament, podríem quedar algun dia els tres que pareix que volem ser càrrec...

- Per mi sense problema.. i ja ho xarrem tranquil·lament.

Bé, després de consultar-ho en els meus cavallers (ara ja no son presumptes), la conclusió és que preferim que es trie ja. Cal començar les coses en temps, fer un montepio en calma i gaudir intensament dels anys abans del càrrec. De totes formes, ja vorem com acaba açò, si es trien els càrrecs en maig o setembre o d'ací dos o tres anys. A saber... I demà, Junta!

PD2: Si voleu saber quin càrrec, pregunteu als cavallers... que no sabem qui llig el blog jejeje

I ara què?

Ha passat un mes des de la junta de gener i les coses relacionades amb les meues il·lusions han anat evolucionant.

En un primer moment la il·lusió per desenvolupar un càrrec, amb tot el que açò comporta, pot per damunt de tot. La teua ment estava bloquejada. La impressió de sentir en boca del primer Tro que anava a triar-se el càrrec a maig (o a setembre), la conversa prèvia amb el senyor Jordi Constans, els ànims de alguns amics en acabar la Junta i fer-se una cervesa al Buy... tot portava al optimisme i a tirar-se de cap.

Per acabar-ho de arredonir, després de la cervesa vaig anar a sopar a casa d'uns amics, la família Paredes, i amb dos colps de café i el bon ambient tot es veia fàcil i clar.

Però el dia després comencen a sorgir els dubtes. No estaré clavant-me en un “fregao” massa gran. Fer un càrrec es cosa de gent en diners, d'empresaris, o, en el cas contrari, de gent de Festa, que han mamat la Filà des que van naixer.

Fer el càrrec, a més a més, comporta altres obligacions: sopars, quedar be en uns i altres, saber guanyar-se a la gent i ser, en moltes ocasions, el centre d'atenció. I encara que molta gent puga pensar el contrari, a mi això em pesa prou i no m'agrada massa.

Cada vegada ho veig més negre, i encara que un blog no es lloc on airejar els meus comptes, els diners son el que més em para.

Si tinguera que parlar sols d'il·lusió pròpia i de la meua família, d'idees per desenvolupar el Càrrec, d'amics que també estarien en mi amb molta il·lusió, de projectes i inclús de dissenys de boatos, no tindria cap dubte. Però al meu cap sorgeixen altres dubtes, altres problemes, coses que, en molts moments, em fan estar quasi més convençut de deixar-ho estar que de tirar endavant.

Però cal seguir un proces, tinc que pensar amb el cap, deixant poc marge al que em diu el cor.

La meua ment fa una llista de pros i contres, pregunte a familiars i amics, faig comptes, intente posar-me en el millor i en el pitjor dels casos. En resum, estic un parell de setmanes dormint mal i en el cap entre el si i el no.

La meua dona em diu que tirem avant. Se que a ella li fa il·lusió eixir de favorita, i al meu fill, sense saber molt bé que es açò del fer càrrec, sols del que sent a casa s'il·lusiona. I els diners? Amb esta punyetera crisis no hi ha que puga fer plans. Però Carolina ho veu clar. Segur que tot ix bé.

La família també em diu que tire endavant, que es una bona oportunitat i sabes que a mi la Festa em tira molt.

Més reunions: aquesta vegada amb el Capità en el retiro (com es defineix ell). Números i més números, diners i més diners. Així i tot comence a veure-ho més clar. Son molts diners, però pareix assumible (si les coses van normals).

I un sopar: per circumstancies que no venen al cas, en compte d'anar al assaig de febrer, que es als Vascos, se'n anem uns quants a sopar. Més converses, més dades alentadores. Més il·lusions. Pareix que un possible candidat a Alferes s'ha passat a mitja fulla.

Així que cal prendre una decisió, i, per desgracia, encara que en el beneplàcit de la meua dona, la decisió sols puc prendre-la jo. I si el resultat de la mateixa es un si, també caldrà definir-se i deixar de parlar de “Càrrec” per passar a dir “Alferes” o “Capità”

I com ja sabeu els que llegiu aquest blog, la decisió es que si, que tirarem avant i que siga el que S. Jordi vulga!

La decisió sobre si Alferes o Capità... en un pròxim post.

Junta de gener... en febrer

Pareix que últimament les juntes no son sempre en les dates a les que estàvem acostumats, així que la coneguda com a Junta Extraordinària de Gener aquest any ha estat la primera setmana de febrer. Imagine que l'intenció del Primer Tro era tindre ben calentet el que s'haguera dit a la Junta de Gener de l'ASJ. Així que, en un fred que pela, vaig anar disposat a sentir el que tingueren a bé dir-mos sobre el tema econòmic a la Filà.

Abans de la junta, però, vaig tenir una xicoteta reunió amb el senyor Jordi C. per parlar de temes relacionats amb la temàtica d'aquest Blog i que, de moment, estan considerants com “Top Secret”, però que, si S. Jordi vol, algun dia veuran la llum...

La junta, com les darreres, en formato expres, una horeta i junta solucionada. La veritat es que sols hi havien dos punts a l'ordre del dia, l'econòmic i la proposta de sancions.

Respecte a l'economia, un poc lo de sempre, apretant-se el cinturó i poc més. S'accepten, sense massa problemes per a la meua sorpresa, dos peticions meues:que els dies de la Glòria, Glòria Infantil i S. Jordi hi hagen cuidadores per als xiquets i la possibilitat de fer l'Entraeta del Berenar conjunta en altres filaes per estalviar i per donar oportunitat als xiquets de gaudir d'almenys una entradeta.

Sobre el tema de sancions, es torna a acceptar que es sanciones a tots el que, no havent posat diners no hagen donat senyals de vida.

I després, encara que tots sabem que en una Extraordinària no es poden fer precs i preguntes, ixen diversos temes.

Un es que un fester demana que el fer Gloriero Infantil es faça per sorteig entre tots els xiquets del mateix any, la qual cosa, com podeu imaginar, a mi no em convenç, sinó, per que serveix l'antiguitat? Està clar que es farà la proposta, així que caldrà buscar vots per tombar-ho.

Més coses, el Remugó es queixa, per a mi en raó, dels ensaios conjunts. Les contestacions, com solen ser habituals últimament: cal ser amigables, amb veïns d'escala i missa, que no perjudiquen a la Banda i al conserge, que tampoc passa res que siguen de plantaillo... en resum: tot bonico! I el Remugó, cabrejat.

Un altra, i eixa si que m'afecta directament, és que el Primer Tro diu que l'intenció de la Junta Directiva es triar els càrrecs a Maig (o a setembre, ves tu a saber). I això ho diu mentre em mira i diu: “Per a que els que vulgau fer alguna cosa neu espavilant”. Doncs això cladrà fer, espavilar. De totes formes sobre aquest tema hi haurà post apart.

Després, per acabar, ens diu al que pensem baixar en palanquí que passem a parlar en ell: En resum, que enguany l'ASJ a limitat a un palanquí per Filà i que cal buscar solucions. Jo ja l'he buscada Maaike baixa al braç de pares i tios.

I per acabar, cervesa Spiga al Buy Café, on comentem, com sol ser habitual, les millors jugades de la junta... I en poder, entrada especial del Blog amb el títol: “I ara que?”

Ensaio de Gener

Passar Nadal i estar ja pensant en els ensaios. És el que te la Festa. L'ensaio de gener era per a mi una necessitat. Necessitava desconnectar dels problemes de la feina, de parlar de ministres i consellers, d'impagaments de l'administració, possible vagues i demés. Sols Festa i amics. I així va ser.

Tinc que dir que, de principi, anar a un ensaio plovent es un emprenyo. Sol acabar quedant-se el paraigües al qualsevol racó, raó per la qual vaig decidir deixar-me'l a casa per evitar aquest problema. Conclusió... va ploure més del que esperava i em vaig banyar prou. I això que l'amic Jordi P. portava un paraigües del tamany d'una plaça de bous, Per continuar amb la costum que hem adquirit des del meu canvi de domicili, vam quedar a les 9 menys quart i vam anar acudint fins casa de Juan: Jordi P., Xavi, Jordi E. i jo mateix per anar a la Filà junts. Primers moments de bromes i comentaris especialment relacionats amb les alergies del meu cunyat i en consultes mèdiques estranyes del mateix element. Una vegada en la Filà es trobem que falta lloc, més que res perquè hi han reservades una cinquantena de cadires pels alacantins de S. Blas, que una vegada més ens visiten. Per sort el nostre Darrer Tro ens permet sentar-se a eixos llocs i cabem tots junts: els ja esmentats més Jordi C., Michel i Vicent, Jordi L. i Esteban.

El sopar molt agradable, amb les típiques converses, en aquesta vegada centrades en temes festers d'actualitat com el possible canvi de dates i la pròxima assemblea, interrompudes constantment per bromes i animalades diverses. Que si la esquadra de jubilats te un més fotut (el cunyat que per darrere sembla un més de la quadrilla de Currillo i companyia) que si sonen pasdobles o no, que mira que cara fa el primer Tro...

Respecte a la música, sonen pasdobles, al contrari que al ensaio passat, però després s'enterem que han estat per petició expressa de Toni T., amb suplica de genolls al primer Tro. El que ens toca viure!

I per cert, parlant de Toni T., destacar la conversa d'un hora amb Xavi, en pose de confesió i amb una temàtica que encara no ha transcendit clarament. Bé, la Festa es per a tots... ells sabran.

El sopar fluixet, poca cosa em sembla a mi. Això si, el café no falta.

I després de fer un poc el cabo, per cert Jordi P. debuta , això si, de cabo moro, se n'anem cap a casa, altra vegada banyats, per que torna a ploure i, amb el mega paraigües de Jorsi P, i el micro paraigües de Jordi L. (que alguns diuen que pareix eixit d'un Kinder) no es suficient per tapar-nos tots. I el mes que ve més (o no, que crec que l'ensaio es conjunt i fora de casa)

PD: Parlant del tema de calendari, dir que la meua opinió al respecte està publicada al Ciudad del dissabte 28-01-12 i si algú no l'ha pogut llegir, ací teniu l'enllaç “El Calendari des del Cap i des del Cor”

L'ensaio de Nadal 2011

Per mi, l'ensaio de Nadal sempre ha estat especial. I enguany també: l'ambient, la rifa, que les festes estan properes... tot ajuda. Enguany, a més a més, Sancha es va dedicar a dir que calia tornar a les tradicions i sortejar un pollastre. Per sort la cosa va acabar com devia, sortejant caixes i botelles, que molts ja sabem com acabava l'animalet al C/ Casablanca.

Coses que contar, un poc les de sempre: des del canvi de domicili vaig acompanyat a la Filà: Jorde E., el Cunyat i Juan m'arrepleguen i així el camí es fa més lleuger.

A les 9, mentre anàvem ja pel Centre Comercial, em truca Jordi L. No tardeu que açò està a tope. I es que, a pesar dels sopars d'empresa, la Filà està a tope.

Dels nostres falten molts: Jordi P. (a València esperant a un “volgut” familiar de Nadia), Jaume (de sopar d'empresa), Antonio (cansat després de una dura setmana de feina), Michel i Vicent (sense senyals d'ells) i els Juarez (desapareguts en combat).

Això si, assistim els fixes: Jordi C. i Jordi L. i Esteban el de Montaverner, i, encara que no a la nostra taula Ximo, amb un convidat de luxe, el meu company de feina Toni.

Ara bé, i que conste que Jordi L. estava de testimoni, la conversa entre el Cunyat i Esteban, per a suïcidar-se. Entre els dos de “poble” ens donen per un tub: si es que un de Montaverner i del Madrid i l'altre, de Carcaixent i del València, ajuntant-los no en fem un. Menys mal que el tema futbolero acaba prompte i no arriba la sang al riu.

La música espectacular: quaranta i pico músics en ganes de tocar i de fer-ho, com sempre, bé. El repertori com sempre, amb un poquet de tot per que la gent no s'enfade.

Destacar la companyia a la nostra taula de la família Florencio: Natxo, Humberto i Paco. Tot un luxe compartir conversa amb ells.

El sopar estrany, encara que a mi em va agradar molt. No pot dir el mateix el Remugó, que quasi no va sopar. Botifarra d'arròs, una especie de rollet de ternera i albòndigues de bechamel, carn en salsa o uns llagostins ensartats. I del plat principal, el sopar típic d'aquest dia: Sardina, ou i bajoca, això si, en aquesta vegada acompanyat d'un bon plat d'embotit. A la fi, un bon sopar, acabat com no pot ser menys, i gracies al bon gust d'Agus, per uns exquisits pastissos de boniato.

Respecte a la rifa, aquest any es va fer massa tard, i com que no va vindre Antonio, que com nouvingut que era, ens haguera donat sort, no va caure res de res a la nostra taula.

I per últim, la frase que defineix el que actualment és l'estil de direcció de la Filà. Va ser la frase de acomiadament del Primer Tro. Després d'acabar el sorteig va dir, i cite textualment, “La Directiva vos desitja: que vos follen a tots!” Crec que açò no mereix cap comentari més.

I després cerveseta al Friends i cap a casa. Un any més s'acosta el Nadal i esperem, que per variar un poc, ens toque la Loteria.