L'ensaio de Febrer

El Majoral Remugó (no sense raó) m'ha bonegat i recordat que no he escrit res de l'ensaio de febrer.
Tot te un perquè: en primer lloc perquè estic a finals d'avaluació i vaig de cul corregint exàmens, el segon i més important, perquè va ser un ensaio un tant intranscendent.
Com sol ser habitual als últims ensaios, bona assistència de gent, el menjar prou acceptable (a destacar la copa de xocolata blanca de les postres) i la música molt bé.
O al menys això pense jo, perquè pareix ser, segons ens va dir un pardalet, que hi havia un considerable “cabreo” entre els directius per les composicions interpretades.
Val, reconec que tocar “Al·leluia” al final de l'ensaio és un suïcidi, però ja seria hora de que la directiva (aquesta i la que siga) es done conter que cal tenir content a tot el món. I si jo no em quixe de sentir repetidament composicions com L'Ambaixador Cristià, Creu Daurada, Ragón Falez i similars (amb tots els meus respetes cap aquestes composicions i als que els agraden), espere també certa comprensió en les peces que a mi, i a altres, ens agraden.


Cercar l'equilibri és complicat i tenir a tothom content quasi impossible, però la veritat és que, després de molts anys d'observar el comportament de la meua Filà, he arribat a la conclusió de que sols es fa cas als que es queixen de tot.
Si intentes ser respectuós, buscar el consens, entendre als demés, l'únic que aconsegueixes és que els altres fagen el que els ve en gana i tu continues tragant.
No se si la solució serà començar a fer-se remugó... alguns ja han començat.
Un altra cosa destacable va ser el tipus de conversa: quin número tens? Tu creus que tindré esquadra? M'han dit que aquest grupet va a demanar-la... I coses d'aquest estil, es nota que s'acosten les festes i tots comencem a pensar en elles. Jo ho tinc clar, Esquadra i, si no passa res, cabo arrancada. Sols un dubte: (si, ja ho sé, no tinc collons) encara no se en que arrancaré.
A l'ensaio de març supose que em tindré que decidir...


PD: El dia 28 de febrer vaig assistir a l'estrena d'un nou pas-doble: “De fusta a metall” de Francisco Valor. En reafirme en qüestions musicals, com a pas-doble dels bons, els de fa 100 anys.
A primera vista (o oïda) no m'ha agradat, al menys com a pas-doble, si de cas com a marxa, per una cercavila, per un acompanyament, però no per la funció que deuria desenvolupar. Igual sentint-lo moltes vegades....
PD2: Posse fotos una vegada més estretes del Facebook de Jordi V., al que tindrem que canviar-li el nom pel de Solroca.

Ensaio de Nadal 2.0

És una experiència singular la de celebrar el nadal al més de febrer... que és a la fi el que vam fer el passat divendres. Van haver dolcets de nadal, torro de xocolata, Lambursco i vins de qualitat superior. De fet un vi en concret va ser mereixedor de la més alta puntuació dels nostres catadors. Un excel·lent vi alacantí, considerat pel expert en vins i majoral remugó, com a vinagre apropiat per l'ensalada.


El millor, l'ambient. Al ensaiet van assistir: Esteban (al que hi ha que agrair-li que portarà uns dolços fantàstics de seu poble per celebrar el seu natalici), Jaume i Jordi Verdú en qualitat de fotògrafs oficials, Juan i Jordi com a experts en vins, i Ximo i jo mateix en qualitat del degustadors d'un “especial” ron, que no seria de canya, però pegava prou...
Moltes absències destacades: Jordi Lazaro, que no estava d'humor i no va voler quedar-se (Jordi ens fas falta en la teua versió més animada); Michel i Vicent, que encara no estan acostumats a deixar-se dona i xiqueta dues setmanes seguides (cal recordar que el divendres proper hi ha ensaio); el cunyat, és a dir Xavi, que diu que estava estudiant (sense comentaris) i, ja que va eixir a conversa a la Filà, el senyor Jordi Constans, també conegut con el desaparegut. A tots una abraçada i que la pròxima que muntem hi ha que vindre, que aquestes coses son les que fan Filà.
Com a proposta relacionada en el tema central de la nit, el Facebook, propose la creació del nostre propi grup al Facebook, així que Jordi V. i Jaume, a veure si s'animeu i el creeu, especialment Jordi, que ja sabem que te massa temps lliure.


Per cert, i per que quede constància, molt desagradable el tema del Sergent Infantil, em pareix molt mal l'actuació de l'Associació de S. Jordi en aquest tema, especialment tractant-se d'un xiquet, i més el poc cas que ens ha fet, més encara sabent que hi ha precedents que ens donen la raó. I es que les coses mal fetes sempre estaran mal fetes.
Enllaç a la noticia
Resumint, nit agradable, conversa molt agradable i arreplegada d'informació pels anys de càrrec: pareix ser que a data d'avui hi han tres candidats a Capità i cap a Alferes... clar està, si no em conten a mi com a opció a les dues coses... sinó caldria dir que hi han quatre a Capità o un per Alferes. De totes formes falta encara molt temps i la vida pega moltes voltes. Ja veurem que passa d'ací al 2017.

L'ensaio de gener... o l'ensaio de la sort

Fa cosa d'un mes algú (crec que un directiu conegut nostre...) ens va insinuar que al gener no hi hauria ensaio, que la cosa va mal, que no hi han diners, que volem rebaixar la fulla... No vull valorar massa el tema, puc estar més d'acord o menys, podríem parlar di si es més adient aquest ensaio o el de juliol... però no es el cas. El cas és que nosaltres, i quan dic nosaltres em refereix, per fi, a un bon grapat de festers que s'asentem habitualment junts als ensaios, vam decidir fer l'ensaio si o si. Quedem i es mengem la cistella de nadal! Val, confirmat queda.
Però, oh sorpresa! Al cap i a la fi, si que hi ha ensaio. I perquè? La raó, comprensible o no, es perquè a la Filà se li van quedar “penjats” 16 dècims del “Niño” i com ha tocat... hi han diners per l'ensaio. Quede com a opinió que crec que venen despeses importants (com la “piscina” dels Vascos) i que ja veurem com es paguen.


Crítiques i remugons apart, una vegada més anem a l'ensaio en ganes de música, festa i bona companyia.
Primera sorpresa, tenim convidats, una “comparsa” de San Blas. Bé, es prou normal, l'any passat també van vindre.
Segon sorpresa, no son els del any passat. I a més a més son uns 60. No se si Agus no ho sap, o si te falta de previsió, però la realitat es que falten taules i cambrers, la filà està a rebentar i estem algo apretats. Es senten algunes queixes.
El sopar es de taretes, que no li encerten massa a Jordi, fluixet i rematat en una cansalada en tomaca que no apeteix gens. Mira que jo no soc de queixar-me de Agus, però la cosa no funciona massa bé últimament.
La resta de coses com sempre, bon ambient, bromes, Iphones que pengen al facebook imatges del ensaio en temps reial, Cabolo un poc més apagat del que és normal en ell, la Banda de Beniatjar en estat de gràcia... De veritat que poc que dir.


Per rematar l'ensaio, una conversació digna de reproduir en part. Com han canviat les coses entre nosaltres! Abans ela ensaios sols es parlava de festa o de dones... i ara parlem de com serà la carrossa per les xiquetes. Ara, que si la carrossa és la meitat d'espectacular del que es va parlar a la Filà... serà digna d'un Capità. Que si un ariet, que si la teuladeta de Deu sap quin material, que si necessitarem un remolc, que si es menejarà o no, un desplegament de mitjans que molts càrrecs voldrien.
I per rematar-ho, igual Esteban Arques s'anima i suma una xiqueta més a la festa. En resum, que serà una carrosseta plena de xiquetes (Senyor, que pensaran les de Fonevol quan les vegen baixar!!)
Al final cal reconèixer que la cosa va desbarrar prou: que si un un “latigo” nugat a la ma en cinta adhesiva, que si les majors tirant de la carrossa... molt de desvario o molt de café, ves tu a saber!
Un altra conclusió va ser el posar data per a menjar-se el contingut de la cistella que ens va tocar en Nadal, el pròxim 19 de febrer. A veure si som una bona quadrilla i anem fem festa i ambient de cara a futurs projectes...
Per cert, una costum que no perdem és tardar mil hores en eixir de la Filà, i a més a més, comentant aspectes curiosos del que ocorre últimament a la mateixa. En el de Nadal es vam enterar que igual no hi havia ensaio a gener i que volien baixar la fulla, en aquest que l'ensaio de febrer es conjunt, i no acabem de saber ben bé perquè, en els Alcodianos.
La veritat és que molta cosa estranya, i que està bé compartir en altres filaes, incloent a les de San Blas, però no podem convertir els ensaios en mogollons en els que no gaudim com filà dels mateixos. Supose que algun dia entendrem els motius, però, ara per ara, estic d'acord en el Majoral remugó (veus com després de cada acte si que escric!)... el que està passant a la Filà no es molt normal...


Visca S. Jordi... i fins el dia 19 de febrer que celebrarem el ENSAIO DE NADAL 2.0.
PD: les fotos son furtades del Facebook de Jordi Verdú... gracies per fer de Reportero Dicharachero...

Una estranya assemblea

Quan un va a l'assemblea de gener, també coneguda per Junta de gener o Junta Econòmica, va en tota la predisposició del mon a tardar mil hores en eixir de la Filà.
Encara recorde una, encara al local de la Costera del Gurugú, en la que després hi havia ensaio. Entre la junta i l'ensaio sols vam tindre temps de fer-se una cervesa a un garito del passatge del Parterre. Quan vaig arribar a casa havia perdut la noció del temps, havia entrat a la Filà a les quatre i pico i havia eixit a les dos o les tres del matí.
Doncs en eixe ànim vaig anar el dissabte a la Filà. La junta era a les cinc, així que pensava eixir sobre les set i mitja o les vuit. A mes a mes suposava que s'allargaria pels motius habituals: Podríeu explicar la partida de despeses diverses? No entenc perquè es gastem tants diners en sobres i cartes..., i que paga el conserje? Qui paga la llum? I coses per l'estil.
Peró no, estava totalment equivocat. Encara que puga parèixer increïble, a les sis havíem acabat la junta.
I això em porta a algunes conclusions importants:
La primera, que la gent sols va a una junta econòmica si li tenen que demanar diners de més, si, com en aquest cas, la fulla baixa, a la Filà no van ni les rates (de fet no arribàvem als 40).
La segon, totalment lligada a la primera, que si no demanes diners de més, els que van a aquestes juntes ni obrin la boca. Per a que? Es deuen de conformar saben que no cal posar més diners.
La tercera, no acaba d'agradar-me com es gestiona actualment la Filà, tot s'aprova massa fàcilment, sense discussió, que si bé fa que tot s'allargue, moltes vegades també dona llum sobre coses que alguns no som capaços de detectar. Valga com exemple que el tema de l'obra de la “piscina” dels Vascos ha estat tractat fora de temps i que ens han dit que hi ha ensaio a gener perquè ens ha tocat la loteria del “Niño” (i dic jo, si tan mal esta l'economia, no valia la pena continuar sense ensaio i pagar la “piscina” còmodament?)
I per últim, no se si com a conseqüència del tema econòmic, fins i tot Morro estava d'acord en tot i li va donar l'enhorabona a la Directiva.
Parlant d'altres coses, també aquesta ha estat l'assemblea on, per fi, Michel i Vicent han estat admitits com festers, enhorabona al dos i a gaudir de ser festers Navarros.
Bé, un altra junta més i l'ultim divendres de gener, ensaio...

L'ensaio de Nadal

Mira que tenia ganes de que arribara el ensaio de Nadal, mira que tot eren problemes: sopar de empresa (al que per descomptat he tingut que renunciar), un temps de mil dimonis, mira que quan tens moltes expectatives per alguna cosa després acabes decebut... Doncs NO... el ensaio ha estat PERFECTE.
Com es normal, i a pesar del temps, la Filà estava a tope. Bon ambient, felicitacions nadalenques, bona música, i poc lloc per sentar-se. La gent que habitualment sol sentar-se en mi és “tardona”, i no sols en la filà, al futbol, como li comentava a l'amic Manolo Sánchez, també en passa el mateix: arribe el primer i em toca guardar lloc. Vaig guardar 8, calculant per damunt els que seriem i ho vaig acertar: Jordi Verdú, Ximo, Jaume, Vicent, Michel, Jordi Espí, Juan i jo mateix. Entre els absents Esteban (tindria por de la neu?), Jordi Lazaro, del que no vam saber res, i això es estrany, el “cunyao” que estava de sopar d'empresa i Jordi Constans (aquest creiem que l'han abduït alguns alienígenes independentistes).
Entre els reapareguts Rafa Galvez, al que es nota a faltar molt en la Filà , que ve poc per problemes personals.
Al meu costat l'amic Santi “Poliester” que entre ell i jo fèiem que a la taula tots estigueren apretats.
Rises, menjar fluixet (massa fregits) i molt, però que molt de cafè (en el cas de Santi Cafè Olcina, la resta Pastor).
I bromes, especialment en Jordi Verdú, que no se molt bé que volia explicar-nos però no el deixavem, i en Michel.
De veritat que el fet de sentar-te en Camilo va ser sense donar-me conter, a més a més, pitjor hauria segut tindre-li que mirar la cara durant tot l'ensaio! Però ja et val, ni siquiera tindre una interessant conversa sobre la industria del disseny i confecció de trajes de festes en tot un expert de la matèria com ell!!
I va arribar el moment màgic de la nit: la rifa de Nadal. Fora al carrer nevava, bromes en Michel sobre si podria arribar a Muro, encara que fora convertint el Mini en trineu, el músics pensant en si els tancarien el port d'Albaida, i la directiva venent les típiques mitges tires de la rifa a 2 € per cap (com es nota la pujada de l'Euribor).
I aquest any SI! Feia anys que no ens tocava res i ja li ho deia jo a Michel el dilluns passat: sempre li toca a la banda o als nous. I es va complir, vam comprar mitja tira cadascun (8 en total) i vam ser agraciats en 2 lots de Nadal, un 5e o 6e premi (que ez va encarregar Juan de arreplegar sense donar-mos temps ni de saber que havíem guanyat) i el segon premi: una fantàstica caixa en xoriç, vi, galetes (que es vam menjar allí mateix) i jo que se més. Ara ja tenim excusa per a quedar a gener i fer un soparet en aquestos productes.
Després més rises, formaetes, marxes mores i cristianes, algun colpet per rematar i, gaudint d'una bona nevada, fins el Friends, on una vegada més vam acabar la nit.
En reafirme en el dit a entrades anteriors, el ensaio de Nadal es, possiblement, el millor de l'any.
Per acabar, desitjar-vos a tots els que seguiu el blog un Bon Nadal i un nou any que siga millor encara que aquest 2009 que ja acabem.

Ja tenim el nom del Montepio registrat!

Doncs si, que ja està! Ha segut un part llarg i difícil, però ja tenim el nom del montepio registrat per Hisenda (eixa que som tots, menys els que defrauden) i el corresponent CIF.
Ara el següent pas és aconseguir quedar els dos administradors del montepio, Jordi E. i jo mateix, i obrir un conter en la CAM. En quant aquesta conjunció planetària es done vos ho comunicarem mitjançant un mail per a que comenceu a fer aportacions.
I si, també se el que esteu pensant, que fa por saber qui son els administradors del cotarro, però no es preocupeu, us prometem que si fugim en els diners serà per una bona causa: donar de menjar a totes eixes pobres senyoretes que sempre van mig despullades per falta de recursos.
Avant el montepio: Això ho pague jo!

Sopar/Ensaio Gener

Com que tots anem sempre de cul, i en previsió de poder ser el màxim de gent possible, i davant la possibilitat de que a gener no hi haja ensaio, vos recorde que podríem organitzar un soparet per suplir aquesta falta.
Vaig a proposar dues dates, i aneu votant. De totes maneres ja ho xarrarem al ensaio de Nadal, crearem un “evento” al Facebook per als que hi teniu, i enviarem el corresponent Saluda via mail en quant confirmem dates.

La plantà del Betlem

Encara que en uns dies de retràs, cal comentar la plantà del Betlem d'enguany.
A mi personalment no m'agrada massa el Nadal, però açò de plantar el Betlem la veritat es que si que m'agrada, i no sols a la Filà, també m'agrada posar-lo a casa (encara que enguany, entre avaluacions i un constipat de un parell de nassos, mai millor dit, encara no el tinc en marxa). Els que em coneixeu sabeu que soc home de tradicions, així que per a mi açò és una tradició més i cal complir en alegria.
Què com va anar la cosa? Doncs, la mar de bé.
A pesar de que algun directiu ens havia dit que enguany les pastetes serien de menor qualitat, la veritat es que a mi em va semblar com sempre, la xocolata bona, calenteta i espesa i el Biri-biri de desprès de l'esmorzar en va sentar bé gracies a Deu.


Les xirimites, un any més, acompanyaven amb nadaletes i l'ambient era agradable i amb prou gent. Per posar alguna pega, crec que va faltar algun tipus d'activitat per als xiquets. Com comentaven després, es nota en falta la ma de Luis, els detalls no es cuiden com abans. I no fa falta tampoc una gran activitat, però els més majorets preguntaven que quan anaven a pintar. També, pel que vaig saber, enguany es quedarem sense postaleta de Nadal. Una pena, sempre agraeixes que la Filà tinga detalls en aquestes dates.
Agus, del que últimament he sentit algunes crítiques i que jo continue sense tindre'n cap, va tindre a bé, en quant es va buidar un poc la Filà, de posar en marxa un xicotet castell inflable que va fer les delícies dels xiquets i xiquetes. Especialment de Jordi, al que quasi vam tindre que arrastrar per traure-lo a pegar una volteta.

I quasi que la volteta va ser del milloret del dia. Feia una bona temperatura i no teníem presa. Vam passejar, vam xerrar, vam fer fotos (sobretot Jordi Baudin que va presumir de màquina tot el que va voler), els xiquets van jugar un ratet al parc, es vam trobar i es vam parara xerrar en mil persones més, i, per damunt de tot, vam gaudir d'un bon matí en amics de filà.
La veritat és que era curiós veure'ns passar pel carrer, ja que pareixíem una manifestació i es que, a la fi érem, 17 adults, 4 carros (3 xiquetes molt xicotetes i Núria) i els dos xics grans: Jordi i Jorge.


El segón acte, per dir-li d'alguna manera, va ser el dinar. Un any més picaeta i fantàstics gaspatxos fets per Agus e Isa. Per alguns era la primera vegada que provaven aquest típic plat de la Foia, altres, ja més veterans, explicàvem com calia menjar aquesta delícia i altres, com sol ser habitual, aprofitaven la coca del gaspatxo per posar-li-la de barret al qui escriu aquest blog.
Els xiquets van dinar en taula apart un bons fideus i, ràpid, ràpid, un altra vegada al castell inflable. Del meu Jordi no vam saber res fins l'hora d'anar-se'n.

El dinar va transcorre, com sempre, entre bromes, conversa i, es el que duu el temps, plors de xiquetes i biberons. Un altre any Betlem plantat i gaspatxos degustats. I que siga per molts anys i en tan bon ambient i tan bons amics.


I d'ací no res... ensaio de Nadal (que pena que no hi haja pollastre) i a veure si tenim sort i cau algun premi a al rifa o al Sorteig de la Grossa de Nadal (a la part inferior de la pàgina hi ha un widget que possibilita comprovar els premis d'aquest sorteig)