Com es normal, i a pesar del temps, la Filà estava a tope. Bon ambient, felicitacions nadalenques, bona música, i poc lloc per sentar-se. La gent que habitualment sol sentar-se en mi és “tardona”, i no sols en la filà, al futbol, como li comentava a l'amic Manolo Sánchez, també en passa el mateix: arribe el primer i em toca guardar lloc. Vaig guardar 8, calculant per damunt els que seriem i ho vaig acertar: Jordi Verdú, Ximo, Jaume, Vicent, Michel, Jordi Espí, Juan i jo mateix. Entre els absents Esteban (tindria por de la neu?), Jordi Lazaro, del que no vam saber res, i això es estrany, el “cunyao” que estava de sopar d'empresa i Jordi Constans (aquest creiem que l'han abduït alguns alienígenes independentistes).
Entre els reapareguts Rafa Galvez, al que es nota a faltar molt en la Filà , que ve poc per problemes personals.
Al meu costat l'amic Santi “Poliester” que entre ell i jo fèiem que a la taula tots estigueren apretats.
Rises, menjar fluixet (massa fregits) i molt, però que molt de cafè (en el cas de Santi Cafè Olcina, la resta Pastor).
I bromes, especialment en Jordi Verdú, que no se molt bé que volia explicar-nos però no el deixavem, i en Michel.
De veritat que el fet de sentar-te en Camilo va ser sense donar-me conter, a més a més, pitjor hauria segut tindre-li que mirar la cara durant tot l'ensaio! Però ja et val, ni siquiera tindre una interessant conversa sobre la industria del disseny i confecció de trajes de festes en tot un expert de la matèria com ell!!
I va arribar el moment màgic de la nit: la rifa de Nadal. Fora al carrer nevava, bromes en Michel sobre si podria arribar a Muro, encara que fora convertint el Mini en trineu, el músics pensant en si els tancarien el port d'Albaida, i la directiva venent les típiques mitges tires de la rifa a 2 € per cap (com es nota la pujada de l'Euribor).
I aquest any SI! Feia anys que no ens tocava res i ja li ho deia jo a Michel el dilluns passat: sempre li toca a la banda o als nous. I es va complir, vam comprar mitja tira cadascun (8 en total) i vam ser agraciats en 2 lots de Nadal, un 5e o 6e premi (que ez va encarregar Juan de arreplegar sense donar-mos temps ni de saber que havíem guanyat) i el segon premi: una fantàstica caixa en xoriç, vi, galetes (que es vam menjar allí mateix) i jo que se més. Ara ja tenim excusa per a quedar a gener i fer un soparet en aquestos productes.
Després més rises, formaetes, marxes mores i cristianes, algun colpet per rematar i, gaudint d'una bona nevada, fins el Friends, on una vegada més vam acabar la nit.
En reafirme en el dit a entrades anteriors, el ensaio de Nadal es, possiblement, el millor de l'any.
Per acabar, desitjar-vos a tots els que seguiu el blog un Bon Nadal i un nou any que siga millor encara que aquest 2009 que ja acabem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada