Fa cosa d'un mes algú (crec que un directiu conegut nostre...) ens va insinuar que al gener no hi hauria ensaio, que la cosa va mal, que no hi han diners, que volem rebaixar la fulla... No vull valorar massa el tema, puc estar més d'acord o menys, podríem parlar di si es més adient aquest ensaio o el de juliol... però no es el cas. El cas és que nosaltres, i quan dic nosaltres em refereix, per fi, a un bon grapat de festers que s'asentem habitualment junts als ensaios, vam decidir fer l'ensaio si o si. Quedem i es mengem la cistella de nadal! Val, confirmat queda.
Però, oh sorpresa! Al cap i a la fi, si que hi ha ensaio. I perquè? La raó, comprensible o no, es perquè a la Filà se li van quedar “penjats” 16 dècims del “Niño” i com ha tocat... hi han diners per l'ensaio. Quede com a opinió que crec que venen despeses importants (com la “piscina” dels Vascos) i que ja veurem com es paguen.
Crítiques i remugons apart, una vegada més anem a l'ensaio en ganes de música, festa i bona companyia.
Primera sorpresa, tenim convidats, una “comparsa” de San Blas. Bé, es prou normal, l'any passat també van vindre.
Segon sorpresa, no son els del any passat. I a més a més son uns 60. No se si Agus no ho sap, o si te falta de previsió, però la realitat es que falten taules i cambrers, la filà està a rebentar i estem algo apretats. Es senten algunes queixes.
El sopar es de taretes, que no li encerten massa a Jordi, fluixet i rematat en una cansalada en tomaca que no apeteix gens. Mira que jo no soc de queixar-me de Agus, però la cosa no funciona massa bé últimament.
La resta de coses com sempre, bon ambient, bromes, Iphones que pengen al facebook imatges del ensaio en temps reial, Cabolo un poc més apagat del que és normal en ell, la Banda de Beniatjar en estat de gràcia... De veritat que poc que dir.
Per rematar l'ensaio, una conversació digna de reproduir en part. Com han canviat les coses entre nosaltres! Abans ela ensaios sols es parlava de festa o de dones... i ara parlem de com serà la carrossa per les xiquetes. Ara, que si la carrossa és la meitat d'espectacular del que es va parlar a la Filà... serà digna d'un Capità. Que si un ariet, que si la teuladeta de Deu sap quin material, que si necessitarem un remolc, que si es menejarà o no, un desplegament de mitjans que molts càrrecs voldrien.
I per rematar-ho, igual Esteban Arques s'anima i suma una xiqueta més a la festa. En resum, que serà una carrosseta plena de xiquetes (Senyor, que pensaran les de Fonevol quan les vegen baixar!!)
Al final cal reconèixer que la cosa va desbarrar prou: que si un un “latigo” nugat a la ma en cinta adhesiva, que si les majors tirant de la carrossa... molt de desvario o molt de café, ves tu a saber!
Un altra conclusió va ser el posar data per a menjar-se el contingut de la cistella que ens va tocar en Nadal, el pròxim 19 de febrer. A veure si som una bona quadrilla i anem fem festa i ambient de cara a futurs projectes...
Per cert, una costum que no perdem és tardar mil hores en eixir de la Filà, i a més a més, comentant aspectes curiosos del que ocorre últimament a la mateixa. En el de Nadal es vam enterar que igual no hi havia ensaio a gener i que volien baixar la fulla, en aquest que l'ensaio de febrer es conjunt, i no acabem de saber ben bé perquè, en els Alcodianos.
La veritat és que molta cosa estranya, i que està bé compartir en altres filaes, incloent a les de San Blas, però no podem convertir els ensaios en mogollons en els que no gaudim com filà dels mateixos. Supose que algun dia entendrem els motius, però, ara per ara, estic d'acord en el Majoral remugó (veus com després de cada acte si que escric!)... el que està passant a la Filà no es molt normal...
Visca S. Jordi... i fins el dia 19 de febrer que celebrarem el ENSAIO DE NADAL 2.0.
PD: les fotos son furtades del Facebook de Jordi Verdú... gracies per fer de Reportero Dicharachero...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada