Estic acostumat a que els
ensaios d'estiu es facen en juliol, i és més, que es facen just
quan jo estic de viatge, per la qual cosa enguany em vaig il·lusionar
prou en anar en aquest ensaio.
Després vaig descobrir
que era just el dia que tornava de La Manga d'estar tres dies amb els
meus “fantàstics” alumnes i de dormir i descansar menys del que
m'agradaria, i em va agafar un poc de perea.
Damunt li toque al amic
Remugó i em diu que no sap si anirà, que no ve la banda de
Beniatjar i que creu que es un de eixos ensaios que “paga” Agus i
als que venen tres personatges al estil de pinet, en música
enllaunada i que tant poc ens agraden. Més perea encara.
Però hi ha canvi de idea.
All final és un ensaio normal, i els que venen son una xaranga de
“La Primi” i Jordi s'anima. Jo continue sense saber que fer, més
que res pel cansanci que tindre acabat d'arribar de viatge.
Posant en una balança les
ganes d'anar d'ensaio (cal tenir en compte que enguany me n'he perdut
un parell) i la perea i el cansament, guanyen les ganes de festa.
Així que arribe sobre les
7 de La Manga, dutxeta i cap a la Filà.
No recorde un ensaio en
tan poca gent i tan poc ambient. Som quatre gats, això si, prou ben
avinguts. I com que en som pocs sopem molts, perquè imagine que Agus
ja te fet el sopar i no es qüestió de tirar menjar.
La xaranga prou bé,
encara que alguns no entenem certes coses. A vorer, el repertori no
dista gens ni mica de l'habitual: pas-dobles, marxes cristianes i
mores de les que sonen a qualsevol ensaio amenitzat per la banda de
Beniatjar. Però al contrari del que sol passar, critiques sobre
d'interpretació i el repertori, aquestes peces si que agraden. Serà
que hi ha gent que li te mania a la Banda i busca qualsevol excusa
per criticar? L'amic Remugó memoritza el repertori per si algú te
el poc trellat de tornar a dir que el que toca la Banda de Beniatjar
es de concert (o de processó) i el que ha tocat aquesta xaranga si
que és música.
Pel que resta, hi ha algun
amic que em comenta aspectes relacionat amb la resta de candidats a
càrrec i amb algun de les persones que considere properes a mi i que
pareix que està fent campanya en contra meua. Jo, com es habitual en
mi, preferisc ser prudent i no creure tot el que diuen, encara que
també tinc que dir que en el fons no m'estranya. Temps al temps...
I com últim detall
significatiu el convidat que aporten Vicent i Michel: tot un
personatge, cunyat de Michel si no recorde mal, de Benidorm i amb
unes xarrades dignes de menció, especialment les aportacions que fa
sobre aspectes de les nostres festes...
I molt més prompte de
l'habitual cap a casa, que alguns estem cansats i queden encara notes
que posar.
PD: S'estranyareu que en
aquest post no es nomene al cunyat, però es que no assisteix al
ensaio per que te sopar del seu cole, i el primer es el primer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada