Un dels motius pels que
vaig pensar en fer aquest blog, i d'ahí el seu nom, va ser pensant
en la il·lusió que em faria tindre un fill S. Jordiet. Sí, fer
càrrec també em fa il·lusió, però si em donaren a triar ho
tendria clar: un S. Jordiet és un S. Jordiet.
La idea era escriure
aquest post a finals de Maig, a falta d'un any per la Junta de Maig
de l'ASJ del 2012, però entre unes coses i altres no he pogut i ho
faig ara, a falta de 10 mesos per que es celebre la Junta en la que
es triarà el S. Jordiet del 2013. I serà en aquesta ocasió la
primera volta que presentarem a Jordi per a S. Jordiet.
Ell diu que li fa
il·lusió, però jo crec que a mi encara em fa més. Tinc mil idees,
mil projectes, mil propostes a fer i mil pors. Por a com reaccionarà
Jordi si no es elegit (cosa prou probable per cert), por pel tema
econòmic, por pel que representa ser el “pare del S. Jordiet”.
Però quan ho pense em pot
més la il·lusió: dissenyar el traje junt en Michel (amb
col·laboracions d'alguns amics més), acabar de definir un acte
cultural que ja fa temps que em ronda pel cap i que alguna amiga ja
sap i que se que ajudarà a preparar, pensar en els detallets, en la
presentació del Cole i mil coses més.
I sempre em ve al cap una
cosa, como no te que fer de S. Jordiet un xiquet tan fester, que li
diuen Jordi i que va nàixer el dia de S. Jordi? Però també pense
sempre que a la fi la decisió sols està en mans de S. Jordi, que
sols ell pot dir qui deu fer de S. Jordiet.
Tant de bo totes este
il·lusions es concreten algun dia en el que seria el segon S.
Jordiet de la Filà (i crec que també el segon del cole), tant de bo
S. Jordi tinga a bé concedir-mos aquest honor, ell sap que jo li ho
demane molt, tant per mi com pel meu fill.
Bé, d'ací 10 mesos
sabrem alguna cosa... i si es que no, tornarem a intentar-ho un any
després, i si es que si, de bona fe vos dic que en aquest blog serà
el primer lloc on podreu seguir el dia a dia d'un S. Jordiet i de son
pare.
PD: Si per mi fora, si
tinguera poders endevinatoris, m'agradaria saber-ho abans, encara que
foren unes horetes, per poder convéncer a un Remugó per que
continuara al Cos de Majorals i fora tutor d'aquest S. Jordiet. No
vull ni pensar quin any tendríem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada