Amaneix mig nuvol, en molt
bona temperatura per al disparo. Menys mal, perque sols de pensar en
la calor del dia de l'entrà ja m'agafa un atac de pànic.
Enguany per a mi hi ha
canvis significatius, per primera volta vaig a disparar sols pel
matí. El perquè, una recomanació mèdica de l'amic Pastor. Després
de l'intervenció medica de fa uns mesos pareix que és millor no
prendre's enguany el tema del disparo molt a pit. I així ho faig.
Com sempre, i seguint el
que sol ser la rutina d'aquest dia, m'alce, xicotet esmorzar a base
de bolleria i café en llet, traje de navarro enfilat, peto de
disparo, cantimplora, arcabus al muscle i cap al carrer. Primer
l'estafeta i després l'ambaixada. Un any més bromes i comentaris
sobre les poques possibilitats de que arriben a un acord i evitar
aquesta guerra de pega.
Enguany detectem menys
presència de Guardia Civil, encara que hi ha rumors de tot tipus. El
disparo discorre tranquil i més bé ràpid, es nota que dispara
menys gent, i sense cap cosa a resenyar. A l'arribar a la plaça em
quede (una vegada més) sense pólvora. I es que amb dos quilos (si,
dos, ja se que soc un il·legal) no hi ha prou per aquest recorregut.
L'any que ve imagine que el problema serà el mateix o pitjor, ja
vorem, però com sempre les possibles solucions arribaran tard i mal.
Dutxeta a casa i a la
plaça de Dins a fer-se la tradicional mentireta post Alardo. I com
no, la tradicional foto a la Casa de la Cultura.
I després a dinar. Un
altra tradició: caldo en pilota i unes bones gambes a la plantxa.
Acaba l'any de l'Esquadra
del Mig i per fer-ho, Tono te la gran idea a anar nomenant a cada un
dels membres de dita esquadra fent un xicotet comentari de cadascun
d'ells, en pla monòleg gracios. La veritat es que ho borda, li dona
un to simpàtic que fa que la filà li ho agraixca amb crits de “Tono
Primer Tro”. Però per a mi te un xicotet defecte, que a més a
més, m'afecta directament.
Al nomenar al “Pegolí”
deixa entreveure la possibilitat que siga el pròxim Alferes, a la
cual cosa el grup d'amics responen am crits d'Alferes, Alferes!
No em pareix correcte
perquè al dir-ho el Darrer Tro li dona certa oficialitat, quan a la
Filà sols hi han rumors sobre possibles candidats a alferes i
capità. De totes formes queda molt de temps i mai se sap com pot
acabar açò. Però ni a mi ni a alguns dels meus “presumptes
cavallers” ens sembla massa bé.
A partir d'açò els
rumors augmenten i hi ha gent que s'encarrega de anar recordant-me
que no tinc cap possibilitat. Sempre he dit que no se que llig aquest
blog, però a partir d'ara no vull amagar més les meues il·lusions:
vull fer càrrec. Si, repetisc, càrrec, no se si Alferes o Capità,
però vull estar ahí fins el final.
Pot ser no tindré
opcions, però ningú em llevarà la il·lusió de intentar-ho. Però
crec que no sols no me la llevarà a mi, sinó que no pense deixar
que li la lleven als meus amics, a tots aquells que creuen en aquest
projecte i que els fa ganes de participar d'ell.
També hi ha un moment per
l'homenatge i el record. Se li fa entrega a la família de Rafael del
quadre que li haguera pertocat pels seus 50 anys com a fester. A Toni
se li entrega, a banda del quadre, d'una rèplica de l'arma antiga de
la Filà, la que ell va portar el primer any de vestir-se de Navarro.
Després de dinar el també
típic gotet a qualsevol garito del carrer S. Josep fins mitjan
vesprada. Em resulta estrany no anar a disparar i més encara pensant
que aquest moment el volia compartir amb Jordi. A més a més el tema
del “Pegolí” m'ha afectat més del que voldria reconéixer.
Que anem a fer, l'any que
ve possiblement les coses seran d'un altra manera.
La vesprada transcorre en
calma. Arriben a casa els xiquets i la meua dona, i tots junt anem a
veure l'Aparició. Xiquets als muscles i Núria discutint amb un
altre xiquet sobre qui era més major. Acbada l'Aparició, un castell
de focs en pla piromusical molt guapet.
Les festes s'acaben i un
altre any fester, ple d'incògnites comença. Espere que una vegada
més S. Jordi mire per nosaltres i ens acompanye en el dia a dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada