El dia de S. Jordi

Encara que parega impossible, quan em desperte el dia de S. Jordi (en aquest cas i degut al canvi de dates, el dia de S. Isidro Labrador) disposat a fer segon dina, em trobe en un canvi radical del temps. Plovisqueja i la temperatura ha baixat considerablement. No se si despertar al xiquet o no... Em quede al llit parant orella. Per fi m'arriben sons de música dianera, m'acoste al llites de Jordi i li dic baixet si vol anar a la Diana. Pega un bot i mig dormint diu que si.

Como que ja han arrancat cal anar prou apresa: esmorzar alguna cosa de bolleria ràpidament, enfilar-se el traje de navarro i al carrer.

Arribem justets per agafar l'arma i formar. Sona la música i arranquem. Jo davant i Jordi a l'esquadra de darrere. Els dos fem el cabo i gaudim de aquest acte, que cada vegada m'agrada més.

Quan arribem a la plaça, per inèrcia, mire al termòmetre del Ideal: marca la mitat de temperatura que el dia d'abans. En aquestos canvis de temps es capaç que algú pille una pulmonia.

Arrepleguem a la resta de família i, amb els meus pares i els meus cunyats, rematem amb un cafenet a l'Autèntic (al cantó del pinyó). I a veure la processó de la relíquia, a veure els dissenys d'Alferes i Capitans, a veure per primera vegada al carrer a S. Jordiet. Continua plosvisquejant, encara que pareix que la cosa no anirà a pitjor.

Acabada la processó repetim un any més el fet d'anar Jordi i jo a pegar una volteta a soles. Enguany em decante per anar a veure paradetes, que estan situades al costat de la Torre Na Valora, cosa que aprofita Jordi per carregar en un joguet (la veritat es que li havia promés una “coseta”).

Acabat el xicotet passeig acudim a l'Església del Sant Sepulcre a veure si ja ha acabat la missa i comencem la cercavila.

Els que ixen de la mateixa ho fan espantats, pareix que el capellà ha estat sembrat i ha aprofitat la presència de públic per esplaiar-se amb una “interessant” classe de teologia.

I en mig de una gentada, comencem la cercavila cap al C/ S. Francesc, com sempre, per tal de fer temps i deixar que Agus acabe de preparar el dinar.

El dinar, per a mi correcte com sempre, s'allarga molt (també com sempre), al menys no fa calor i la gran quantitat de gent que som a la Filà no fa que ens acabe agafant una lipotímia (si, això que el dia de l'Entrà hi havia a dotzenes).

Acabant ja ens sona el telefon, Antonio (el pare de Carolina) no es troba bé i se'n van a l'Hospital.

Cal refer plans, preocupar-se de estar en contacte en ells i preocupar-se pel cunyat, que un any més es perdrà la processó de la vesprada. Així i tot anem a la professó, amb els xiquets més bé bascosos per la falta de descans. Aprofite els minuts d'abans d'eixir per trucar-li a Jordi P. Pareix que sa mare està un poc millor i el note un poc més animat. Esperem que tot continue anant a millor.

La processó es fa llarga, més pel cansament que pel recorregut. Els xiquets van pràcticament tot el rato caminant, encara que Núria reclama braç de volta en quan.

Quan arribem al final truquem altra vegada als pares de Carolina. Tot va bé, encara que Antonio es queda ingressat per seguretat. Correm cap a case i al C/ Mossen Torregrosa veiem passar l'imatge de S. Jordi, al que un any més li tinc que demanar moltes coses. Si continue demanant tant igual es cansa de mi, no ho se...

També truquem als meus pares, ells s'emporten als xiquets per que nosaltres anem a sopar a la Filà.

El sopar està bé, encara que nosaltres no estem del millor humor possible. Cap destacar un fet insòlit: Antonio es decideix a creuar, i pareix que l'any que ve si que serà fester Navarro...

I se n'anem a dormir... que el cos ja no està per massa coses.