La Mona

Com es tradició, i més de de que tenim xiquets, després d'acabar de dinar a la Filà a les cinc i pico, toca anar a casa, posar-se còmode i a les vuit estar altra vegada a la Filà disposats a tornar a menjar. No se com som capaços de passar-se eixe dia sencer menjant i bevent.

Comences en el café i herbero al “Mamella”, esmorzar a base de colesterol a la Filà, al que cal afegir un pastissets de boniato i un herberet que altre, després un viacrucis d'herberos, o aquest any degut a la pluja, “litro i litro”, garibaldinos i albondiguetes de bacallar, després el dinar, regat amb més café, i per acabar, la mona, amb embotit i xocolata, també acompanyada de vi en gasosa.

Però... i el que gaudeixen els xiquets (i no tant xiquets) d'aquest berenar? Vorer la cara dels “nanos” en obrir la seua mona, cada vegada més sofisticada, no te preu.

I un altre plaer, el trencar l'ou al cap d'algun desprevingut, fugir de les perverses intencions dels altres, especialment de Currillo, o provar l'esquisita sobrassada de la mare de Mari... son coses típiques d'aquest dia, que personalment, aprecie molt.

 

Lluny queden els temps de anar de rostida a Gayanes (eh, Jordi?) o de menjar-se la mona al Racó de S. Bonaventura o al Castell de Braxell, i es que es fem majors!!! (per cert, i alguns remugons)

Poc més que destacar fora de el record d'ous trencats al cap del Cunyat (a la fi vaig perdre el compte) i d'un fantàstic ambient de família. Una llastima que cada vegada en sigam menys i que després ja no hi haja entradeta per als menuts...