Quín temps fa? Plou i neva, plou i neva...

diumenge, 1 de maig del 2011

Una entradeta especial

Fa ja 50 anys que l'amic Toni Torregrosa va començar a eixir als Navarros, com ho acredita la insígnia d'or que se li va imposar fa no massa temps a la Filà, i ell, fester fins la mèdula,va voler celebrar-ho compartint en tots els navarros la seua visió de la Festa. I que millor manera que mitjançant una entradeta.
Però no va ser una entradeta normal: 60 músics, de Beniatjat, es clar, un repertori del més selecte (l'Ambaixador Cristià de Mullor, Als Cristians de Valls Satorres, i Aleluya i Àguiles i Cadenes de Blanquer ) i un bon grapat d'amics acompanyant-lo.
I la veritat és que jo vaig gaudir con un xiquet, de l'ambient i de la música, de fer el cabo amb aquestes peces, que com tots sabeu son del meu repertori preferit.Com ja li ho vaig dir a Toni al acabar la mateixa, enhorabona i gracies!
I es que totes elles tenen un significat especial per mi. L'ambaixador cristià va representar la meua entrada a la Festa, la marxa que sonava als meus primes ensaios, aquella que baixaven tararejant Jordi E., Juan i jo quan eixíem dels ensaios al carrer Casablanca. Un clàssic que no perd vigència a pesar que de tant sentir-lo de vegades pot cansar un poc.
Als Cristians, la meua arrancada d'esquadra de l'any passat, 15 minuts de glòria des del partidor fins la Font redona, que més puc dir...
Aleluya, primera marxa cristiana i marxa nupcial de la meua boda, per a mi un referent de la música de festes, una música que Toni en va ensenyar a apreciar.
Àguiles i cadenes, la marxa en la que vam baixar la capitania, última peça composada per Amando Blanquer, un record de l'any de càrrec que sempre estarà a la meua memòria.
Tot açò va ser el que varem sentir i gaudir.
Però abans un sopar amb bon ambient i amb un Luis Lazaro com als seus millors temps, repartint pessics i carxots per on anava, i per tant deixant morats a cames i braços.
I a l'entradeta, puro i prou de gent al carrer, amb menys ambient del que jo esperava, però a la fi el que passa tots els anys: les entradetes son una oportunitat de gaudir de la festa i de preparar-se per al que ens ve.
I la setmana que ve més...

1 comentari:

  1. "I la setmana que ve més..." peró no serà el mateix !!! Xocolatero i poc mes... aigsshh !!

    ResponElimina