Fa cosa d'un mes vaig rebre un mail convidant-me al ensaio organitzat per l'Esquadra de Negres, i a primera vista em va semblar que hi havia alguna cosa que no em quadrava. Primer vaig pensar en l'ortografia i en l'expressió escrita, que anem a fer, és qüestió de deformació professional, que era prou lamentable.
Però no, no era això, era un altra cosa que no acabava de detectar. I aleshores vaig caure en el que passava: el preu de l'ensaio eren 18 € en compte dels 15 € habituals.
No vull criticar sense saber, però resulta estrany que et conviden a alguna cosa i et coste més diners del normal, així que vaig fer memòria, al 2003 l'Esquadra també vam pagar un ensaio, i el que realment vam fer va ser pagar la música, i imagine que el mateix ha fet aquesta esquadra. Però en aquell moment l'ensaio va costar el mateix que qualsevol altre.
Perquè 3 € més? Hi han diverses teories, la més contraria a l'esquadra va malpensar en que encara pagaríem la música entre tots, la més bona cap a ells, que els ensaios costen 18 € però que la filà en subvenciona 3. No ho se, però el fet és el de sempre, que cal cuidar les formes. Les maneres de dir les coses influeix molt en les reaccions de la gent i comprenc als que poden haver-se sentits ofesos per la manera de plantejar la convidada, però també comprenc als esquadreros que poden haver-se sentit de menys per l'absència de gent. Ara bé, ja ho diu el refrany, qui no vulga pols, que no vaja a l'era!
I es que permeteu-me un comentari que igual disgusta a alguns, però que ho faig des del més gran respecte: aquesta esquadra son prou estranys.
Per a mi fer esquadra de negre es qüestió d'il·lusions, de viure un any de projectes, de pensar en música, de compartir en amics, de veure dissenys i de compartir amb els meus companys de Filà.
A aquesta esquadra quasi no els hem vist junts, i no em val que pel sistema d'elecció d'esquadra cauen gent de diferents grups i això es nota, que nosaltres érem de grups molt diferents i jo vaig gaudir molt de tot el que va representar l'esquadra de l'alferes.
De fet, ni en aquest ensaio, on eren els protagonistes, tampoc se'ls va veure junts fins el final, on per fi van fer una formadeta als sons de Biscaisn d'Onil, que serà la marxa que portaran a l'entrada.
Una representació oficial de la Filà a la nostra festa, siga Capità, Alferes o Mig, deu fer ambient, motivar a la resta de festers, fer-los part de les il·lusions, i això de veritat que no ho han aconseguit.
Respecte al ensaio, poca gent dels navarros i absències notables, molts convidats i poc lloc on sentar-se ja que hi havien prou llocs reservats. Per culpa d'aço no vaig poder gaudir de la companyia de Jordi C. I Jaume, als que sols veis quan se n'anaven a fumar al carrer.
La música Nova correcta, en un repertori semblant al de la nostra banda, i el menjar com sempre, amb uns pit de pollastre al roquefort molt bons com a novetat.
L'ambient nostre fantàstic, amb la companyia de Jordi P., el cunyat i uns inspiradissims Michel i Vicent que, de veritat, em van fer riure molt.
I com que alguns tenien obligacions “maritals” i se'n van anar prompte, jo vaig decidir fer el mateix: em vaig posar la jaqueta i...
I en eixe moment van arribar Yolanda i Carmina i xarrant i xarrant, i rient molt, es van fer les 4 del matí...
PD: Per cert, aquest ensaio era el primer post operació de vesícula, i ha estat superat amb èxit, així podré gaudir tranquil·lament de les entradetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada