L'Ensaio de Març

L'ensaio de març te una gran peculiaritat sobre els demés ensaios de l'any: és l'últim abans de festes, i per tant el fa especial. Tots tenim ganes de festa, apeteix xarrar de dinars, sopars, berenars, esmorzars, trofeu filaes... De fet pareix que sols parlem de menjar i beure, però no es així, per sort també es parla de festa, de Dianes i Esquadres, de si disparem o no (que com ve sent habitual és que la majoria si) i, últimament, de fets relacionats en la màxima autoritat festera.
Per això contem en l'inestimable ajuda del Majoral Remugó que va posant-nos al dia dels últims “cotilleos” festers i del Directiu de la casa, que ens dona explicacions (pobriu!!) de com s'ho fa la junta per aclarir-se.


En aquest ensaio hi havia tema calentet, el de la junta de Rams en diumenge a les 12. La veritat és que continue sense entendre perquè no es va fer dissabte, encara que fora a les 19 h. per culpa de l'ensaio del Glorierets (si, eixe ensaio que és va dir que per descomptat que no es faria a la Filà per l'agravi fet al sergentet infantil). Jordi ens va donar les raon pertinents, i tan amics.


I es que cal diferenciar quan parles en algú com amic i quan com a directiu i per suposat que cal saber (i els que hem estat en directiva de la Filà ho tenim molt clar) que la Directiva sempre fa el que creu més convenient per a tots.
Un però: pareix que últimament el més convenient per la Filà és el més convenient per a cert grup de gent. És un defecte que pot ser tinguen totes les directives, inconscientment afavorir al seu grup d'edat, però cal tenir content a tothom. Com deia el famós anunci de Coca-Cola (sense cafè licor pel mig): “Para los altos, para los bajos, para lo jovenes, para los jubilados, para los que tiene hijos y para los que algún día los tendran, para los que les gusta L'Ambaixador Cristià i Aralk y para los que les gusta Al·leluia y Fontinens... para todos...”
I posar una junta el Diumenge de Rams, en benediccions de Palma pel mig, en un concert clàssic, com és el de la Primitiva, és perjudicar a molta gent.

Per rematar l'ensaio una anècdota: comentava un convidat del amics Michel i Vicent, que el local molt bé, que la música en directe, molt bé, que el menjar i beure fantàstic, però que on estaven les dones. Bé, no em faré pesat en les conseqüències de tenir dones a les filaes, però si que li vaig comentar que a aquest ensaio solen aparèixer algunes dones, de les que van ben arregladetes, jovenetes i polides, i és va complir. Una vegada més allí estaven eixes xiques, i és preguntareu, què feien per la filà dos xicones d'eixe tipus? Molt fàcil: repartir publicitat d'un “garito” de la zona de marxa.
Últim ensaio passat i a donar el tret de sortida al mes més intens de l'any: el mes d'Abril.