Sobre litúrgies (II)

Quan arriba el mes d'Abril sorgeix entre els alcoians una estranya costum, que religiosament es complix bàsicament dia a dia, i que a més a més enguany jo he avançat de manera especial.
És un fet que, potser, també es fa a qualsevol lloc del mon, diuen que de manera habitual als ascensors pel matí, i al que quasi ningú i dóna cap importància, però a Alcoi adquireix quotes espectaculars de popularitat.
Si, ho heu endevinat, estic parlant del TEMPS. Eixe fenomen meteorològic que ens porta de cap un mes a l'any, que ens fa tindre torticolis de tant mirar al cel cada vegada que eixim al carrer, que ens fa mirar sense descans la “veleta “ de Sta. Maria per esbrinar d'on bufa el vent (i això que pareix que fa anys que està fixa i no gira), que ens fa fans incondicionals de l'home (o dona) del temps de totes les cadenes de tv que pilla el nostre fantàstic receptor de TDT, i per últim, que fa que els que vivim pegats a un ordinador, tinguem com a página d'inici una web també relacionada en el temps.
Podríem escriure pàgines i pàgines sobre refranys i frases fetes que fan referència al tems en abril, sobre supersticions relatives a assumptes tan diversos con la tradicional banyà del Castell de Festes (que dic jo, no podrien arruixar-lo en una manega i prou?), però no ho faré, prou nervi tinc ja pensant en el dia que farà el pròxim 4 d'Abril (dia de la Glòria) i els dies de la Trilogia, per no pensar en les dos entradetes i en el dia de la Processó del Trasllat. Un malviure permanent... El que si que faré és penjar al blog les previsions diàries i així podrem comprovar, un any més, com no encerten cap o com un dia marca neu i al següent la previsió és de 40º a l'ombra...
I per l'Amor de Deu... que no ens ploga...

Previsió de Weather.com del dilluns 29 de Març de 2010


Previsió de Weather.com del dimarts 30 de Març de 2010

Previsió de Weather.com del dijous 1 d'abril de 2010

Previsió de Weather.com del divendres 2 d'abril de 2010

Previsió de Weather.com del dissabte 3 d'abril de 2010

La Junta de Rams

Com bé he comentat al post anterior, fer una Junta de Rams el diumenge de Rams, és per als que tenim fills un autèntic problema.
És dia de beneir la Palma, de mudar bé als xiquets, de fer fotos a la Glorieta (a que si, Jordi?), de fer-se una cerveseta si fa bon sol a qualsevol terrassa... mil coses que pots fer en la familia i que per descomptat no inclouen el tindre junta.
Si, ja se que és un contrasentit, si es diu Junta de Rams es deu fer Diumenge de Rams. Però no recorde cap feta eixe dia. A més a més, a part dels motius familiars esmentats abans, és el dia de l'últim Concert d'Exaltació a la Música Festera, el de la Primitiva, al que un bon grapat de Navarros tenen costum d'assistir, i en el que, enguany, s'entregava a la Societat Musical Beniatjarense el primi que la reconeix com a Millor Banda en la desfilada del Dia dels Músics de l'any 2009.
Per anar tancant temes i obrint de nous. L'explicació de perquè es fa diumenge: no hi ha cap convincent, que ja he comentat al post de l'ensaio de març es podia haver fer el dissabte sobre les 19 h.
Un primer error greu de la Junta, no assistir el Primer o el Darrer Tro a dita entrega del premi a la nostra banda. I això sense llevar-li gens d'importància i rellevància al representant de la Filà a aquest acte, l'amic Juan Santacreu, però que no deixa de ser un vocal de la Junta, i no un dels seus màxims representants.
Continuant en el que va ser la Junta crec que la paraula que millor defineix el matí es DESCONTROL.
Van haver multitud d'errades, desconcert en passar llista, dianes i carbonatos que saltaven d'ací cap allà, dianes de dotze individuos i falta de direcció de la mateixa per part del Primer Tro, al que pareixia que el canvi d'hora l'havia afectat tremendament.
Per rematar la junta un altre assumpte surrealista: el tema del sergent infantil. Ja he comentat aquest tema en entrades anteriors. Jo estava indignat en contra de les decisions preses per la Associació de S. Jordi, en contra de fer l'ensaio del Glorierets i de mig món més. El primer Tro va llegir la carta remesa per la Filà, que em va semblar fantàstica, i la deplorable resposta del Senyor President. La meua indignació creixia per moments mentre sentia a alguns festers, curiosament del grup del pare del xiquet, que demanaven sang: una carta extremadament dura en contra de la Associació i que es publique en premsa! De sobte demana la paraula Luis Lazaro, ex-primer tro, que ens deixa a tots en la boca oberta: ell era conscient de que el càrrec era per un any, i el pare del xiquet també, la Filà no te raó. Tots es quedem callats, el tema es tanca sense més repliques, ja que son innecessàries.
La meua pregunta és: aleshores, per a què tant de enrenou? No ho sabia l'actual primer tro (recordar que era el darrer tro l'any anterior)? Si ho sabia el pare, perquè propicia que continue el tema? No se, alguna cosa rara ha passat, per part de l'Associació i per part del pare. En fi... un altra cosa a sumar al problemes que ens perseguixen des de fa anys.
Per completar els disbarats, parlant avui en Esteban Arques em sorgeix un dubte: quants quilos de pólvora en toque? En teoria dispare matí i vesprada, durien de ser 4, però pareix que sols en puc arreplegar 2. Si tinc que arreplegar eixos dos, serà el primer any que no dispararé per la vesprada... perquè no tinc ni per acabar el matí. I el pitjor és que a la junta ni es va explicar, ni es van llegir les recomanacions de l'Associació, ni res de res. Anirem sobre la marxa i que siga el que S. Jordi vulga.
Entrant en coses més positives, quasi tots els amics tenen acte: uns carbonato, altres diana i, junt en mi, fan esquadra Ximo, els Juarez i el reaparegut Jordi Constans. Sols un punt en contra: el pobre de Jordi Verdú, que es va quedar sols a 1 pas de fer també esquadra en nosaltres. La pròxima vegada serà... Molts ánims.
I per més alegria, i com bé deia ell, unint una vegada més els nostres destins, Jordi Baudín, Gloriero de l'Hospital.
Jordi a gaudir de l'experiència i l'any que ve al carrer!
I ara en poder continuarem la història en un altra entrada referida al típic dinar de Diumenge de Rams de la Penya dels Frares.

L'Ensaio de Març

L'ensaio de març te una gran peculiaritat sobre els demés ensaios de l'any: és l'últim abans de festes, i per tant el fa especial. Tots tenim ganes de festa, apeteix xarrar de dinars, sopars, berenars, esmorzars, trofeu filaes... De fet pareix que sols parlem de menjar i beure, però no es així, per sort també es parla de festa, de Dianes i Esquadres, de si disparem o no (que com ve sent habitual és que la majoria si) i, últimament, de fets relacionats en la màxima autoritat festera.
Per això contem en l'inestimable ajuda del Majoral Remugó que va posant-nos al dia dels últims “cotilleos” festers i del Directiu de la casa, que ens dona explicacions (pobriu!!) de com s'ho fa la junta per aclarir-se.


En aquest ensaio hi havia tema calentet, el de la junta de Rams en diumenge a les 12. La veritat és que continue sense entendre perquè no es va fer dissabte, encara que fora a les 19 h. per culpa de l'ensaio del Glorierets (si, eixe ensaio que és va dir que per descomptat que no es faria a la Filà per l'agravi fet al sergentet infantil). Jordi ens va donar les raon pertinents, i tan amics.


I es que cal diferenciar quan parles en algú com amic i quan com a directiu i per suposat que cal saber (i els que hem estat en directiva de la Filà ho tenim molt clar) que la Directiva sempre fa el que creu més convenient per a tots.
Un però: pareix que últimament el més convenient per la Filà és el més convenient per a cert grup de gent. És un defecte que pot ser tinguen totes les directives, inconscientment afavorir al seu grup d'edat, però cal tenir content a tothom. Com deia el famós anunci de Coca-Cola (sense cafè licor pel mig): “Para los altos, para los bajos, para lo jovenes, para los jubilados, para los que tiene hijos y para los que algún día los tendran, para los que les gusta L'Ambaixador Cristià i Aralk y para los que les gusta Al·leluia y Fontinens... para todos...”
I posar una junta el Diumenge de Rams, en benediccions de Palma pel mig, en un concert clàssic, com és el de la Primitiva, és perjudicar a molta gent.

Per rematar l'ensaio una anècdota: comentava un convidat del amics Michel i Vicent, que el local molt bé, que la música en directe, molt bé, que el menjar i beure fantàstic, però que on estaven les dones. Bé, no em faré pesat en les conseqüències de tenir dones a les filaes, però si que li vaig comentar que a aquest ensaio solen aparèixer algunes dones, de les que van ben arregladetes, jovenetes i polides, i és va complir. Una vegada més allí estaven eixes xiques, i és preguntareu, què feien per la filà dos xicones d'eixe tipus? Molt fàcil: repartir publicitat d'un “garito” de la zona de marxa.
Últim ensaio passat i a donar el tret de sortida al mes més intens de l'any: el mes d'Abril.

Sobre litúrgies (I)

Encara que de vegades el pas dels anys fan que un no se n'adone de les coses com abans, aquestes dates, a poc menys d'un mes vista de festes, em porten records i sensacions.
La festa, com bé ha dit sempre l'amic Adrian, te les seues litúrgies, les seues costums, i no sols en els actes de la trilogia, sinó també en el dia a dia del que es considera fester.
Aquesta setmana, a classe, he donat el tema de les festes populars a l'assignatura de valencià. Òbviament parla de Falles i Magdalena, però també ix una xicoteta foto d'una esquadreta de xiquets, crec recordar que de la Llana, en la qual cosa vaig aprofitar per parlar de totes les festes de la comunitat, fent més referencies a les de la comarca.
A una de les definicions del llibre eixia la paraula “fester” referint-se a la mateixa com a persona que organitza les festes de un poble. Algun xiquet, dels més espavilats i Alcodianet, va preguntar que si ací en Alcoi ser fester no era un altra cosa. Per descomptat que li vaig contestar que si, que a Alcoi Fester és el que participa a les festes. I mentalment vaig pensar, el que participa? Que es participar? Eixir als actes? O més bé un altra cosa, més bé viure i conviure en la Festa quasi tot l'any? Creure en la Festa i en S. Jordi o tenint-lo en un raconet com a excusa de fer-li la festa?
La veritat és que jo tinc molt clara quina és la meua, però cada dia veig que en son menys els que pensen així.
I perquè aquest rotllo? Per contar un altre record que enguany se m'ha fet més present.
Recorde els primers anys de eixir als Navarros, especialment el primer, com per aquestes dates ma mare deia de traure la caixa amb tot el traje per comprovar que tot estiguera en ordre. Recorde fins i tot l'olor del cuiro, la túnica deixada curosament al llit que no gastàvem a la meu habitació, els metalls nets i, anys després, acompanyant el meu traje, la faixa de Cordonero, turbant i ploma del meu germà.
A més a més, molts dels que em coneixen saben que, per a mi, fins i tot la caixa de guardar el traje te història, perquè és la mateixa en la que el meu avi Eduardo guardava el de Vasco, fabricada per ell mateix a la seua fusteria del carrer Sta. Rita.
Enguany, amb açò de ser gloriero, he recuperat alguna d'aquestes sensacions: el traje nou preparat per a provar-me'l, la il·lusió de fer alguna cosa nova en la Festa, el retrobament, si més no, amb aquesta liturgia un tant abandonada els darrers anys, de preparar disseny complet (i de fil de a vint) per poder estrenar-lo a festes. I més que a Festes a la Gloria, acte únic i que sols es fa una vegada a la vida... Però això jo ho contaré més avant.
(Ja se que una porta no és un bon penjador... però no cap en cap armari)
Per cert, actualitze el calendari amb l'ensaio de març i la junta de Rams.

L'ensaio de Febrer

El Majoral Remugó (no sense raó) m'ha bonegat i recordat que no he escrit res de l'ensaio de febrer.
Tot te un perquè: en primer lloc perquè estic a finals d'avaluació i vaig de cul corregint exàmens, el segon i més important, perquè va ser un ensaio un tant intranscendent.
Com sol ser habitual als últims ensaios, bona assistència de gent, el menjar prou acceptable (a destacar la copa de xocolata blanca de les postres) i la música molt bé.
O al menys això pense jo, perquè pareix ser, segons ens va dir un pardalet, que hi havia un considerable “cabreo” entre els directius per les composicions interpretades.
Val, reconec que tocar “Al·leluia” al final de l'ensaio és un suïcidi, però ja seria hora de que la directiva (aquesta i la que siga) es done conter que cal tenir content a tot el món. I si jo no em quixe de sentir repetidament composicions com L'Ambaixador Cristià, Creu Daurada, Ragón Falez i similars (amb tots els meus respetes cap aquestes composicions i als que els agraden), espere també certa comprensió en les peces que a mi, i a altres, ens agraden.


Cercar l'equilibri és complicat i tenir a tothom content quasi impossible, però la veritat és que, després de molts anys d'observar el comportament de la meua Filà, he arribat a la conclusió de que sols es fa cas als que es queixen de tot.
Si intentes ser respectuós, buscar el consens, entendre als demés, l'únic que aconsegueixes és que els altres fagen el que els ve en gana i tu continues tragant.
No se si la solució serà començar a fer-se remugó... alguns ja han començat.
Un altra cosa destacable va ser el tipus de conversa: quin número tens? Tu creus que tindré esquadra? M'han dit que aquest grupet va a demanar-la... I coses d'aquest estil, es nota que s'acosten les festes i tots comencem a pensar en elles. Jo ho tinc clar, Esquadra i, si no passa res, cabo arrancada. Sols un dubte: (si, ja ho sé, no tinc collons) encara no se en que arrancaré.
A l'ensaio de març supose que em tindré que decidir...


PD: El dia 28 de febrer vaig assistir a l'estrena d'un nou pas-doble: “De fusta a metall” de Francisco Valor. En reafirme en qüestions musicals, com a pas-doble dels bons, els de fa 100 anys.
A primera vista (o oïda) no m'ha agradat, al menys com a pas-doble, si de cas com a marxa, per una cercavila, per un acompanyament, però no per la funció que deuria desenvolupar. Igual sentint-lo moltes vegades....
PD2: Posse fotos una vegada més estretes del Facebook de Jordi V., al que tindrem que canviar-li el nom pel de Solroca.