La Glòria Infantil

Enguany la Glòria Infantil ha estat especial per diversos motius. El primer i més important, el glorieret, Jorge Colomina, fill de l'amic Juan, i el segon la reedició de la Glòria dels majors, suspesa setmanes abans per causes climatològiques ja comentades a aquest Blog.

Comencem pel principi. Al ser Jorge el Gloriero la matinada va ser més important del que acostumava a ser els últims anys. Calia despertar a Jordi, arreglar-se i anar a arreplegar al Glorieret. I així ho vam f er, a les vuit ja estàvem a casa del gloriero disposats a menjar-se unes gambes a la planxa, bé, òbviament el tema de les gambes era pur catxondeo amb la mare del Gloriero. El que si que vam gaudir va ser d'un bon herbero i fantàstiques magdalenes, i de l'agradable sensació de bon rotllo amb els festers que hi van acudir.

Després cercavila pel pont de S. Jordi fins arribar a S. Mauro. Si, no m'he equivocat, a S. Mauro, ja que degut a l'exposició “La Llum de les Imatges” els actes religiosos s'han traslladat tots a aquesta Reial Parròquia.

I ací ve el problema. Encara que Jordi entra un ratet a Missa amb son tio Xavi (deu ser per la seua antiga feina), l'estona d'espera a que acabe la mateixa es fa interminable. Jordi bascós i nosaltres també. A més a més hi ha fam i això fa que el temps passe més lentament.

Per fi ix el Gorieret amb la seua Primera Comunió recent feta i, altra vegada en cercavila, cap a la Filà.

A mitjan camí arrepleguem a Adrian, amb la qual cosa ja ni m'entere de que tinc fill. Ells dos van a la seua, fins i tot entren abans que nosaltres a la Filà i li donen les jaquetes a Agus per tal que els les guarde i no embrutar-se.

L'esmorzar una vegada més espectacular, encara que el cambrer, un de nou, al demanar-li un poc més de coca en tomaca ens contesta que de seguida ens porta pizza, davant de la general sorpresa pel comentari.

I deprés, contant que els golosos han picat (o pecat segons es mire) compartint l'esmorzar dels xiquets (a saber: xocolata i dolços variats), a repetir vestida del Gloriero Oficial, repartiment de detallets del Gorieret i, a una velocitat desorbitada cap al Partidor. Es tanta la pressa que tenim que a la fi, Jordi, Xavi i jo es quedem darrere i acudim directament al C/ Sta. Rita on , poc després acudiran les xiques.

La Glòria es fa molt pesada. Fa molta calor i el eixir al carrer les dos Glòries juntes ho fa excessivament llarg. Quan passen els cristians quasi no queda gent al carrer. Per cert, em toca fer de aiguader per la Primitiva, ja que algunes de les músiques estan al borde de la lipotímia quan passen per on estem nosaltres.

I de ahí a veure (o sentir) la mascletada i cap a la Filà, on dinem prou bé i on seguim compartint moments de Filà, menjar i beure.

A la fi acabem tardissim el dinar, i corrent cap a casa que el dia següent cal fer feina...

Vídeo de Pagina66.com

Entradeta oficial 2011

En un poc de retràs vaig a comentar les meues impressions sobre aquesta entradeta. Cal dir que per a mi una entradeta sempre es bona. Sempre m'apeteix i quasi sempre gaudisc molt. I aquesta no va ser una excepció.

Moltíssima gent al sopar, més que a qualsevol ensaio. I prou bon ambient, encara que continuava notant a faltar a un poc més d'implicació de l'Esquadra de Negres en crear un ambient que, si bé no és d'any de càrrec, deuria de semblar prou. Recorde que fa 14 anys l'esquadra del Mig sempre anaven junts a tot arreu, que formaven a tots els ensaios i a les entradetes, i ací.. res de res. Ells a la seua i, per dir-ho de alguna manera, gaudint sols de les seues entradetes i aïllant-se de l'oficial.

Pel que resta a dir, poc que comentar. Musicalment el de sempre, molt Ambaixador, pel que fa a la Directiva, nerviosos en alguns moment, pegant accelerons i parades i sense massa sentit de quan enviar a les esquadres a la part de darrere. Respecte al Primer Tro, malament, a la seua i sense dirigir res.

En quant al meu ambient propi, una esquadra de cavallers, que al principi estava plena de gent que no feia fàcil formar, però que poc a poc va anar aclarint-se, i en la que hi havia un parell d'absències, la de Jordi P., per motius de força major, i la del Remugó, que primer va decidir portar un camí diferent a la resta, i després ens va abandonar per un altra esquadra. Però dona igual, perquè a la fi, l'important encara està per vindre i tots devem fer Filà, sense donar-li importància a aquest tipus de situació.

Una entradeta especial

Fa ja 50 anys que l'amic Toni Torregrosa va començar a eixir als Navarros, com ho acredita la insígnia d'or que se li va imposar fa no massa temps a la Filà, i ell, fester fins la mèdula,va voler celebrar-ho compartint en tots els navarros la seua visió de la Festa. I que millor manera que mitjançant una entradeta.

Però no va ser una entradeta normal: 60 músics, de Beniatjat, es clar, un repertori del més selecte (l'Ambaixador Cristià de Mullor, Als Cristians de Valls Satorres, i Aleluya i Àguiles i Cadenes de Blanquer ) i un bon grapat d'amics acompanyant-lo.

I la veritat és que jo vaig gaudir con un xiquet, de l'ambient i de la música, de fer el cabo amb aquestes peces, que com tots sabeu son del meu repertori preferit.Com ja li ho vaig dir a Toni al acabar la mateixa, enhorabona i gracies!

I es que totes elles tenen un significat especial per mi. L'ambaixador cristià va representar la meua entrada a la Festa, la marxa que sonava als meus primes ensaios, aquella que baixaven tararejant Jordi E., Juan i jo quan eixíem dels ensaios al carrer Casablanca. Un clàssic que no perd vigència a pesar que de tant sentir-lo de vegades pot cansar un poc.

Als Cristians, la meua arrancada d'esquadra de l'any passat, 15 minuts de glòria des del partidor fins la Font redona, que més puc dir...

Aleluya, primera marxa cristiana i marxa nupcial de la meua boda, per a mi un referent de la música de festes, una música que Toni en va ensenyar a apreciar.

Àguiles i cadenes, la marxa en la que vam baixar la capitania, última peça composada per Amando Blanquer, un record de l'any de càrrec que sempre estarà a la meua memòria.

Tot açò va ser el que varem sentir i gaudir.

Però abans un sopar amb bon ambient i amb un Luis Lazaro com als seus millors temps, repartint pessics i carxots per on anava, i per tant deixant morats a cames i braços.

I a l'entradeta, puro i prou de gent al carrer, amb menys ambient del que jo esperava, però a la fi el que passa tots els anys: les entradetes son una oportunitat de gaudir de la festa i de preparar-se per al que ens ve.

I la setmana que ve més...

La Mona

Com es tradició, i més de de que tenim xiquets, després d'acabar de dinar a la Filà a les cinc i pico, toca anar a casa, posar-se còmode i a les vuit estar altra vegada a la Filà disposats a tornar a menjar. No se com som capaços de passar-se eixe dia sencer menjant i bevent.

Comences en el café i herbero al “Mamella”, esmorzar a base de colesterol a la Filà, al que cal afegir un pastissets de boniato i un herberet que altre, després un viacrucis d'herberos, o aquest any degut a la pluja, “litro i litro”, garibaldinos i albondiguetes de bacallar, després el dinar, regat amb més café, i per acabar, la mona, amb embotit i xocolata, també acompanyada de vi en gasosa.

Però... i el que gaudeixen els xiquets (i no tant xiquets) d'aquest berenar? Vorer la cara dels “nanos” en obrir la seua mona, cada vegada més sofisticada, no te preu.

I un altre plaer, el trencar l'ou al cap d'algun desprevingut, fugir de les perverses intencions dels altres, especialment de Currillo, o provar l'esquisita sobrassada de la mare de Mari... son coses típiques d'aquest dia, que personalment, aprecie molt.

 

Lluny queden els temps de anar de rostida a Gayanes (eh, Jordi?) o de menjar-se la mona al Racó de S. Bonaventura o al Castell de Braxell, i es que es fem majors!!! (per cert, i alguns remugons)

Poc més que destacar fora de el record d'ous trencats al cap del Cunyat (a la fi vaig perdre el compte) i d'un fantàstic ambient de família. Una llastima que cada vegada en sigam menys i que després ja no hi haja entradeta per als menuts... 

Una Glòria passada per aigua

Ja ho anunciava la predicció del temps, i per desgràcia s'ha complit: hem tingut una Glòria de pluja i mal temps, però no es sols això el que ha passat, sinó una gran quantitat de disbarats i coses del més estrany. Però comencem pel principi.

Com a ja he comentat alguna vegada, tinc un cunyat que no deixa de sorprendrem, te una increïble capacitat de preguntar les coses un miler de vegades. Així que el dissabte d'abans de la Glòria hem va preguntar unes quantes vegades si aniria als Xiulitets. La meua contestació va ser sempre la mateixa: si m'alce i està plovent aniré directament a les vuit a la Filà, sinó aniré als Xiulites, és a dir a les 7 en el “Mamella”.

Així que a les 6:30 ja estava jo mirant per la finestra el temps: no plou, però esta tremendament nuvol.

Traje i corbata enfilats i cap al centre. Agafe el cotxe en idea d'aparcar a l'EPSA i a mitjan camí comença a ploure en ganes. Mal comencem!

Arribe al “Mamella” on estan ja Paco, Adrian, Toni i Xavi. De Jordi E., Currillo i Currillet no se sap res. Pareix que para de ploure i apareixen Jordi L., son pare i Juan Santacreu. Son ja les set i mitja i girem cua cap a la plaça de S. Francesc on ja està preparant-se l'encontre. És aleshores quan apareixen la resta de gent que se'n van de cap pels ciris de la professó. Jo me'n vaig en Jordi, Luis i Juan per gaudir del moment de la carrera de la Mare de Deu i de l'encontre en el seu Fill.

A pesar de que els adoquins estan banyats, tot transcorre en normalitat i acabada la professó se'n anem cap a la plaça en idea de fer-se un altre café, on ja s'incorpora Jordi P., molt matiner per cert.

El temps continua amenaçant pluja, però amb la sensació de que escamparà.

A la Filà, com sempre, un bon esmorzar, dels carregadets de colesterol. Per a mi sensacions estranyes, fa un any era jo el protagonista i ara ja sols és un record. Per sort els dos glorieros son bons amics i les bones sensacions continuen.

I clar, es fa l'hora de la vestida, amb bromes, bones xarrades i algun pessic que altre per part de l'amic Luis. Destacar, com no, la roba interior de Jordi E., amb ouets i llonganisseta incloses, de les que no posaré foto per respecte als lectors del Blog.

Altra vegada cap a fora, repartiment de regals per part del gloriero oficial, un clauer molt original, i cap al carrer.

Torna a ploure i els que tenim paraigües cobrim als glorieros a mode de hostesses de la F1. Hi ha bon ambient, però el temps no presagia res de bo.

Al arribar a S. Llorenç com sempre abraçades i bons desitjos entre gloireros i amics, i Jordi B. cap a l'Ajuntament i Jordi E. cap a l'autobús que el portarà en el seu periple com a Gloriero de l'Hospital .

La nostra idea, veure l'arrancà i pujar al Preventori. Però torna a ploure, i amb més intensitat.

I ací comença el desgavell. Pareix que volen arrancar, però no es decideixen. Arriben informacions diverses, cadascun diu una cosa diferent. Al final pareix que la decisió es prendrà a las 10:45.

Es refugiem a la Plaça de Dins i esperem. Continuen arribant informacions contradictòries. A les 11 sentim l'himne. Encara que parega increïble, en eixos moment plou prou, pareix que van a arrancar.

Però no, acaba l'himne, en mig de xiulets, i la banda se'n va. Què passa?

Pareix que les bandes s'han plantat. La Glòria està suspesa. Plouen ara crítiques, a les bandes a l'ASJ, a l'Ajuntament... a tots. No seré jo qui critique a les bandes, ja que per moments plou prou, però crec que aquestes situacions no es donarien si hi haguera previsió (les previsions de pluja era molt clares) i protocols d'actuació per part de l'ASJ.

Enllaç al video de Pagina66.com

Per altra part ens arriben noticies que l'altra Glòria, la de l'Hospital, va avant. Decidim aleshores no pujar al Preventori. Allò es xicotet i, en la que cau, formaran dins. Almudena truca i ens diu el mateix. Que fer ara?

El dinar es manté, però ens demanem que no anem fins les dues per la Filà, així que anem al Bar Victor i es fem un “litro i litro” amb uns “garibaldinos” i unes “albondigues de bacallar”, es parla de festa, de directives i entradetes.

Passa el matí i no para de ploure. Arriba també Esteban, sense veu, i tardet.

De sobte algú pregunta: Caldrà anar per Jordi? Es clar. Truquem a Almudena i diu que ja estan baixant, així que demanem en compte i baixem cap al Blau. Allí no hi ha ningú.

Passen els minuts i ni Glorieros, ni xaranga ni directius. Jordi L. li truca al Primer Tro i li pregunta si ve la banda. Alberto no sap res, ell està fent cotos a la Filà. Nosaltres anem calfant-se. No és normal que la Directiva de la nostra Filà actue així. Cada vegada plou més.

Gracies a alguns contactes en membres de l'ASJ aconseguim enterar-se de que el s Glorieros ja estan arribant, així que decidim anar per ells a l'Ajuntament.

L'escena es surrealista: Els glorieros ixen pel passatge de S. Mateu i arriben totalment banyats a l'ajuntament. Ningú els espera o acompanya amb paraigües. De Jordi ni rastre. Mentre el busquem jo acompanye al Llaganya i algú més amb el meu paraigües. Plou molt. I dic jo, tant costava parar els autobusos a la porta de l'Ajuntament si el trafic estava obert? No hi havien Directius de l'ASJ per acompanyar a aquestes persones? Un autèntic desastre.

Jordi P. va cap el Principal per vorer si troba a Jordi, truca al moment i die que els ha trobat, que esta al costat del Daily.

Deprés narraria la situació: Jordi, Adrian i Toni, sols, sense saber que fer i a punt de trucar al Primer Tro per vorer on estan tots. Jordi li diu que no truque, però no li vol dir el perquè “perquè soc el nou”... Al final ho conta: El Primer Tro està a la Filà (suposadament fent un coto).

Arribem ja tots, i organitzats en paraigües, anem al ajuntament on està Almudena amb la xiqueta i els seus pares. Com que diluvia, Jordi L. li truca un altra vegada a Alberto per dir-li que vinga a arreplegar al Gloriero en cotxe. Després d'un moments de tensió (perquè es talla la trucada) contesta que de seguida ve.

Han estat uns minuts estranys i esgotadors, baixem poc a poc baix la pluja comentant les jugades. A cap de nosaltres el que a passat ens pareix normal.

Pel que ens conten després, quan Jordi entra a la Filà estan ja tots dinant, i ell se'n va corrent a canviar-se. Mentre Jordi P. i jo arrepleguem a Nadia i als xiquets, i Carolina va a aparcar el cotxe.

El dinar discorre amb normalitat, amb comentaris sobre el que ha passat abans i alguna broma que altra. I cap al final, a les dones dels glorieros se'ls fa entrega dels rams de flors... no se, crec que aquesta directiva no sap cuidar gens els detalls.

I un comentari de passada, s'acosta Santi Valor i, sense vindre a compte diu: No, si al pas que anem, al final faràs Capità...

No se el perquè del comentari, però em deixa de pedra.

I per la vesprada la Mona... però aquest post ja es massa llarg i ho deixaré per un altre moment

Dia de Sant Jordi o Dissabte Sant

Es una sensació tremèndament estranya el estar celebrant el cumple del meu fill a casa i sense anar vestit de Navarro. Soc un ferm defensor del “22, 23, 24, Sempre”, menys per motius religiosos, i aquest any cau com cau la Setmana Santa i tindrem que esperar encara un parell de setmanes per gaudir de la Nostra Festa.

Avui és Dissabte Sant, però també és Sant Jordi, de veritat que celebrar-ho sense els amics i companys de Filà es fa mols estrany, i damunt sense poder felicitar a tots els Jordis que conec i aprecie.

Però diuen que fam que s'espera a matar no es fam, així que a partir de demà començarem un altre cicle fester amb la Glòria, que enguany faran els meus amics Jordi B. i Jordi E. Sort, especialment en el temps!!

I des d'aquest blog, recordar que ja fa sis anys que el meu primer fill, Jordi, va nàixer, en el dia del seu Patró, just quan la imatge del Sant entrava a la seua església. Esperem que açò siga un bon presagi, perquè en un any estarem presentant-lo a Sant Jordiet.

Visca Sant Jordi, encara que avui no ho celebrem com és habitual!!!

Trofeu Filades

Estic cabrejat! Per a un any que em prepare les boles (no penseu mal, les de petanca) va i plou. Com als últims anys Currillo ha fet de taxista passant per Jordi, pel seu fill i per mi, però amb la peculiaritat que enguany feia el que ve a dir-se un temps de gossos. Es més, en arribar al Bar Poligono, lloc de concentració de l'equip, no es veia a dos pam de distancia de la boira que hi havia.

Després pluja i més pluja. La primera partida anul·lada, així que l'esmorzar ha estat llarg i tranquil.

A les onze un altra vegada cap al Poli. S'ha decidit fer un TP en vista de la que cau. Què és un TP? No sabria explicar-ho, però per si voleu tindre una referència d'un altre esport es com jugar-se-ho tot a tres penalts de futbol. Així que a les dotze i mitja ja estàvem a la Filà: uns fent cotos, els altres xarrant. Una pena, perquè jo crec que enguany ho hauríem fet bé (o no...)

Per cert, en mig de tot açò una bona noticia, un dels nostres jugadors franquícia, Julian, tornará a ser pare... no sap el que se li espera.

Al dinar bona conversa, especialment sobre com va la filà i sobre com va anar la junta, interrompuda pels crits madrilistes (el dia abans van guanyar la copa), i amb moltes referències a algun ex-directiu de l'ASJ.

També va haver l'aparició espectacular de Jorge Ortuño, cabrejat com una mona per les injustícies de la vida: la derrota del Barça, els arbitratges de basquet del trofeu filaes, etc.

Per dinar picaeta i pollastre i després, com que ja no havíem de jugar... a casa, que si no sempre hi ha que remuga.

Dinar dels Frares

Un any més hem complit en la tradició encetada fa 30 anys de fer el dinar dels frares. I enguany m'ha resultat molt més paregut als que vaig gaudir els primers anys: la mateixa gent, gent que aprecia el que representa açò i que sap a que ve. Per desgracia enguany no vam poder comptar en la presència del Padre Prior, Ernesto, per la delicada salut de Fina.

Va ser un dinar tranquil, amb bon menjar i bona conversa, recordant fets passats i presents, comentant sobre música i festa. Això és el que realment m'ompli a mi, i no parlar de futbol o política!

I poc més que contar, que açò dure molts anys i que estiguem tots junt per poder contar-ho i celebrar-ho.

  

Nuestro Padre Jesús - Versió especial

Pixelada a petició de l'interessat

PD: Si Mario te a bé passar fotos ampliaré el post i si Jordi E. em passa la versió jazz de la marxa de processo també faré per posar-la al mateix.