Bé, jo crec que ja puc
dir que açò és oficial. El títol del blog no deixava cap dubte,
les meues il·lusions estan clares i s'acosten cada vegada més. Si
encara algú no se n'havia adonat en aquest títol posa uns anys:
2013-2014. Bé, el 2013 està ja ací i el motiu d'il·lusió va
acostant-se: presentar al meu fill Jordi a S. Jordiet. Però açò no
toca avui, avui el motiu d'aquesta entrada és un altre,na aniga
relacionat amb els altres anys que apareixen a la capçalera:
2017-2018.
Que hi haurà en aquestos
anys, serà la fin del mon assenyalada per alguna antiga civilització
o alguna secta? Doncs no, aquests anys marquen els pròxims càrrecs
de la meua Filà, els Navarros.
I perquè tinc il·lusió?
Doncs perquè, després de molt de pensar, de molt de patir, de mil i
una càbales, de fer més números que el Ministre d'Economia, he
decidit intentar tirar avant en un càrrec.
El proces ha inclòs
nombroses converses amb la família i amb amics, nits sense dormir i
molts, molts dubtes, però, com ja es deixava entreveure a l'última
entrada, he decidit començar la segon part del proces.
I aquesta segona part,
possiblement la més important per a mi, era saber si els meus amics
i companys estaven amb mi i, tots junts, intentàvem posar en marxa
aquest projecte. I que millor manera de saber-ho que convocant un
sopar?
Així que em vaig posar
mans a l'obra i vaig enviar una convocatòria per mig del mail, a
modo de les citacions que antigament eren entregades pels missatgers.
Quan i on? Els astres m'ho van posar fàcil: divendres 23 de març, a
un més del dia de S. Jordi i, per descomptat a la Filà. No vull,
acabe com acabe açò, que comence en mal peu, lluny de casa i en una
data sense significat.
El següent tema es a qui
convocar. La llista no es gaire llarga, però tots son bons, i espere
que lleials, cavallers. Així confirmen la seua assistència: Jordi
P., Jordi E., Jordi B., Jordi C., Pablo, Jaume, Michel i Xavi. Queden
disculpats d'assistir per ser la data del seu aniversari Luis i
Vicent, encara que el primer te a bé fer-se una cervesa prèvia on
demostra la seua il·lusió i ganes de fer una entrada cristiana amb
tots nosaltres, i Antonio que, des de Madrid te complicat vindre.
Queden pel camí per
diversos motius Ximo, Alfi i Jordi J., als que esperem recuperar
prompte i poder contar en ells per aquest projecte.
Cal esmentar també a
altre bon cavaller, Rafael Peidro “Cabolo”, que per motius
econòmics no pot ni plantejar-se aquestos temes, però que, en cas
de canviar les tornes, serà un més de nosaltres (sempre al costat
del meu cunyat Xavi).
I arriba el dia. Nervis,
si, nervis. Estic nerviós. Crec que serà alguna cosa important per
a la meua vida el que passarà avui.
Es veiem 21:30 a la Filà,
encara que alguns anem arreplegant-se al llarg de l'itinerari cap a
la Filà. De fet contem entre les nostres files amb Forrest Gump, que
com a la pel·lícula espera pacientment sentat al seu banquet. En
arribar salutacions ací i allà, la gent comença a mirar. Que van a
fer estos? Deuen pensar...
El sopar va bé, amb
abundat morro (del de menjar) i molt de café des del principi.
Bromes sobre el València, acudits contats pel venedor de l'ONCE, i
Remugons que no paren de preguntar que per a que s'hem ajuntat a
sopar.
I arriba el moment de la
veritat, el motiu de ajuntar-se. Senyors, sabeu la meua il·lusió de
fer càrrec, sabeu que fa anys que vaig començar aquest projecte,
especialment en el tema econòmic, tinc idees i m'agradaria saber si
conte amb vosaltres. Com a fester sabeu qui soc i el que pense, un
càrrec no el fa una persona, el fa un grup d'amics, així m'ho va
demostrar l'experiència del Capità representat per Jordi E. i així
m'agradaria que fora.
Tots escolten atentament,
amb alguna broma que altra. Des de la taula de cotos ens miren
atentament, des de la d'escoti també. No cal dir que el que jo vulga
fer càrrec a passat a ser alguna cosa més oficial.
I arribat aquest moment,
on la gent en la que confie per a ser cavaller es conscient que ja
m'he definit per quin càrrec fer, toca el torn de que cadascun dels
“presumptes” cavallers es definisca.
Es reserva el torn de
paraula el Capità (en la reserva) Jordi E. Es el primer en donar-me
tot el seu suport i ser conscient que, en part, te ell la culpa
d'aquest situació, ja que, allà per l'any 90-91 em va convèncer
per entrar a aquesta Filà.
A continuació van prenent
tots el torn de paraula. Resumir ací tot el que es va dir es difícil
i seria possiblement massa llarg per un blog, sol dir que van ser tot
paraules de recolzament, d'afecte i de, com va dir Jordi B.,
“clavar-se de pleno en un bon fregao”.
No tinc suficients
paraules per expressar el que vaig sentir, com s'ha confirmat una
cosa que sempre he pensat: tinc uns grans amics! De veritat que
gràcies a tots vosaltres, per estar al meu costat, però per damunt
de tot pel que vau dir.
I a partir d'aquí,
conversa sobre que devem fer a partir d'ara, alguns parlen de
projectes de boato, altres de diners i les converses van creuant-se.
Com diu l'amic Constans: açò ja fa olor!
La il·lusió es nota en
l'ambient. Si vos tinc que ser sincer: Soc Feliç!
I ara a esperar, perquè
açò no ha fet més que començar.
PD: Faig ara un salt en
el temps fins el divendres anterior, on quedem Jordi C. I jo per a
fer-se una cervesa i aprofitar per posar montepio. S'acosta Javier B.
I em pregunta:
- Tu vols fer càrrec, no?
-Si - li conteste jo.
- Bé, es que a mi em
pareix una barbaritat triar càrrec tan prompte.
- No se Javi, es una
cosa que no havia pensat – conteste jo.
- Es que jo pense que
deuríem esperar encara dos o trea anys més.
- Ufff... això no es
molt?
- No necessàriament,
podríem quedar algun dia els tres que pareix que volem ser
càrrec...
- Per mi sense
problema.. i ja ho xarrem tranquil·lament.
Bé, després de
consultar-ho en els meus cavallers (ara ja no son presumptes), la
conclusió és que preferim que es trie ja. Cal començar les coses
en temps, fer un montepio en calma i gaudir intensament dels anys
abans del càrrec. De totes formes, ja vorem com acaba açò, si es
trien els càrrecs en maig o setembre o d'ací dos o tres anys. A
saber... I demà, Junta!
PD2: Si voleu saber quin
càrrec, pregunteu als cavallers... que no sabem qui llig el blog
jejeje
Avant !!!
ResponElimina