L'ensaio de Nadal 2011

Per mi, l'ensaio de Nadal sempre ha estat especial. I enguany també: l'ambient, la rifa, que les festes estan properes... tot ajuda. Enguany, a més a més, Sancha es va dedicar a dir que calia tornar a les tradicions i sortejar un pollastre. Per sort la cosa va acabar com devia, sortejant caixes i botelles, que molts ja sabem com acabava l'animalet al C/ Casablanca.

Coses que contar, un poc les de sempre: des del canvi de domicili vaig acompanyat a la Filà: Jorde E., el Cunyat i Juan m'arrepleguen i així el camí es fa més lleuger.

A les 9, mentre anàvem ja pel Centre Comercial, em truca Jordi L. No tardeu que açò està a tope. I es que, a pesar dels sopars d'empresa, la Filà està a tope.

Dels nostres falten molts: Jordi P. (a València esperant a un “volgut” familiar de Nadia), Jaume (de sopar d'empresa), Antonio (cansat després de una dura setmana de feina), Michel i Vicent (sense senyals d'ells) i els Juarez (desapareguts en combat).

Això si, assistim els fixes: Jordi C. i Jordi L. i Esteban el de Montaverner, i, encara que no a la nostra taula Ximo, amb un convidat de luxe, el meu company de feina Toni.

Ara bé, i que conste que Jordi L. estava de testimoni, la conversa entre el Cunyat i Esteban, per a suïcidar-se. Entre els dos de “poble” ens donen per un tub: si es que un de Montaverner i del Madrid i l'altre, de Carcaixent i del València, ajuntant-los no en fem un. Menys mal que el tema futbolero acaba prompte i no arriba la sang al riu.

La música espectacular: quaranta i pico músics en ganes de tocar i de fer-ho, com sempre, bé. El repertori com sempre, amb un poquet de tot per que la gent no s'enfade.

Destacar la companyia a la nostra taula de la família Florencio: Natxo, Humberto i Paco. Tot un luxe compartir conversa amb ells.

El sopar estrany, encara que a mi em va agradar molt. No pot dir el mateix el Remugó, que quasi no va sopar. Botifarra d'arròs, una especie de rollet de ternera i albòndigues de bechamel, carn en salsa o uns llagostins ensartats. I del plat principal, el sopar típic d'aquest dia: Sardina, ou i bajoca, això si, en aquesta vegada acompanyat d'un bon plat d'embotit. A la fi, un bon sopar, acabat com no pot ser menys, i gracies al bon gust d'Agus, per uns exquisits pastissos de boniato.

Respecte a la rifa, aquest any es va fer massa tard, i com que no va vindre Antonio, que com nouvingut que era, ens haguera donat sort, no va caure res de res a la nostra taula.

I per últim, la frase que defineix el que actualment és l'estil de direcció de la Filà. Va ser la frase de acomiadament del Primer Tro. Després d'acabar el sorteig va dir, i cite textualment, “La Directiva vos desitja: que vos follen a tots!” Crec que açò no mereix cap comentari més.

I després cerveseta al Friends i cap a casa. Un any més s'acosta el Nadal i esperem, que per variar un poc, ens toque la Loteria.

Plantà del Betlem 2011 - 2

Per complementar l'entrada anterior, un vídeo cortesia de l'amic Mario. Com diu Jordi E.: "Un any fa risa, dos anys és un emprenyo, tres tradició" Així que l'any que ve, més!

Plantà del Betlem 2011

Un any més complim amb la tradició, un any més, i ja són uns quants, plantem Betlem a la Filà. Encara que crec que cal ser un tant crític i reconeixer que el Betlem en si, que no l'acte de plantar-lo, està anant a menys. Igual és la meua impressió, però cada vegada el veig més xicotet. I això que el nombre d'assistents es manté o, pot ser, cada any és més nombrós.

Abans cada any esperaves a veure que nou element incloïa: que si el castell d'Herodes, que si una Jaima, elements del nostre benvolgut Tirisiti... El que vindria a dir-se una ampliació cada any. Ara no, ara sempre és més o menys el mateix, i es que es nota molt que ja no hi han unes mans que, amb gust i amb il·lusió s'encarreguen d'aquest muntatge.

No entraré ara a contar altra vegada, que si no recorde mal ja ho vaig fer en un post anterior, els fets que van dur a aquesta situació, però les coses fetes per gust, i no per obligació, sempre acaben resultant millor.

Per la resta, com sempre, un 10 per aquest acte: molta gent matinera (nosaltres, que vam anar a peu, vam arribar deu i vint i ja quasi no quedava lloc), dos taulades llargues i una travessada, molts xiquets i molts majors, i, de nou, alguna absència més que destacada. I també com sempre, les xirimites del Rebuig tocant nadaletes.

Els dolços de l'esmorzar impressionants, encara que la dosi del xocolata era pràcticament letal: caracoles, fartons i croissants plens de xocolata, bé desfeta bé dura, remullats dins de gots plens de xocolata calenta. Magdalenes i napolitanes cobertes i alhora plenes de més xocolata... Al menys es vam poder fer un herberet per llevar-se la dolçor!

Després, i també com ve sent habitual, i aprofitant el bon temps que feia, a pegar una volteta, en aquesta ocasió al parc de Cervantes, on els xiquets van gaudir de jugar una bona estona i els majors de xarrar de diverses coses i d'una cervesa fresqueta per baixar la xocolata.

I a continuar menjant, els famosos gaspatxos de Agus i Isa. Uns gaspatxos acompanyats de un bon vermut que fa que eixa nit no calga sopar. Mengem, bevem i xarrem. És el que te anar un dia com aquest a la Filà.

I també, com tots els anys, cal posar una foto. Una foto que, pels que seguiu aquest blog, és ja una tradició i de la que qualsevol comentari sobra. Com diu la dita, una imatge val més que mil paraules.

Destacar també les “porcades” fetes pel cunyat, que fent-se el “gallet” va acabar menjant-se un montadito ple de sobres diverses i una magdalena de xocolata amb gaspatxo i all i oli. Crec que també sobren els comentaris.

Els meus fills, també un any més, van gaudir amb els seus “amics de filà”, fent castells de cadires, jugant amb el castell unflable o fent col·lecció de “boles” a base de traure-li diners a tios i amics.

I un any més, amb el Betlem muntat, a esperar l'assaig de Nadal, que enguany, degut al calendari, tenim ja al damunt!

Novembre: Missa i ensaio

Com és tradicional a la Filà, a novembre hi a missa de difunts a S. Jordi i, posteriorment, ensaio.
Però enguany al nostre benvolgut Primer Tro se li va ocórrer la brillant idea de que, com la missa es conjunta amb el Cordoneros, l'ensaio també podia fer-se conjunt. Més avant valoraré aquest assumpte, però anem a pams.
Per començar destacar la presencia a la missa i posterior ensaio de l'amic Jordi P., pare recent i primerenc que va vindre, entre altres coses, a negociar am D. Ismael la data del bateig de la seua filla Maaike. I destacar l'absència, una vegada més del ja quasi fester (fins que un no es vist no es fester) Xavi. Perquè? Doncs un poc pel de sempre. Com no hi havia al seu cole cap persona capaç d'anar-se'n de convivència en uns xavals, el van enganxar a ell. I clar, després de tres dies fora de casa... no anava a vindre d'ensaio. Bé, si que podia, però les conseqüències hagueren es tat dramàtiques. A la missa si que va vindre, i va llegir i tot, perquè ja se sap, que hi han certs oficis que mai es perden, però després a casa... i nosaltres a la Filà.
Sobre que es facen ensaios conjunts, com els que em coneixeu ja sabeu, no es que em faja gens de gràcia. I això que aquest era en el Cordoneros, on, a més del meu germà, tinc molts i bons amics.
Però no li trobe massa sentit, i més sols per compartir una missa, a la que anem quatre gats (contant les dos filaes i que sempre hi ha més cordoneros que navarros).
I el que encara m'agrada menys és la manera de fer les coses del meu Primer Tro. Si vols fer un ensaio conjunt, proposa-ho en la junta d'abans del Mig Any i deixa que siguen els festers els que decidisquen. Pareix que últimament les coses es fan perquè al Primer Tro li pareixen bé i eixe és el sentir de “tota la Fila”.
La veritat es que aquest últim comentari ja em cansa. Pot ser si que algunes de les decisions son compartides per una majoria de la Filà, però no per tota. I jo crec que tots tenim dret, al menys, a opinar i decidir entre tots el que volem. O al menys el que ve a dir-se el “dret al pataleo”
Si l'amic Remugó ho autoritza, en breu desclassificarem un papers al respecte del perquè es va fer així aquest ensaio i la resposta del mateix Remugó.
Pel que fa a l'ensaio, bon ambient, molta gent (si no fórem molta gent juntant dos filaes, i més una tant nombrosa com els Cordoneros, malament) i molt menjar. Això si, i aquesta es un altra de les raons per les que no m'agraden els ensaios conjunts, tot de plantat.
El Cordoneros flipant en el menjar, per quantitat i qualitat, i es que Agus sap fer-ho bé i, al Cèsar el que es del Cèsar, és dels pocs detalls que sap cuidar Alberto.
Curiosa la disposició de les taules, en angle sobre la paret de les finestres, per deixar lloc per formar. I curiosa la distribució dels festes: taules de Navarros, banda de música i taules de Cordoneros. Si es que per molt que vulguen els Primers Trons, al final la gent tampoc es mescla tant.
La banda de Beniatjar, com sempre, molt bé. Tocant peces al gust de Directius de les dues filaes i temes dels que tant agraden ara. Això si, per rematar un “Any d'Alferes” que va fer que alguns tingueren la pell de gallina.
En el plànol individual, una molt grata experiència de formar amb el meu germà dos marxes, una mora i un altra de cristiana. Va estar la primera volta a la meua vida, i espere que no l'última. També el retrobament en amics Cordoneros que feia anys que no veia i d'altre en els que tinc més relació, com el meu company Roberto. I alguna absència, com Pepe Toni, al que m'haguera encantat tornar a saludar.
A la nostra taula, amb un poc els de sempre i també amb les absències habituals, molt bon rotllo i converses variades. I la broma de la nit, especialment cada vegada que eixíem a formar, on està la meua cadira?
Per tancar la nit un gin-tònic pagat pel pare de la criatura, de nosequina ginebra, que estava de luxe, i mira que jo no soc de beguda blanca, i que els entesos diuen que és de les millors (Agus no deixa de sorprendrem).
I per acabar, i després de que el cambrer de torn ens convidara a anar-se'n per poder tancar, la recuperació d'un clàssic: a les 3 de la matinada, a uns 10º C, plantà de 1 hora de xarreta al cantó de S. Roc. És el que te recuperar eixir de festa amb Jordi P. (sumant-li a Jordi E.): ho hem fet sempre i ho continuarem fent: xarrar, xarrar i més xarrar...