Mig any 2011

Son les 4 i pico de la matinada, plou, el pont de Sant Jordi està ple de cotxes mal aparcats, de fons sona música que possiblement ve des de la plaça de Correus. Torne a casa, el dia ha estat llarg i intens. La pluja m'ajuda a posar en ordre el meus records del dia... a reflexionar breument sobre el que ha estat el dia del Mig Any.

Comencem la festa prompte: a les 12:45 van apareixent per casa alguns dels “presumptes” cavallers. Arriben primer dos dels Jordis, Constans i Lazaro, seguits al moment per Jaume. No tardaran en arribar Jordi E. amb Xavi i Juan. Tarden més degut a que Jordi, en el compliment dels seus deures, ha eixit de festa per la nit. Te certa ressaca i prompte reclama un omeoprazol. Aprofitem el encara bon temps per gaudir d'unes cerveses a la terrassa, acompanyades d'un típic vermut de filà: papes, cacaus, tramussos i olives. La coneguda mariscada que tantes voltes vam demanar al local del C/Casablanca.

Apareixen de seguida les converses sobre Festa: que si un ensaio conjunt amb els Cordoneros, que si el discurs del President del dia abans, “cotilleos” festers variats, tot açò ben barrejat amb bromes i barbaritats diverses. El temps passa volant i sobre les 13:30 passades truca Esteban dient que ja està a Alcoi. Ximo ha causat baixa per culpa d'una infecció, de Juarez no sabem res i Alfi envia uns quants sms en els que ens confirma que no arriba al dinar. Fallen un quants però continuem sent 8.

Es posem en marxa cap a la Tareta en un temps nuvolós que no promet res de bo. Arribem, es sentem i demanen. Morro, braves, sangueta i bona cosa de café. Ja hi som tots, i coneixem als de les taules d'alrededor: estan Luis i Paco, i un altra taula amb Navarros. Estem en família.

Aprofita el Cunyat per trucar a Jordi P.: tot està igual, així que si no hi ha novetats, el dijous que ve ja tindrem a Maaike entre nosaltres

Però no ha passat ni mig hora i comença a plovisquejar. Una pluja que va a més i que ens obliga a refugiar-se al meu piso del C/ Sta. Rita. Menys mal que hi ha confiança i van avisant-mos quan estan les tares i anem baixant per elles.

Al piset l'ambient es immillorable: més bromes, més Festa i un Jordi E. desmanotat que porta tot el dia tirant coses: primer unes papes, deprés una gasosa i no se quantes coses més.

Quan eixim ja no plou i decidim anar al Fabula a fer-se el café (tocaet de Bayles, per descomptat). La següent parada deu ser al pis del germà de Esteban, però decidim passar primer per la Glorieta. Allí ja estan els meus fills i la meua dona, en la qual cosa del projecte de última copa canvia. Baixem al Tot Mentira a fer-se la primera mentireta de la nit i de les últimes de la temporada.

De camí trobem a Jordi B. Que també s'apunta mentre farda de la seua nova màquina de fotos. Mentira a munt i avall i tornem a la Glorieta. Allí va acudint la gent: Antonio com a nou fester, Currillo i Paco, Jordi V, i mil festers més, de totes les filaes i públic en general. Al menys la pluja ha fet que no hi haja massa pols.

Un any més no guanyem i, contents, que tampoc cal donar-li importància al tema, cap a la Filà. Allí reunim la resta de gent: Ximo, Jorge i Alfi; Michel i Vicent (que em regala un bon puret) i la resta de festers que conformem la Filà. Hi ha bon ambient i molta gent. I com a grup som tants, que tenim que posar-se en dos zones diferents. Els joves per una part i la resta per altre. Al meu costat, Antonio i a l'altre Ricard Baño: peculiar i remugó, com quasi sempre. Enfront tinc a Efren, un altre espècimen digne d'estudi (des del carinyo). L'olla regular, no massa gustosa i caldoseta, però es deixa menjar.

L'esquadra del Mig (si, altra volta l'esquadra) fa sonar Viscains d'Onil i aprofiten per regalar un quadre de la mateix. Jo crec que no és el moment, que eixes coses es fan a una Junta, però no criticarem més. A vore si l'Esquadra acaba ja.

Eixim dotze i mitja, que al final son quasi la 1. La banda al complet, gent al carrer, un bon puro i a gaudir de la Festa. Que al menys una vegada cada sis mesos toca fer de cabo. Arranquem i cap amunt. Apareix Almu amb Claudia, que forma un ratet al braç de son pare, que no tarda en abandonar-mos. Aiiii, quina vellea faràs!!!

Continuem formant, un 90 % del temps amb els sons de Biscains d'Onil. Pareix que l'esquadra del mig ens perseguirà encara un poc de temps més. Compartim cabo Jaume i jo ja que la resta no vol fer-lo, amb l'excepció d'un xicotet tram on Jordi Colomina l'agafa. I el de sempre, Directius en pressa (i mala sombra) i festers en ganes de que l'entraeta dure el més possible.

Acabem a les dos passades. Alguns més, com Antonio o el Cunyat es retiren. A mi encara em queda corda i passe una bona estona amb amics i amigues dels de sempre, retrobant-me en amics que feia anys que no veia i gaudint d'una nit única a l'any.

Plou i ja va sent hora de tornar a casa... al campanar sonen les 4. D'ací 6 mesos S. Jordi ens espera.
PD: Alguna foto més gracies a l'amic Juan:

Presentació de càrrecs i S. Jordiet

No se perquè, però hui m'apeteix escriure un poc sobre festes. I supose que, és per una part, perquè aquest és un dia que em porta records, i per altra part, per la il·lusió de que aquest dia agafe, en propers anys, un significat encara més gran.

Aquesta nit és la presentació de Càrrecs, recorde els nervis de fa 8 anys, allà pel 2003 per culpa d'aquest mateix acte.

En principi era un dia de feina normal. Vaig anar com sempre al cole i, a mig dia, per no faltar a la costum, i per les mil feines previstes pel dia següent, vaig anar al mercat. De sobte un missatge al mòbil. Remitent: Jordi Espí. Missatge: Alguna cosa pareguda a: “He segrestat una Contestana i estic creuant la frontera, no em busqueu! Encara que òbviament no era veritat, demostrava, en clau d'humor, el nerviosisme que tots sentíem davant del reconeixement oficial com a Capità Cristià del 2004. Val que després del nomenament a la Filà tots sabíem ja qui era el Capità, però aquest acte es com un nou pont de partida, una confirmació que el càrrec va de bo, com diuen a les partides de pilota. Tot el que havíem viscut abans, que va ser molt, soles era un calfament. Ara sí, ara Jordi anava a ser Capità. Per la vesprada, ben mudat, vam assistir a l'acte, que aleshores es celebrava a la Llotja de S. Jordi. Tot van ser emocions, somriures i bon rotllo, sense importar detalls com els discursos de presidents o primers trons. Una il·lusió es feia realitat: la capitania estava a 6 mesos d'eixir al carrer. El sopar, la llarga nit, formar al Circul Industrial, acompanyar a Jordi en eixos emocionants moments va ser un orgull, una experiència inoblidable i, en certa manera, amb un punt d'enveja: qui poguera estar en eixe lloc!

I com ja vaig contar a l'entrada Des del Record al 2009, el dia següent, plovent i rabiant, muntant la nostra peculiar carpa, gaudint dels fruits del nostre esforç, gaudint del que representa ser cavaller d'un gran Capità....

I ara què? Ara amb un President en discursos més polítics que festers, intentant imposar la seu visió de la festa, que per a mi no és l'encertada, amb un primer tro que va a la seua, sense consultar decisions i recolzant únicament la part festiva de la Nostra Festa, que no negue que siga necessària o imprescindible, però que deu anar lligada a la part més formal, que deu de respectar a totes les maneres que els festers tenim de veure-la i de sentir-la. Això és el que tenim i, com diu Tonin, és el que es mereixem. I ja vorem com acaba el discurs d'aquesta nit. Demà Jordi E. ens el contarà en tot luxe de detalls.

I per acabar un desig: d'ací un any (o d'ací dos) espere tindre que assistir a aquest acte, espere que S. Jordi tinga a bé triar al meu fill com a S. Jordiet, que tinga'm un President com cal i que tots els meus amics i la gent que m'aprecia de veritat estiga al meu costat per gaudir d'aquestos moments.

I demà... demà que siga el que Deu vulga!!!

Més coses sobre el concurs de pintura al aire lliure

Per completar l'entrada anterior pose a continuació el vídeo de Pagina66 on ixen els meus fills (des del minut 0:52 fins el 1:01) i l'enllaç a la noticia on també hi ha una foto d'ells...

Concurs de Pintura a l'aire lliure

Per segon any, i a pesar que el temps no acompanyava tant com l'anterior, Jordi i Núria han participat al Concurs de Pintura que cada any organitza l'ASJ en motiu del Mig Any. Està bé, hi ha bon ambient, molts xiquets que es distrauen pintant i, en el nostre cas, poques possibilitats de guanyar, ja que hi ha xiquet que pinta de meravella i els meus fills deuen haver eixit als seus pares: molt poc artistes.

No guanyem, però el premi es la satisfacció de participar i portar-se cap a casa un bloc de dibuix i dos lots de pintures. Què més volem?

I com cada any, per que quede constància, ací va el dibuix de Jordi d'enguany. El de Núria no el va voler presentar, així que l'any que el presente l'inclourem també.

Curiosa la explicació de Jordi: el que hi ha baix son moros de veritat, no festers. Es que el dibuix és el que va passar de veritat quan va aparéixer S. Jordi! De fet si es fixeu, el primer moro, el dels turbant blanc, te una fletxa clavada: es ni més ni menys que Al-Azraq!

Junta Extraordinària o del Mig Any

Cada vegada em costa més esforç anar a les junts. Són estranyes, discorren per camins inesperats, sorgeixen temes que de vegades creies enterrats de fa temps, i, damunt, normalment no arribem ni al 25 % d'assistència. Però a aquesta calia anar.

Perquè? Perquè al primer punt de l'ordre del dia estava l'Admissió de Socis, i a la mateixa hi havien dos candidats de casa: el Cunyat i Antonio.

Antonio no havia dit ni mu fins eixe dia, però en canvi el cunyat havia estat fent “campanya” i es mereixia un poc de patiment per pagar tant de mail i tant de sms demanant el vot. I així va ser.

Per començar va rebre per mms una foto de la papereta de vot, amb tots els candidats a entrar amb un si i ell amb un NO. Què va fer ell? Preguntà per sms si això era el resultat de la votació. Contestació meua: No, es la meua papereta.

Desprès d'una xicoteta discussió al voltant de si hem arribat al nombre màxim de festers (depenent de si es conta a Majors de 55, Jubilats i Estudiants) es va procedir a la votació, Per descomptat que van entrar tots, alguns en 3 vots en contra i altres en 5. No li vam dir res al cunyat per que continuara patint...

La meua opinió al respecte del tema de la quantitat de gent es clar. Si el local està calculat per 170 festers, cal contar a tots els que poden fer us d'ell en dies de gran afluència(més que res Glòria i Dia de S. Jordi), contant en les famílies respectives i en els xiquets, que cada vegada en son més. I la veritat es que pagar el local es una prioritat, però 5 més que menys no crec que supose un gran estalvi, però son 10-15 persones més per un dinar o sopar. I a més a més, després no es queixem que fem esquadra cada 15 anys.

I eixe va ser l'altre tema estrella. En la meua Filà, cíclicament, algú demana la doble esquadra o la partida, i també cíclicament açò no va avant. Per començar el plantejament de la consulta està mal plantejat. Es basa en la suposició que més de la meitat de la filà vol aquest canvi. Doncs serà per poc, ja que en la votació posterior el resultat es de 13 per la partida, 15 per la doble i 20 que no votem, ja que no volem ni una ni l'altra. I ací comença el “lio”. Un dels festers nous demana un estudi sobre la gent que ha fet ja actes, ja que açò no es just. Pareix que mira a algú que normalment remuga, encara que últimament remuga menys. Quina finalitat te aquest estudi? Ni idea. Caldrà després dividir pel nombre d'anys que fa que ets fester? Fer una regla de 3 en el nombre de festers que érem l'any de fer aquest acte? Tindre una rebaixa a la fulla perquè fa més anys que estic “mantenint” la Filà.

I damunt amenaça en borrar-se per la perspectiva de no fer esquadra en 15 anys! Si com a molt en fas una cada 7-8 anys. A més a més eixir als Navarros no sols es fer esquadra, que a tots ens agrada, i a més no hi ha ningú que tinga avantatges per poder fer-la més vegades. De veritat que no entenc a certa gent. Hi ha certa discussió sobre el tema, que com passa últimament no arriba a taure ningú cap.

I per arredonir la junta Juan Santacreu, argumentant que ell ven molts dècims, demana que a ell se li cobren més barats. Costa Deu i ajuda que la gent entenga que així el que es produiria es que al vendre en dos preus diferents, quan algú se n'adonara del preu més baix, diria del que ven a preu més alt que és un lladre. Al final, com quasi sempre, s'estudiarà per més avant.

Acaba la junta i ja li toquem al Cunyat. Cal arredonir la venjança i li faig creure que s'ha quedat en portes d'entrar. És tan fàcil enganyar-lo que fins i tot perd prompte la gràcia i li dic que ja es fester: Xavi està més content que un xiquet en sabates noves.

També truque a Inma, que segur que s'alegra de la noticia més que Antonio i tot. I ara, perquè el cunyat ni diga, pronunciaré una frase mítica a la Nostra Festa:

Antonio, Xavi.... BINVINGUTS A LA FESTA!! (Cal recordar que aquesta frase la va pronunciar l'Alcalde Sanus el primer any d'eixir Núria als Alcodianos, encara estic esperant que li ho diga a la meua dona el primer any que va eixir!!)

I ara a preparar el Mig Any... que pareix que el dinar d'eixe dia ja està en marxa!

PD: Dona gust tornar a tindre al Senyor Constans al costat en les juntes!!

PD2: Després de la junta va haver Cervesa Alcoiana (Spiga: Na Valora i Gurugú) al Buy Café patrocinada per Claudia (neta de Jordi B.) on, a més a més, es va parlar de fotografia, vam rebre al Cunyat per donar-li l'enhorabona, a la meua cunyada per donar-li el nostre condol, i a Almudena i Claudia (que continua dient-me “tio polloso”) que van passar per arreplegar a Jordi.